SESC Sao Paulo: Seminari internacional Turisme i Drets en un Mapa de Contradiccions

En el marc de les accions commemoratives de 70 anys de turisme social al SESC Sao Paulo, en aquest Seminari s'analitzaran les relacions entre el turisme i els drets humans, davant les contradiccions greus existents. Reunirà experts no només en el turisme sinó també en àmbits diversos com la sociologia, la psicologia, l'educació, la diversitat, les polítiques públiques i l'urbanisme.

Aviat hi haurà més informació sobre participants activitats paral·leles al portal del SESC Sao Paulo. La inscripció al seminari iniciarà el 2 de maig a les 14h, a través del mateix portal SESC Sao Paulo o en persona a les diferents unitats del SESC Sao Paulo.

Alba Sud contribuirà amb aquesta Seminari amb la participació de 3 conferenciants membres del nostre equip tècnic: Rodrigo Fernández Miranda, Daniela Moreno Alarcón i Ernest Cañada.

Programació provisional:

12 de juny

Acreditació: A partir de les 9:00 a la plaça (planta baixa) del SESC 24 de Maio,

Taula 1: Turisme i drets en un mapa de contradiccions

Per entendre el paisatge en el qual es desenvolupa el turisme, és important posar l'accent en certs vectors actuals, com la globalització dels mercats i la dificultat dels països per legislar en els seus territoris, l'asimetria d'oportunitats, el col·lapse ecològic i l'omnipresència de la tecnologia. El turisme es pot produir, comunicar i consumir de diverses maneres, i pot donar lloc a formes diferents de relació entre l'activitat turística i els drets. Com es desenvolupen aquests jocs de força (poder) avui? Intervenen: Freya-Higgins Desbiolles (Professora de l'Escola d'Administració de la Universitat d'Austràlia del Sud) i Sergio Rodríguez Abitia (vicepresident de l'Organització Internacional de Turisme Social - OITS). Modera: Jessé Souza (professor a la UFABC).

Taula 2: Turisme i territoris: qui diu què és el desenvolupament?

Aquesta taula pretén debatre els significats del desenvolupament que estan implícits en els arguments dels diversos actors implicats en l'activitat turística. Com contribueix cada un d'aquests discursos a construir realitats diferents? Intervenen: Rodrigo Fernández Miranda (Professor del Centre d'Estudis en Economia Social de la Universitat Nacional de Tres de Febrer, Argentina, membre d’Alba Sud), Thiago de Melo Sebastiano (membre de la Rede Internacional de Estudos Críticos de Turismo, Território e Autodeterminação – REESCRITA). Modera: Aguinaldo Cesar Fratucci (Professor del Departament de Turisme de la Facultat de Turisme i Hostaleria de la Universitat Federal Fluminense).

Taula 3: Turisme per a qui?

Independentment dels debats existents sobre el turisme, s'observen les demandes dels individus per participar en moviments turístics en un escenari d'exclusió. Tenint en compte les limitades opcions econòmicament accessibles i l'abast limitat de les polítiques i accions institucionalitzades, quines són les pràctiques turístiques existents que facilitin l’accés al turisme a sectors socials amb menor poder adquisitiu? Intervenen: Adjane d'Araújo Machado (professora en el Curs de Turisme a la Universitat Federal de Paraíba i coordinadora del Curs Tècnic en Hospedatge a l’Escola Cidadã Integral Presidente João Goulart) i Erica Schenkel (Professora del Departament de Geografia i Turisme de la Universitat Nacional del Sud, Argentina). Modera: Marcelo Vilela de Almeira (professor d’Oci i Turisme a l'Escola d'Arts, Ciències i Humanitats de la Universitat de Sao Paulo).

13 de juny

Taula 1: "No sóc turista, visc aquí". Dilemes del dret a la ciutat

L'afluència excessiva de turistes a determinades localitats ha situat la vida diària de les poblacions en risc. A mesura que s'intensifiquen processos com la gentrificació, quines reaccions i alternatives manifesten els actors locals per fer front a aquests impactes? Quins contextos permeten l'aparició d'expressions com "turisme basat en el fenomen"? Quins són els interessos en joc? Intervenen: Ana Fani Alessandri Carlos (Professora del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes, Universitat de Sao Paulo), Claudia Leitão (Professora de la Universitat de l'Estat de Ceará) i Alejandro Mantecón (professor de sociologia de la Universitat d'Alacant). Modera: Thiago Allis (Professor del curs d'Oci i Turisme de l'Escola d'Arts, Ciències i Humanitats de la Universitat de São Paulo).

Taula 2: Repensant les pràctiques turístiques

Taula dedicada a proposar noves pràctiques turístiques que ajudin a fer front als problemes urgents que implica el turisme, com els conflictes, les vulnerabilitats socials intensificades per aquestes activitats i altres dilemes.Intervenen: Carlos Humberto (CEO de Diaspora.Black), Mark Watson (director de Tourism Concern, Anglaterra) i Renato Cymbalista (professor de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de São Paulo i membre del Coletivo Pisa).

Taula 3: Les facetes de la vulnerabilitat turística

En abordar la relació entre el turisme i els drets, cal debatre les condicions d'aquells col.lectius que històricament estan en una posició vulnerable i sovint es troben davant d’un augment de l'opressió. Les asimetries són presents en les diverses relacions del fenomen turístic: tant entre aquells que desitgen viatjar, però també entre les persones que hi treballen o les comunitats que habiten en les destinacions turístiques més populars. Com es relacionen aquestes asimetries amb la imatge general de les desigualtats socials? Quins mecanismes els construeixen? Quines són les responsabilitats de cada agent en aquest escenari? Intervenen: Daniela Moreno Alarcón (co-directora d’Equality in Tourism, Anglaterra, i col.laboradora d’Alba Sud, Espanya), Ernest Cañada (coordinador d'Alba Sud i professor de la Universitat de Barcelona) i Vanda Aparecida da Silva (Professora do curso de Turismo da Universidade Federal de São Carlos). Modera:  Helio Hintze (Projeto Fazer Pensar).

Taula 4: Imatges i sentits del turisme

La darrera taula debatrà sobre la relació entre els mitjans del turisme i els drets que aborden qüestions relacionades amb els imaginaris d'aquesta pràctica. Ser turista és més que un dels possibles rols de l'individu actual: sembla haver-se convertit en un imperatiu contemporani. Com es va construir aquest imaginari a través de recursos actius en el camp simbòlic com el cinema, la fotografia i la publicitat? Quines estratègies han estat utilitzades per aquestes mediacions per positivar l'activitat turística i quines són les possibilitats de descodificar i deconstruir aquests discursos? Intervenen: pendent.