Col•laboració d’ALBA SUD a La Jornada del Campo sobre Turisme Comunitari

El supelement mensual del diari mexicà La Jornada Del Campo va sol•licitar a ALBA SUD un article sobre les característiques i perspectives Turisme Comunitari a Centreamèrica. L’article es va publicar a l’edició del passat 14 d’agost de 2008 en un número especial dedicat a l’economia social com alternativa de desenvolupament en àrees rurals de Mèxic i Centreamèrica. Un dels temes que aborda el suplement és el del turisme en àrees rurals, amb articles d’Ileana Gómez, de Fundació PRISMA, d’El Salvador, i Leonardo Durán, de la Cooperativa Tosepan Titataniske de Puebla, Mèxic.

ALBA SUD va participar-hi amb un article sobre les amenaces al Turisme Comunitari, elaborat per Ernest Cañada. A l’article es reconeix que, durant anys comunitats indígenes i famílies camperoles a tot Centreamèrica han fet esforços per diversificar les seves activitats productives i fonts d’ingessos. Algunes iniciatives han aconseguit mitjançant una gestió comunitària, posar en marxa serveis turístics com a part d’aquesta estratègia de diversificació econòmica. La principal característica d’aquest Turisme Comunitari és la capacitat de control col•lectiu de la població rural, a través de les seves estructures organitzatives, sobre l’activitat turística i els recursos que la fan possible. Des d’aquesta perspectiva, el Turisme Comunitari ha estat concebut com part d’un esforç més ampli per enfortir una economia popular solidària.

El camí no ha estat fàcil, i ha estat plagat de fracassos i expectatives frustrades, però sens dubte ja es compta amb moltes històries d’èxit d’organitzacions camperoles a tot Centreamèrica que, sense abandonar la producció agropecuària tradicional, han aconseguit incorporar aquesta nova activitat dins una lògica de complementarietat entre diferents activitats. El turisme ha permès a algunes comunitats disposar d’una nova font d’ingressos econòmics i millorar les seves condicions de vida. Com que el calendari d’aquests ingressos no coincideix necessàriament amb el de les activitats agropecuàries tradicionals, el turisme ha generat entrades de diner en metàl•lic en moments de l’any en els quals les famílies podien tenir especials necessitats. A la vegada, s’han revaloritzat les terres i altres recursos, com el bosc o l’aigua, contralats per les comunitats rurals. Amb freqüència, l’increment del valor de recursos com la terra, principalment, ha contribuït al seu manteniment davant de les pressions del mercat. La introducció del turisme ha permès també ampliar la base social que es beneficia directament de les activitats vinculades al camp, especialment dones i joves, enfortint així el vincle d’aquesta població amb els seus territoris.

No obstant això, les orientacions d’alguns organismes i consultors internacional, cada vegada més presents a la regió i amb més recursos, han convertit el Turisme Comunitari en un espai de “foc creuat” entre posicions neoliberals i altres de caràcter altermundista. Des d’aquesta perspectiva neoliberal no es busca sinó millorar les condicions ambientals que permetin maximitzar els beneficis del gran capital turístic i desactivar la capacitat d’auto-organització i de creació d’espais d’autonomia econòmica per part de les comunitats.
Al “paquet” de mesures recomanades des d’aquest enfoc neoliberal trobem una diversitat d’orientacions sobre les quals és necessari estar alerta. Algunes d’aquestes propostes són:

- Promoure l’especialitzadió de les iniciatives comunitàries cap als serveis turístics, en la lògica de dedicar-se només a allò amb el que poden obtenir més beneficis en un context competitiu.
- Orientar una estratègia de comercialització basada única i exclusivament en el mercat turístic internacional.
- Introduir segells o certificacions de garantia de caràcter internacional, seguint l’exemple del comerç just. Malgrat que no és l’únic intent desenvlupat en aquest sentit, el “Segell FLO” és el més conegut.
- Establir aliances comercials amb mega-projectes turístics que afavoreixin un desenvolupament turístic inclusiu, en la línia de les propostes del “Pro-Poor Tourism”.

La identificació de sectors amb enfocaments netament neoliberals amb influència creixent en el Turisme Comunitari, a través de diversos organismes internacionals de cooperació, suposa un repte majúscul per al moviment camperol que veu com una activitats que fins al moment creia totalment vinculada a la construcció d’una economia popular solidària, es converteix en una amenaça més per les economies de les famílies camperoles.