Alerta climàtica, quimera turística i placebo REDD a Centreamèrica, Mèxic i El Carib, [i]per Joan Buades [/i]

Després del fracàs estrepitós de la Cimera de Copenhaguen (desembre de 2009) i davant l'agreujament de la crisi financera mundial, sembla com si l'amenaça climàtica s'hagués evaporat de l'agenda global d'urgències. Relegada a problema de segon nivell, bona part de les iniciatives sobre protecció climàtica, dominades per les transnacionals del Nord i els estats emergents, posen l'accent en el foment de l’expoli del Sud (especialment per la seva reserva en biodiversitat a partir de mecanismes com REDD) com a base per al rentat de cara verda de les emissions letals al mateix temps que abandonen tot compromís econòmic i humanitari amb les regions més vulnerables climàticament del planeta.

Tot i la irrellevància global de les seves emissions locals, Centreamèrica i el Carib constitueixen una de les àrees més fràgils davant el creixent deteriorament del clima terrestre, que s'amplifica a més per l'aguda pobresa de moltes de les seves comunitats i l'extraordinari creixement demogràfic previst per les pròximes dècades. De manera cada vegada més radical, el seu suposat camí al desenvolupament ve determinat per una obertura sense condicions a la màxima industrialització turística possible provinent de l'exterior (Amèrica del Nord, Europa i, properament, Xina). Malauradament, els dos fenòmens són excloents a mig termini a causa de l'insostenible augment del pes del transport aeri i la primacia de l'aposta pel creixement del turisme internacional, que està agreujant el risc climàtic per a les poblacions locals sense garantir un augment del seu benestar comunitari palpable.

Amb la vista posada en la COP-16 a Cancún (desembre de 2010), és urgent situar en l'agenda global la prioritat de garantir la seguretat climàtica de la regió. Aquesta ha de obligar a reconsiderar la cega aposta pel turisme massiu, garantir la seguretat hídrica i alimentària així com la transferència massiva de recursos econòmics i tecnològics que reforcin realment el benestar de les comunitats sense hipoteques neo-colonials. Perquè això sigui possible, és urgent donar prioritat a construir una posició regional comuna rellevant a escala mundial i que els moviments socials i les universitats de la regió es dotin d'una agenda d'investigació i incidència realista, basada en la perspectiva a llarg termini i l'empoderament comunitari a l'hora de vincular justícia climàtica i igualtat Sud-Nord.


Descarregar publicació aquí.