Manifest fundacional de la xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front la Turistització

A diferents ciutats i regions del Sud d’Europa estem veient i vivint moviments de denúncia, mobilització i resistència davant els processos de turistització que s’hi estan produint. Entitats i col·lectius d’algunes d’elles (Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Palma, Lisboa, Málaga, Malta, Madrid, Girona, Canarias, Donostia / San Sebastián, Camp de Tarragona, Barcelona) hem anat trobant-nos en diferents esdeveniments des de fa al menys un any i mig, amb la finalitat de compartir i intercanviar experiències i coneixements.

Encara que cadascuna d’elles presenta conflictes específics, alguns són sens dubte comuns a totes:

- El més important i estès es l’augment de la precarització i de la reducció del dret a l’habitatge, atesa la dificultat a l’accés a la mateixa provocada per la pujada descontrolada dels preus de lloguer i tolerat por las legislacions estatals, afectant especialment a la població de més edat i menys recursos; tot això és conseqüència del cicle d’especulació immobiliària després de la crisi financera 2008/2012 i l’actual compra massiva d’immobles per fons d’inversió i immobiliàries, en bona part per a dedicar-los a ús turístic, modificant la seva funció residencial i provocant gentrificació, desnonaments i buidatge de barris en una flagrant vulneració de drets socials.

- L’encariment i la transformació del comerç local mitjançant la seva especialització en els seus usos inútils per a la vida quotidiana de les poblacions locals, que obliga a majors desplaçaments afectant especialment a persones amb mobilitat reduïda i/o edat avançada.

- Massificació de carrers i places, que dificulta la vida quotidiana dels residents, disruptiva tant pel que fa al descans com al mateix gaudi de l’espai públic.

- Saturació de la xarxa pública de transport.

- Especialització de l’economia de la ciutat en el sector turístic, tendent al monocultiu.

- Precarització de les condicions laborals de la població, atès que els sectors turístics (hoteleria, restauració, comerç) presenten les pitjors condicions laborals: salaris baixos, frau en el nombre d’hores declarades en els contractes (quan n’hi ha), externalitzacions. etc.

Imagen de la rueda de prensa en Barcelona el 26/04/2018.

- Alta generació de contaminació (avions, creuers, autocars...) i residus atès a l’alt consum, especialment d’un sol ús, que caracteritza a la indústria turística desregulada; ús massiu dels recursos propis -aigua i territori- i privació del dret a un medi ambient sà.

- Ús desmesurat i ampliació constant d’infraestructures (carreteres, ports, aeroports, depuradores, dessaladores...) que desfiguren el territori, comporten expropiacions i suposen elevats costs per a la població resident; aquests processos saturen accessos i provoquen una competició pel territori en la que surt perdent l’accés a activitats i serveis bàsics: treball, escola, hospitals, etc.

- Banalització dels entorns tant urbans com naturals, convertits en parcs temàtics; en els primers veiem l’espoli i la mercantilització del patrimoni, en els segons, l’eliminació d’usos pesquers i agraris. L’objectiu comú és l’explotació turística il·limitada.

Davant d’aquests i altres conflictes, les poblacions locals ens estem organitzant per a defensar els nostres drets socials, especialment el dret a un habitatge digne i assequible i el dret a la ciutat. El treball col·lectiu a les nostres ciutats i regions sovint comença per la visibilització d’aquests conflictes i la conscienciació al respecte, la crítica al model i la denúncia de les seves conseqüències, i continua proposant alternatives al mateix.

Volem assenyalar que les propostes clau són: l’establiment de límits a la indústria turística, l’adopció de polítiques fiscals diferenciades per a l’habitatge i l’allotjament turístic, la desturistització de l’economia de la ciutat, o el decreixement turístic acompanyat per polítiques de foment d’altres economies justes, social i ambientalment.

L’afectació d’aquests problemes en les distintes ciutats no és homogènia sinó diversa, depenent del grau de turistització que sofreixen. Així, veiem estats més avançats i greus com poden ser els de Venècia, Palma o Barcelona amb propostes clares de canvi de model, i altres com València, Madrid o Lisboa que, malgrat trobar-se immerses en ràpids i violents processos de turistització, encara poden aspirar a assolir equilibris mitjançant polítiques de prevenció o fre.

Imagen de la rueda de prensa en Barcelona el 26/04/2018.

En tots aquests i altres temes, aquestes i altres ciutats hem anat trobant moltes coincidències, i de manera lògica hem començat a pensar en la conveniència i necessitat de crear una xarxa internacional de ciutats afectades per la indústria turística.

Aquesta aliança de col·lectius i moviments socials persegueix, tal com ocorre amb cadascun d’ells en el seu territori, sensibilitzar a l’opinió pública i pressionar a les administracions per a una regulació de l’economia del turisme des de criteris de sostenibilitat econòmica, social y ambiental dels territoris en els que s’implanten. El nostre objectiu, a més de compartir suports i fomentar l’aprenentatge conjunt, és estendre aquesta lluita a d’altres ciutats i regions, generant una veu plural i potent que sigui crítica al model turístic actual des del Sud d’Europa. El present manifest és una primera passa en la internacionalització de la lluita contra la turistització de territoris, després de la qual continuarem treballant en el debat, la reflexió i la mobilització conjuntes.