Contacte Butlletí

Recursos Externs | Territori i recursos naturals

12-05-2010

Reflexions després de la Conferència de Cochabamba sobre el Canvi Climàtic

Destaquem tres articles relacionats amb el debat sobre l'emergència d'un moviment global contra el canvi climàtic. Després de la Conferència organitzada a Cochabamba entre el 19 i el 22 d'abril de 2010 les possibilitats d'una acció col.lectiva internacional són cada vegada més evidents i necessàries.

El debat sobre la necessitat d'un moviment social de caràcter global capaç de prendre la iniciativa davant el repte de l'escalfament global, després del fracàs de Nacions Unides a Copenhaguen, està prenent cada cop més rellevància. A la Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra, convocada a Cochabamba, Bolívia, pel president Evo Morales, entre el 19 i el 22 d'abril, s'ham posat en evidència les possibilitats i potencialitats de les propostes sorgides des de la base. Construir un moviment social d'aquestes característiques no significa necessàriament posar en marxa noves estructures de coordinació, que bé poden articular potenciant major articulació i complementarietat entre els moviments i estructures existents. El que sí que es necessiten són idees i propostes que ajudin a caminar en la direcció d’una major incidència global.

Destaquem a continuació tres articles de Naomi Klein, Janet Redman i Gopal Dayaneni i Mateu Núvol a propòsit dels reptes i principis d'aquesta necessària actuació a escala global.

Naomi Klein, “Bolivia: un nuevo movimiento sobre el cambio climático” La Jornada, 24 de abril de 2010.
En aquest article Naomi Klein descriu l'ambient que va propiciar la Conferència de Cochabamba com a una revolta contra la sensació d'impotència que va generar el desastre de la Conferència de Nacions Unides a Copenhaguen reunida el desembre de 2009. "Ràbia contra la impotència", descriu l'autora canadenca. I més enllà d'aquesta resposta, destaca que el moviment global sorgit de Cochabamba no només apunta en la direcció de com reduir l'escalfament climàtic, sinó també com activar la mobilització ciutadana com a única forma de salvaguardar "les nostres democràcies en vies del fracàs".

Janet Redman, “Cochabamba's Message: Let the People Speak”, YES! Magazine, April 29, 2010
Janet Redman reflexiona en aquest article sobre la importància del que ha passat a Cochabamba, on davant la crisi del sistema de Nacions Unides, evidenciada de forma dramàtica a Copenhaguen, s'obren noves formes de participació social davant els reptes mundials; alguna cosa així com la possibilitat de pensar d'una altra manera el multilateralisme. Fer front a l'emergència climàtica només serà possible sobre la base de la construcció d'amplis consensos socials i mentre Cochabamba apunta en una direcció plausible, Copenhaguen ha quedat en una via morta. Disponible només en anglès.

Gopal Dayaneni & Mateo Nube “How to Break the Climate Stalemate Between the Global South and the North”, YES! Magazine, December 1, 2009
Publicat l'1 de desembre de 2009, just abans de la Conferència de Nacions Unides a Copenhaguen, recuperem aquest text de Gopal Dayaneni i Mateu Núvol per la claredat i certesa dels seus plantejaments. En ell exposen que, si bé la solució al canvi climàtic requereix una actuació global per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, no tots els països arriben a la situació actual amb la mateixa càrrega de responsabilitat. Els països pobres han tingut una mínima responsabilitat en la generació de la crisi climàtica, però en són els més vulnerables i els que menys recursos tenen per adaptar als seus efectes. En base a això exposen una sèrie de principis bàsics de "justícia climàtica" sobre els que hauria de descansar una proposta realment equitativa. Es tracta de criteris com: 1) Compartir la responsabilitat en la reducció de les emissions de manera justa; 2) Acabar amb el consum excessiu i l'esgotament de recursos; 3) Donar a les comunitats el control sobre els seus aliments, terra, i energia. Disponible només en anglès.