Adolescentes de Barcelona debaten sobre el turismo

(artículo disponible solo en catalán)

Entre els mesos de gener i juny de 2016 una quarantena d’alumnes de 4art d’ESO de l’Escola Jesuïtes de Casp de Barcelona han realitzat un projecte d’Aprenentatge i Servei (APS) amb l’objectiu de promoure el debat públic sobre el turisme a la ciutat i entendre com els afecta. El projecte va ser conduït per les associacions Avalon, que l’ha coordinat, Alba Sud, Fundació Guné i Sodepau, i va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del Programa Barcelona Solidària. L’equip responsable que va acompanyar aquest procés ha estat format Anna Quirós, Sara Giménez i Eduard Escudero, professorat de l’Escola responsable del bloc de formació cívica, i Sandro Maccarrone, professor d’Informàtica; Ruth Bruguera i Montse Mir d’Avalon; Ernest Cañada d’Alba Sud; Aritz Nafarroa de Sodepau i José Gutiérrez i de la Fundació Guné. I ha comptat amb l’assessorament pedagògic del Centre Promotor Aprenentatge Servei a través de la Laura Luchetti.

El projecte, seguint la metodologia de l’APS, proposava a l’alumnat la necessitat de la seva implicació activa per tal d’ajudar a promoure una reflexió crítica, des de la perspectiva del turisme responsable, sobre els efectes positius i negatius que està tenint el turisme a la nostra ciutat. També se’ls demanava suport per tal que contribuïssin a fer arribar aquestes preocupacions al seu entorn més quotidià en el marc d’un debat més ampli que s’està generant a Barcelona sobre el turisme.

Sobre aquestes bases es van organitzar 14 sessions de treball de dues hores setmanals cadascuna, emmarcades dins d’assignatura d’Ètica i Civisme (i parcialment també es va participar des de l’assignatura d’Informàtica). Aquest era el primer cop que l’Escola participava en un projecte d’APS i dels 150 alumnes de 4art d’ESO de 5 línies uns 50 van poder triar la seva participació en aquesta nova iniciativa i la resta van dur a terme accions de voluntariat ja arrelades a l’Escola.

Debat i recerca

En un primer moment es va explicar a l’alumnat quins eren els objectius i la forma com treballaríem en aquest projecte. També van fer vàries sessions de formació per tal que coneguessin què era l’enfocament en turisme responsable, quins són els impactes positius i negatius que a diferents indrets ha provocat el turisme, i quines diferents conseqüències creien que estava tenint aquest tipus d’activitat a Barcelona. Per facilitar aquestes sessions es van utilitzar diferents materials audiovisuals que van ser discutits en grup i es van fer dinàmiques participatives per facilitar el debat. Les primeres posicions de l’alumnat es van mostrar molt variades i en alguns punts contraposades. D’aquesta manera es va fer evident que no hi havia una posició de consens sobre els grans temes plantejats.

En aquell moment l’equip responsable del projecte vam fer una sessió de formació interna per tal de cohesionar continguts, enfocaments i acabar de consensuar cap a on volíem que avancés el projecte veient les reaccions i discussions que s’havien produït en les primeres sessions.

A partir d’aquí, de forma col·lectiva l’alumnat va identificar quatre grans temes relacionats amb el turisme en els que més els interessava aprofundir: activitat econòmica i ocupació, convivència, imatge de la ciutat i propostes de millora. Cadascun dels estudiants es va integrar voluntàriament en una de les cinc comissions temàtiques que tenien com a objectiu ampliar el coneixement que tenien sobre aquella qüestió. I un cop reunits en comissió van identificar els diferents aspectes sobre els que caldria saber-ne més i com podien fer-ho. Així van començar a visitar i fer entrevistes a les diferents parts implicades arreu de la ciutat (veïnat, turistes, sindicalistes, empresaris, responsables polítics) i recerca a premsa, així com prendre fotografies que il·lustressin els temes tractats. 

Paral·lelament al treball d’anàlisi alguns alumnes es van dedicar també a fer altres tasques: dinamització de la feina de recerca a través de les xarxes socials; elaboració d’un vídeo de presentació dels continguts del projecte; elaboració d’una exposició que visualitzava el treball de recerca realitzat per cada comissió temàtica. El grup de nois i noies que anaven a intervenir al debat final també va treballar en comissió per anar preparant la metodologia i la forma de presentar els seus principals arguments.

Jornada final

El dia 6 de juny es va realitzar una jornada oberta i destinada principalment a la resta d’alumnes de 4art d’ESO de la mateixa Escola, però on també van participar alguns pares i mares i algunes de les persones entrevistades. La sessió es va iniciar amb una visita guiada per l’exposició en la que representants de cada comissió explicaven què havien volgut mostrar en el seu plafó. A continuació es va presentar l’audiovisual d’introducció al debat. I finalment es va organitzar un debat en el que van participar els següents alumnes: Raquel Ashdi, Marta Barros,  Iago Lacambra, Aleix Manyanic, Ramon Ramos, Iago Rodríguez i Aitor Zubicaray. Els temes abordats en el debat des de diferents punts de vista van ser: impactes dels creuers, costos i beneficis econòmics del turisme a la ciutat; efectes en la convivència dels apartaments d’ús turístic; i fins a quin punt compensa o no el fort creixement del turisme a la ciutat per a la majoria de la població.

Fotografia d'Avalon.

Cadascun d’ells va fer una primera intervenció inicial defensant el seu punt de vista i a continuació responien les diferents preguntes que els feia la moderadora del debat, Montse Mir, i en alguns casos van contestar també les rèpliques dels altres participants al debat i les preguntes del públic.

En acabar al debat es va demanar al públic assistent, fonamentalment els 150 alumnes de 4art d’ESO de l’Escola, que contestessin per escrit quines creien que haurien de ser les principals mesures per millorar la gestió del turisme a la ciutat. En les seves respostes bàsicament les idees que van predominar van ser la necessitat de redistribuir millor el turisme per tota la ciutat; afavorir mecanismes de decreixement turístic; millorar polítiques públiques en turisme i incrementar els mecanismes de control i seguretat sobre l'activitat. Per la seva banda, Iago Rodríguez, un dels alumnes participants al debat, comentava en finalitzar la jornada la necessitat que veia que es produïssin canvis en la forma de gestionar el turisme a la ciutat, sintetitzant un estat d’opinió prou generalitzat:

«La meva recerca consistia en valorar com és la convivència entre turistes i veïns a Barcelona. I després de veure les opinions de diferents sectors està clar que hi ha una massificació turística i que la cosa no pot seguir així, i hi ha diferents propostes (decréixer, marcar un límit,…), i clar jo no tinc la solució final però el que m’ha quedat clar és que tal i com ho estem fent ara aquest no és el camí.» (Iago Rodríguez)

Finalment la jornada es va cloure amb l’entrega d’un certificat de participació per a cadascun dels alumnes que havien participat en el projecte d’APS.

Primeres valoracions

Consultats alguns dels alumnes sobre què pensaven d’aquest projecte d’APS, aquestes van ser algunes de les seves respostes sobre la metodologia emprada, el que els hi havia aportat i el sentit mateix de la iniciativa:

«Penso que aquest projecte ha estat una bona manera de conèixer aquest tema més profundament perquè realment era una qüestió en la que jo no havia estat gaire interessada i ara sé moltes més coses que són del dia a dia i que és bo saber-les. Per exemple no sabia que el turisme tenia aquestes conseqüències i tampoc m’ho havia plantejat gaire. Però ara veig, per exemple, què ha passat amb les Rambles i me n’adono que el turisme no sempre és tant bo com ens ensenyem a les notícies, que només mostren la part bona. I tot això són coses que he anat aprenent. Aquest és un tema que surt molt al Telenotícies però no tothom està atent i la gent de la nostra edat té el cap en d’altres coses i això ens ha permès apropar-nos més a aquest tema, i qui sap, també per dedicar-nos-hi.» (Marta Barros)

«El projecte no només és una oportunitat per nosaltres per adquirir més coneixements d’un tema del que cada cop s’està escoltant més a les notícies i que afecta a la nostra ciutat, i que pot tenir conseqüències per nosaltres quan comencem a treballar. També ens ajuda a organitzar la informació en un projecte d’una durada més gran del que fem habitualment.» (Iago Rodríguez)

«Ha sigut un projecte bastant dinàmic, de sortir pel carrer i fer preguntes a la gent. La part una mica més pesada ha estat la de fer recerca i jo personalment m’he frustrat una mica perquè a cap lloc he pogut trobar quins han estat els beneficis econòmics totals generats pel turisme a Barcelona el 2015. Per mi el turisme està sent una gran font de recursos i treball i espero que els diners que l’Ajuntament està invertint en millorar la gestió del turisme serveixin per reduir alguns malestars.» (Aleix Manyanic)

«Ha sigut un projecte molt agradable, crec que ens hem entès bastant bé amb els companys i en general m’ha agradat molt. Jo destacaria que he après moltes coses sobre el turisme, i ara el veig amb uns altres ulls. Per exemple amb el tema de la massificació del turisme jo no em pensava que fos tant exagerada la cosa o no sabia tantes coses sobre els apartaments turístics i el que produia en el veïnat. (Ramon Ramos)

«M’ha agradat com hem fet el projecte perquè no era molt teòric i cadascú era autònom i treballava pel seu compte, i després ho posàvem en comú. Jo crec que el projecte ha estat molt positiu, perquè durant aquests mesos hem après molt sobre el turisme responsable, i aquest era una tema del que no se’n parla gaire. I ara amb les entrevistes que hem fet als veïns, i que ho hem parlat amb els nostres pares i els nostres amics, ho veiem també des d’un punt de vista més subjectiu. És necessari saber sobre les coses de la ciutat i del turisme, perquè el nostre coneixement sobre aquest tema era molt superficial, i a l’aprofundir-hi ara ho veiem d’una altra manera. No veiem només les coses positives si no també com perjudica a la societat. Al final el turisme és una cosa que ens afecta a tots, tinguem l’edat que tinguem, i també ens afectarà en un futur. I si les mesures que estan prenent ara les autoritats no donen fruït penso que nosaltres podrem proposar unes altres per solucionar els conflictes que hi ha.» (Raquel Ashby)

Per la seva banda, l’Anna Quirós, professora de Formació Cívica, Ètica i Filosofia, valorava també positivament l’experiència del projecte d’APS

«Al principi no teníem clar cap a on aniria i a on volíem arribar i es van obrir molts temes, però després el resultat ha superat les expectatives. Penso que hi ha una part molt positiva d’interrelació amb la realitat i d’aquest aprenentatge vivencial dels nanos de sortir al carrer i preguntar, i després arribar a conclusions ells mateixos. Hi ha una part que és més difícil de gestionar, perquè precisament es basa en la participació, doncs el ritme d’aprenentatge i de treball depèn una mica dels nanos i això a vegades fa que les coses no es facin necessàriament en els terminis que t’agradaria.»

L’equip responsable del projecte, format per les quatre entitats i el professorat del centre, hem obert ara un procés d’avaluació per aprendre més coses sobre aquesta primera experiència amb la metodologia d’Aprenentatge i Servei per tal de poder donar continuïtat i millorar la feina feta en aquest tipus de formació i implicació a la població més jove de la nostra ciutat.