Comerç Just a Nicaragua, per Manuel Fandiño

Aquest article indaga la situació del Comerç Just a Nicaragua, a partir de l’entrevista a representants de 19 organitzacions de petits productors d’aquest país centreamericà, alguns d’ells vinculats a la certificadora FLO i altres no. L’anàlisi detalla en primer llocs els principals avantatges que per aquestes organitzacions suposa formar part del sistema de Comerç Just, per a continuació assenyalar els problemes i contradiccions existents i propostes de millorar-lo. Finalment es posen de manifest les aportacions fetes per algunes organitzacions locals per explorar les possibilitats de desenvolupar un mercat just a escala local. L’article de Manuel Fandiño, col.laborador d’ALBA SUD i membre del consell de redacció de la revista Enlace, està precedit per una presentació d’Ernest Cañada, coordinador d’ALBA SUD.


Presentació de l'estudi, a càrrec d'Ernest Cañada

El moviment de Comerç Just a nivell internacional ha sofert un intens debat, i fins i tot ruptures, durant els últims anys. Cada vegada amb més intensitat les visions sobre què és, o què hauria de ser, el Comerç Just es polaritzen al voltant de dos grans postures. Una d'aquestes considera que la gran prioritat és el mercat internacional. La seva lògica és que en augmentar les vendes de productes de comerç just als països del Nord, els petits productors rebran una millor retribució, en la mesura que el consumidor està assumint un sobre preu. Per això consideren necessari millorar les formes d'inserció en els circuits comercials tradicionals, la qual cosa suposa enfortir certificacions que donin garanties al consumidor, introduir-se en els grans centres de distribució com supermercats, el que li facilita l'accés a aquests productes, o afavorir que grans empreses transnacionals assumeixin "criteris" de comerç just en alguna de les seves marques. Des d'aquesta perspectiva, el que important en última instància és ampliar les vendes. En aquesta posició es troba la certificadora FLO o grans ONG, que han trobat aliats en transnacionals com McDonalds o Nestlé, que ja han posat en marxa canals propis de comercialització identificats com "comerç just". És la posició encara predominant en el moviment de Comerç Just en molts països.

L'altra gran posició neix de la insatisfacció i crítica a l'evolució que ha seguit el sector majoritari en el Comerç Just. Consideren que la prioritat es troba en el mercat local, on vam comprar a productors locals, es redueix la cadena d'intermediaris i aquests veuen incrementada la seva retribució. Aquesta posició estableix que cal orientar la producció cap a la diversificació productiva i garantir l'alimentació de la família camperola en primer lloc. Aquest plantejament està clarament en consonància amb els principis de la Sobirania Alimentària. Entén que el Comerç Just s'ha de limitar a productes que no poden produir-se en els països del Nord, com el cafè o el cacau per exemple, encara que ho prenen amb prevenció, davant el risc d'estimular una especialització productiva tradicional, vinculada a la lògica agroexportadora. D'aquesta manera, aposten per potenciar la producció local i els circuits comercials de curta distància, tant en els països del Nord com al Sud. En alguns països les organitzacions de comerç just que segueixen aquesta visió, han reorientat les seves estratègies comercials i, al mateix temps que venen productes de comerç just procedents d'altres països, enforteixen els vincles comercials amb agricultors locals. Des d'aquesta perspectiva es considera necessari ampliar els criteris del comerç just a tota la cadena de producció i distribució, i per tant reclamen que la "justícia" tinya tot el procés i no únicament un determinat producte. Això els fa mantenir una posició molt crítica davant les estratègies comercials de l'altre sector que pretén inserir el comerç just a les grans superfícies comercials o que les transnacionals puguin tenir la seva pròpia línia de comerç just. Per aquest sector el desenvolupament d'un mercat alternatiu no és només un assumpte de vendes, sinó de construcció d'un moviment social, basat en l'aliança camp-ciutat, que sostingui una proposta d'autonomia econòmica per als sectors populars. Afirmen que sense la construcció d'estructures polítiques en mans dels petits productors no és possible sostenir canvis en els mercats i acusen a l'altre sector, i en particular a organitzacions com FLO, d'estar reduint la capacitat de control de les organitzacions de petits productors sobre el sistema de Comerç Just. En aquesta posició trobem algunes organitzacions vinculades a Vía Campesina i associacions de productors i ONG de diversos països, com Brasil, Equador, Espanya, França, entre d'altres.

Tot i que els factors de tensió al voltant d'aquestes dues grans posicions estan presents en la majoria de països, els seus nivells de concreció no són iguals a tot arreu, ni les organitzacions socials han seguit la mateixa evolució. Aquest estudi de Manuel Fandiño sobre Nicaragua aporta alguns elements a aquest debat i ajuda a entendre millor en quin punt es troba el Comerç Just en aquest país. Basat en l'entrevista als principals responsables de les organitzacions de petits productors vinculats al Comerç Just a Nicaragua, l'estudi aporta una anàlisi detallada de l'estat d'opinió d'aquest col.lectiu. A Nicaragua el gruix de les organitzacions de Comerç Just continuen vinculades a FLO (o esperen estar-ho), i no s'ha produït una ruptura clara per part de les organitzacions de petits productors, encara que sí que hi ha clares mostres d'insatisfacció en relació a les seves formes de funcionament i creixen les exigències de majors nivells de democratització i control dels petits productors del conjunt del sistema de Comerç Just. D'altra banda, les alternatives vinculades a l'enfortiment dels mercats locals són incipients i encara poc reconegudes com a part d'una estratègia alternativa de Comerç Just. La construcció de moviment social basat en l'articulació de mercats que vinculin a productors rurals amb consumidors urbans encara es troba en una fase embrionària, però sens dubte les senyals que emeten diferents organitzacions de petits productors apunten ja en aquesta direcció, tot i les múltiples dificultats existents.

Podeu descarregar el document aquí

Aquest article va ser encarregat a ALBA SUD per Setem Comunitat Valenciana amb el suport de la Generalitat Valenciana.