Mega-projectes del BID: desplaçament i migració forçada

Entre el 19 i el 23 març 2010 va tenir lloc a Cancún, Mèxic, la Reunió Anual d'Assemblees de Governadors del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Coincidint amb aquesta activitat la Aliança Nacional de Comunitats Llatinoamericanes i del Carib i el Programa de les Amèriques del Center for International Policy - CIP presentar l'informe Megaprojectes del BID, desplaçament i migració forçada. Hi inclouen quatre estudis de cas a Mèxic, Colòmbia, Brasil i Hondures en què queda en evidència l'impacte d'aquest tipus d'iniciatives per a les poblacions locals. Laura Carlsen, directora del Programa de les Amèriques del CIP a la Ciutat de Mèxic, i Michael Collins, assistent del Programa de les Amèriques del CIP, dos de la seva autors, van publicar a la pàgina Web del Programa de les Amèriques del CIP l'article de presentació de l'estudi que a continuació reproduïm.


ELS MEGA-PROJECTES DEL BID: DESPLAÇAMENT, DESTRUCCIÓ I ENGANY
per Laura Carlsen i Michael Collins, Programa de las Américas del CIP.

En la reunió del BID (Banc Interamericà de Desenvolupament) aquest mes a Cancún per celebrar el seu cinquantè primer aniversari, els seus governadors esperen un colossal regal d'aniversari: la injecció de milions de dòlars en la cartera del banc per abordar els efectes de la crisi econòmica global a la regió. Però està preparat el BID per a encapçalar la càrrega en els esforços per alleugerir el patiment causat per la crisi i la pobresa persistent a la regió? Què revela el seu historial al respecte?

L’any passat, durant la convenció del BID a Medellín, Colòmbia, les organitzacions de la societat civil afectades per projectes bancaris van presentar proves condemnatòries concloents que el BID s'havia tornat persona non grata a gran part d'Amèrica Llatina, i que les seves pràctiques han infligit impactes ambientals, socials i fins i tot econòmics negatius a la regió. Cada vegada més ciutadans s'han organitzat per protestar contra els projectes que el BID finança a Llatinoamèrica, especialment quan aquests pobladors pertanyen a alguna comunitat directament afectada pel desplaçament finançat pel BID.

Com a part de l'esforç per avaluar les pràctiques del BID i recomanar modificacions a elles, l'Aliança Nacional de Comunitats Llatinoamericanes i del Carib i el Programa de les Amèriques del CIP van decidir examinar el tema, sovint ignorat, del desplaçament en els projectes del BID. La concentració del banc regional en la construcció de grans projectes d'infraestructures ha desembocat en el desplaçament, planejat o impremeditada, de milers de comunitats llatinoamericanes en el transcurs dels anys. Tot i les pautes del BID que ordenen evitar els desplaçaments a causa dels seus elevats costos humans, socials, culturals i ambientals, el banc ha portat endavant projectes que causen desplaçament físic massiu i ha forçat a les comunitats locals a migrar. En molts casos, els desplaçats són comunitats indígenes o amb ancestres africans que han estat presents a la regió durant segles.

El nostre informe aborda l’anàlisi de megaprojectes del BID a Mèxic, Brasil, Colòmbia i Hondures, i el que s'ha anomenat "desplaçament induït per desenvolupament". Amb base en els resultats d'aquests projectes per a les comunitats locals, trobem pervers l'ús del terme "desenvolupament."

En aquests estudis de casos, els habitants de les terres que serien inundades, o sota o sobre les quals es construiria, tenen un paper actiu. En la seva majoria, en lloc d'unir-se passivament a la diàspora, s'han organitzat per defensar les seves terres i criden a la suspensió o modificació dels mega-projectes promoguts pel Banc. Han hagut d'enfrontar les amenaces i assassinats producte dels interessos implícits en inversions de milions de milions de dòlars, però estan aconseguint que les seves veus siguin escoltades.

1. Les preses i projectes hidroelèctrics mexicans. A Mèxic, els plans per a construir un gegantí projecte hidroelèctric a La Parot, Guerrero (finançat pel BID com a part de l'esquema de desenvolupament regional del Pla Puebla-Panamà) va comportar fortes controvèrsies des del primer dia. Els pobladors, activistes ambientals i organitzacions internacionals en contra de la construcció de preses van criticar el pla d'inundar una vall de la selva i desplaçar als seus més de 25,000 habitants. L'absència de consulta prèvia va fer que els agricultors locals sabessin de l'expropiació de la seva terra per al projecte de la presa, tot just quan l'equip pesat de construcció començava a arribar.

Després de les protestes per la falta de la consulta que és requisit legal, la Comissió Federal d'Electricitat (CFE) a càrrec del projecte, va iniciar una consulta simulada. Es la va portar a judici amb èxit per falsificació de documents, i encara s'enfronta acusacions per delictes contra l'ambient i construcció sobre terres sense permís. Els problemes legals es van acumular, els pobladors es van negar a marxar, i l'ONU i el Tribunal Internacional de l'Aigua censurar durament al govern mexicà pel projecte. No obstant, el BID continuar promovent.

En un cas semblant, el BID va proposar també finançar un projecte de presa hidroelèctrica anomenat Ardiaca, sobre el riu Santiago. El projecte implica la desaparició total del poble de Ardiaca a Jalisco i ha merescut les crítiques dels especialistes per l'absència de consulta, els riscos ambientals, problemes de salut relacionats amb la qualitat de l'aigua, el cost del projecte i el desplaçament com temes crucials. La contaminació de l'aigua va conduir a la mort d'un nen de vuit anys a conseqüència d'enverinament per arsènic després d'haver caigut al riu l'any passat. Els pobladors pregunten per què el banc proposa embassar el riu per distribuir les seves aigües enverinades a major nombre de gent, en lloc d'ajudar a descontaminar.

Les preses La Parot i Ardiaca van ser recentment suspeses a resultes de la protesta pública. No han estat definitivament cancel.lades, i hi ha evidències que aviat tindrà lloc una nova ronda de batalles.

2. L'oli de palma a Colòmbia i el desplaçament de les comunitats afrocolombianes. En el nostre cas a Colòmbia estudiem la participació activa del BID en la promoció de la producció de palma d'oli per agrocombustibles. A Colòmbia, el conflicte armat i l'oli de palma estan inextricablement units, ja que empreses productores d'aquest oli, recolzades en poderosos interessos, han estat apoderant-se de les terres de comunitats afrocolombianes, desplaçant intencionalment per la violència. Hi ha hagut assassinats documentats dels seus dirigents per tal d'obligar a les comunitats que venguin les seves terres per destinar-les a produir la palma d'oli, i l'emigració forçada sol ser la tàctica per apoderar-se de les terres camperoles i així expandir la producció d'aquesta palma. El BID promou les plantacions de palma d'oli a través dels seus programes "de canvi climàtic" i "de desenvolupament", elogiant com a una "oportunitat transformadora" i com un generador d'inversions, desenvolupament i ocupació en les àrees rurals. L'impacte del desplaçament ha estat ignorat.

3. Brasil: el desplaçament per preses i els riscos de la reubicació. El 1999 el BID va finançar una presa de gran envergadura coneguda com CH Cana Brava. El projecte va conduir a un canvi devastador en la conformació socio-ambiental de l'àrea, i va tenir el dubtós honor de ser la primera presa construïda íntegrament per una companyia privada acord amb un marc legal i institucional neoliberal que el govern brasiler va introduir a finals dels noranta.

Més de 1,000 famílies en la comunitat local (gairebé totes immigrants del nord-est del Brasil i descendents d'esclaus africans) van ser desplaçades pel mega-projecte. Moltes van perdre les seves terres i mitjans de subsistència. El BID va tenir un paper clau en els processos de negociació i reubicació. Va presidir juntes comunitàries amb la presència intimidatòria de la policia militar, i el Banc va intentar negar la important funció dels dirigents comunitaris assumint la postura (juntament amb els seus socis, el banc brasiler de desenvolupament BNDES i l'empresa Tractebel) de refusar-se a negociar col.lectivament amb la comunitat. Més de deu anys després, i després de molts ajustaments en el procés de reubicació, més de 600 famílies segueixen sense ser reintegrades amb èxit en comunitats autosuficients.

4. Hondures: Els megaprojectes turístics i el desplaçament. Un projecte finançat pel BID a la Bahíade Tela a la costa d'Hondures està provocant el desplaçament de les comunitats de garífunes i camperoles. El cop d'estat en aquell país va obrir la porta a interessos més que disposats a donar velocitat a aquest projecte, tot i la resistència local i d'estudis que auguren greus danys ambientals. En aquest cas s'examinen els nivells de desplaçament que el desenvolupament turístic involucra, així com el compliment pel BID de les seves pròpies regles sobre desplaçaments.

Una nota final: Malgrat el compromís del BID amb la transparència, ens va resultar difícil localitzar certs documents i informació general sobre projectes polèmics. Consultes per correu electrònic no van ser contestades; documents importants van ser retirats de la xarxa; funcionaris es van negar a atendre consultes telefòniques, i les descripcions oficials dels projectes sovint van resultar vagues i enganyoses.

També vam descobrir que el BID gairebé sempre omet aplicar les seves pròpies polítiques en assumptes d'importància vital. El banc es compromet a realitzar consultes, però molts dels seus projectes no tenen la deliberació que el mateix BID promet i que és requisit exigit en la Convenció 169 de l'OIT i altres instruments legals internacionals. El BID es compromet a supervisar els projectes dels seus deutors, però després d'atorgar el crèdit l'interès que el banc mostra per les conseqüències sol ser mínim, especialment quan es tracta de desplaçaments.

Els desplaçaments massius de poblacions humanes i la desintegració de comunitats no poden descartar com danys de curta durada col.laterals al combat a la pobresa. Tota la literatura disponible apunta a l'empobriment major o continu de les comunitats desplaçades, així com a la pèrdua dels seus herències culturals, socials i ambientals. El BID ha de posar fi a la seva silenci i respondre públicament a les crítiques i controvèrsies que envolten els seus projectes. També ha d'abandonar la seva concentració exclusiva en els megaprojectes, i explorar altres opcions de desenvolupament i energètiques.


El document complet està disponible aquí