Curs a Barcelona: Economia i Ecologia Política del Turisme / 2a edició

Informació bàsica

Lloc: Carrer de Leiva, 44
Sessions: 6
Dates: Abril: dimecres 18 i 25 // Maig: dimecres 2 i 9, dijous 17 i divendres 18
Horari: 19:00-21:00h
Coordinació: AlbaSud + La Hidra Cooperativa
Preu: 50 €
Inscripcions: cursos@lahidra.net

Presentació

El turisme està en el centre dels processos d’acumulació i reproducció del capital a escala global. En moltes ciutats aquesta dinàmica està comportant transformacions accelerades en múltiples àmbits, i condiciona la vida de gran part de la seva població. Les pretensions de creixement turístic il·limitat xoquen cada vegada més amb recursos disponibles i territoris, i amenacen la mateixa sostenibilitat del planeta.

En aquest context l’any passat vam organitzar la primera edició d’un Curs d’Economia i Ecologia Política del Turisme per tal d’enfortir el pensament crític i la voluntat de transformació social. Presentem ara una segona edició, amb nous continguts, per potenciar el debat col·lectiu des d’una perspectiva activista. En aquesta segona edició ens interessa explorar i aprofundir en alguns aspectes clau que ens ajudin a entendre com funciona aquesta indústria, quins efectes provoca en la majoria de la població i en els seus treballadors i treballadores, i com fem front a aquestes dinàmiques.

Tres sessions les dedicarem a desvetllar alguns dels aspectes ocults en el funcionament del negoci turístic: la seva materialitat, les infraestructures que requereix i el treball en el qual se sosté. Sovint es presenta el turisme com una activitat innòcua ambientalment, i hi ha qui amb excessiu atreviment ha arribat a afirmar, que era la “indústria sense xemeneies”. Però el turisme té una materialitat vinculada tant als processos de producció de la mateixa activitat com a l’efecte dels residus que genera. Igualment, sense el turisme no s’entén, ni justifica, l’ampliació constant d’infraestructures al seu servei. Ports, aeroports i carreteres són el capital fix necessari per consolidar el circuit d’acumulació del turisme. Un tipus de capital fix incrustat sobre el territori i que suposa una inversió pública titànica. Al seu torn, aquestes infraestructures acaben tenint les seves pròpies lògiques en la reproducció del capital, però inevitablement condicionen aquests mateixos espais turístics. D’altra banda, el turisme es basa en l’extensió de treball precari, altament feminitzat. És per això que ens interessa entendre quines són les causes concretes i els mecanismes que donen lloc a aquests processos de precarització del treball turístic, així com els efectes que això té.

Proposem també tres debats de fons que creuen transversalment l’activisme social i polític davant la turistització de les nostres ciutats. D’una banda, ens preguntem pels efectes de l’economia col·laborativa en el turisme i quines estratègies podem desenvolupar els moviments socials davant una dinàmica disruptiva cada vegada més present. D’altra banda, tractem de debatre quines possibilitats i límits té la intervenció pública local en les transformacions urbanes provocades pel turisme. Finalment convidem a moviments socials de diverses ciutats afectades pels processos de turistització per discutir conjuntament quines propostes podem fer davant les dinàmiques de desplaçament i precarització que estem patint.

Programa del curs

1ª SESSIÓ | La materialitat del turisme: què i com explota la indústria turística?

• Data: 18/04/18
• Lloc: Carrer de Leiva, 44
• Ponent: Ivan Murray (Universitat de les Illes Balears)

Un dels grans mites existents al voltant del turisme és que aquest és una indústria sense fums. De fet, els lobbies turístics l’anuncien com la quadratura del cercle de la nomenada desmaterialització i un dels eixos claus d’això que s’ha nomenat economia verda. No obstant, si enfoquem la qüestió turística des de l’anàlisi del seu metabolisme, podem començar a visibilitzar relacions que fins aleshores restaven ocultes al darrera de la potent imatge esbiaixada que s’ha creat de sí mateix el capital turístic. Així mateix, la noció de metabolisme ens serveix per analitzar críticament aquelles formes d’organitzar el turisme que es defineixen com alternatives, post-capitalises, etc. Així doncs, partint de l’exemple del cas balear, en aquesta sessió és persegueix aportar elements teòrics i metodològics per tal d’aprofundir en una de les grans dimensions ocultes del gegant turístic.

2ª SESSIÓ | Ports, aeroports i carreteres: infraestructures al servei del turisme

• Data: 25/04/18
• Lloc: Carrer de Leiva, 44
• Ponents: Margalida Ramis (GOB Mallorca), Gala Pin (Regidora de Ciutat Vella), David Ramos (Universitat de Salamanca)

Ports, aeroports i carreteres són el capital fix necessari per consolidar el circuit d’acumulació del turisme. Un tipus de capital fix incrustat sobre el territori i que suposa una inversió pública titànica. Turisme i transport són un binomi indissociable, gairebé, una identitat matemàtica. Les millores i ampliacions en les infraestructures de transport han estat clau per batre any rere any el rècord de turistes que arriben per terra, mar i aire. A Barcelona, s’observa clarament aquesta interrelació entre el Port i la bombolla turística que s’ha generat a la ciutat. Aquest any, gràcies a les contínues millores i ampliacions, es preveuen més de 2,6 milions de creueristes. Al seu torn, cada segon aterra o s’enlaira un avió a l’aeroport de Barcelona-El Prat. Sumat a l’ampliació de la tercera pista i la inauguració de la T1 el ritme de creixement el situa en la setena posició europea (més de 40 milions de passatgers). En aquesta sessió abordarem el paper de ports, aeroports i carreteres com a portes d’entrada de turistes i veurem quines transformacions estan experimentant, com es gestionen i sobretot, qui les governa de cara a discutir possibles fórmules per la seva democratització.

3ª SESSIÓ | Economia col·laborativa del turisme: nou nínxol del rentisme

• Data: 02/05/18
• Lloc: Carrer de Leiva, 44
• Ponents: Javier Gil (UNED), Rubén Martínez Moreno (La Hidra Cooperativa)

Barcelona i Madrid es van consolidant com a ciutats líders en l’anomenada “economia col·laborativa”, vinculada a pràctiques com el lloguer temporal d’habitatges amb Airbnb. No és menyspreable l’activitat que produeixen aquest tipus d’aplicacions: Airbnb ofereix 30.000 llits a Barcelona, ​​la meitat de l’oferta en el total d’allotjaments tradicionals de la ciutat. Davant d’aquesta realitat, algunes preguntes són recurrents: Què tenen de “col·laboratives” aquest tipus d’economies? Generen noves possibilitats de transformació del turisme cap a models més sostenibles? Quina capacitat per distribuir territorialment l’oferta tenen aquestes plataformes? Quins efectes urbans produeixen aquests models “col·laboratius” sense regulació ni planificació pública? Altres preguntes ens porten més enllà del discurs “col·laboratiu”: És la titularitat de la propietat la forma més justa per a distribuir plusvàlues urbanes? Quina és realment la distribució de la propietat del territori i en quina mesura facilita la “redistribució”? En aquesta sessió veurem el paper de l’”economia col·laborativa”, els seus efectes socials i urbans i com s’articula amb el model productiu metropolità.

4ª SESSIÓ |Treball turístic, imperi de la precarietat?

• Data: 09/05/18
• Lloc: Carrer de Leiva, 44
• Ponents: Ernest Cañada (Alba Sud), Daniela Moreno (Equality in Tourism)

El treball turístic cada cop està més associat a la precarietat laboral, i més encara en destinacions tant exitoses com Barcelona. Tot i que no tots els treballs turístics són precaris hi ha una forta tendència cap a la seva devaluació per la pressió del capital per abaratir costos laborals i intensificar la càrrega de feina. El procés sembla així cada cop més estès. Quines són les principals causes que l’empenyen vinculades estrictament al funcionament del turisme? A través de quins diferents mecanismes les empreses estan imposant aquesta devaluació del treball? Quina és la relació entre precarietat i la creixent feminització laboral de moltes de les activitats vinculades al turisme? Quins són els efectes d’aquest procés? Què suposa en realitat la feminització d’un sector econòmic? En aquesta sessió analitzarem quines són les tendències principals que determinen com està funcionant el treball turístic i com s’estan configurant unes classes treballadores cada cop més empobrides, vulnerables i fragmentades.

5ª SESSIÓ | Governar el turisme: possibilitats i límits

• Data: 17/05/18
• Lloc: Carrer de Leiva, 44
• Ponents: Asun Blanco (UAB), Janet Sanz (Tinència d’Alcaldia, Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat).
• Modera: Reme Gómez (activista de La Negreta i l’ABTS)

Algunes intervencions públiques sobre el territori semblen sotmeses a una dinàmica perversa on tota millora condueix a un empitjorament. Si des del govern local s’inverteix en noves infraestructures educatives o culturals en un barri que les necessita, això pot incrementar els preus del sol i fomentar la gentrificació. La mateixa equació pot produir la rehabilitació del patrimoni al centre urbà o, fins i tot, un pla d’usos. En realitat, una gran problemàtica s’amaga darrere d’aquesta dinàmica: els governs locals poden intervenir per a compensar les desigualtats però tenen enormes limitacions per a desmercantilitzar el territori i les relacions socials de producció. Quines intervencions públiques i quins processos comunitaris permeten governar el turisme més enllà de la compensació dels seus efectes? Què limita la possibilitat de superar aquest escenari? Quines accions apunten a la seva superació?

(àudio no disponible)

6ª SESSIÓ | Propostes dels moviments davant la turistització de la ciutat

• Data: 18/05/18
• Lloc: Carrer de Leiva, 44
• Condueixen: Ciutat Per Qui l’Habita (Palma de Mallorca), Lavapiés Dónde Vas (Madrid), Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (Barcelona) i Entre Barris (València).

A diferents ciutats d’Espanya els processos de turistització han tingut importants efectes en les condicions de vida de la seva població: increment del cost de l’habitatge, desplaçament de població dels seus barris, destrucció del teixit comercial, massificació i dificultats per passar per molts carrers, aglomeracions al transport públic, increment del soroll, dependència del turisme. Davant d’aquests i d’altres problemes compartits, sorgeixen noves plataformes socials i el moviment veïnal s’activa al voltant dels efectes causats pel turisme. En molts casos des del moviment es denuncien les respostes parcials i s’exigeix una aposta decidida pel decreixement turístic. En aquesta taula rodona, on participen diferents organitzacions, debatrem, més que les diagnosis del problema, quin balanç fem de les nostres lluites i quines propostes i estratègies impulsem des dels moviments per fer front a aquestes dinàmiques provocades per la turistització de les nostres ciutats.