Colòmbia, iniciatives turístiques al post-conflicte: la Ruta Fariana

Després de més de 50 anys de conflicte intern, el 26 de setembre de 2016 es van firmar els Acuerdos de Paz a Colòmbia entre l’Estat colombià i la guerrilla de les FARC-EP. Tres anys després de la seva signatura, segons l’Agencia para la Reincorporación y Normalización (ARN) [1] en l'informe presentat el 20 de desembre de 2019, 13.202 persones van ser acreditades per l’Oficina del Alto Comisionado para la Paz com a excombatents de les FARC, de les quals 12.940 es troben en procés de reincorporació [2]. Aquesta agència indica també que 2.946 persones viuen als 26 Espacios Territoriales de Capacitación y Reincorporación (ETCR) que existeixen al país, mentre que 9.275 persones es troben fora d’aquestes zones. A més, queden 719 excombatents de les FARC pendents d’ubicar, fet que no implica necessàriament que hagin tornat a delinquir. 

Els ETCR

Els ETCR són espais físics i instruments que tenen com a objectiu garantir la fi del foc bilateral i l’abandonament de les armes per part dels membres de les FARC, proporcionant-los capacitació per a la seva incorporació a la vida civil i la creació de projectes productius. D’aquesta manera, entre els aspectes importants en els quals s’ha treballat, s’hi troba la reincorporació econòmica, orientada a la generació d’alternatives productives, per tal que tots els excombatents aconsegueixen generar fonts d’ingrés sostenibles a mitjà i a llarg termini en el marc de la legalitat. Dels 945 projectes aprovats, existeixen diverses iniciatives de manufactura, producció alimentària o turisme. 

En 11 de les 26 zones d’ETCR distribuïdes en territori colombià existeixen múltiples iniciatives turístiques que, segons els atractius de cada regió, ofereixen una àmplia gama d’activitats, com ara l’observació d’aus, el senderisme o el ràfting. Aquestes 11 zones on s’ubiquen els ETCR eren anteriorment considerades “zona vermella”, però després dels Acuerdos de Paz s’estan convertint en un potencial per al turisme ecològic i sostenible. 

Entre els 11 ETCR que tenen projectes turístics, dos d’ells són els més destacables: l’ETCR de Villanueva, ubicat a la Zona de Caguán, i que compta amb el projecte Caguán Expeditions, que és una experiència de viatge immersiva amb la natura, de memòria històrica i aventura, amb el guiatge d’excombatents i de les comunitats locals del Cañón del Río Pato i la conca amazònica del Río Caguán, a Caquetá, Colòmbia. L’altre és l’ETCR de San José de Oriente, ubicat a La Paz, municipi de César, que té el projecte Tierra Grata Eco Tour Sas. Els seus punts principals són les històries de guerra i les visites als projectes productius que la comunitat està desenvolupant, com ara un campament que reprodueix la seva vida a la jungla. A més, ofereixen un recorregut per un camí d’ecoturisme que acaba al riu Manaure. Tot i això, més enllà d’aquests projectes més coneguts, existeixen altres iniciatives d’interès. A l’ETCR de Pondores, ubicada al Corregimiento de Conejo, municipi de Fonseca al departament de la Guajira, s’ha creat el projecte turístic de la Ruta Fariana.

Mapa dels ETCR presents en cada departament. Font:: ARN. 

ETCR Pondores: la Ruta Fariana

A l’ETCR Pondores, tal com va quedar palès als Acuerdos de Paz, s’hi duen a terme cinc projectes productius diferents que es desenvolupen com a part de l’etapa de reincorporació. Així doncs, s’han posat en funcionament una granja agrícola amb el suport del Programa Mundial de Alimentos (PMA), una fàbrica de roba promoguda per la institució nacional de l’educació pública SENA, un projecte de fertilitzants orgànics que compta amb el suport de la comunitat sueca i l’alemanya, un projecte d’artesania en fusta i també una ruta turística. D’altra banda, els membres de la comunitat reben capacitació en diferents habilitats, com per exemple un diploma en agricultura que 21 persones van obtenir l’octubre de 2018. 

La Ruta Fariana és un projecte de turisme rural comunitari que té la funció de promoure l’àrea en la qual se situa a través d’iniciatives socials, ambientals i econòmiques. Va ser dissenyada per integrants de la comunitat i ha creat i ha creat diversos llocs de treball directe per a excombatents, les seves famílies i la comunitat. D’aquesta manera es creen oportunitats i progrés per a les comunitats involucrades, i es crea un motor per al desenvolupament social, la inclusió i el benestar de la regió. 

Aquesta ETCR ha rebut la visita de professionals de la indústria del turisme i de joves emprenedors que tenen un interès específic en el projecte turístic, però que també promouen l’intercanvi d’informació sobre reptes de l’emprenedoria, la sostenibilitat i la reincorporació social i econòmica. 

Font: Veomapas.

El projecte recrea la vida de la comunitat quan eren membres actius del grup guerriller FARC-EP. Té com a principal objectiu mostrar als turistes com vivien els seus integrants durant la guerra, així com preservar la seva història. Per a arribar a assolir aquest objectiu s’ofereixen les següents activitats: 

• Recorregut per la granja, on el turisme pot conèixer els cultius de la comunitat, com per exemple les plantacions de banana. 
• Visita guiada al campament fariano. Els turistes visiten i dormen en llocs on solien viure els excombatents durant la guerra, i poden aprendre com acostumaven a cuinar, banyar-se o anar al lavabo. 
• Preparació de menjars comunitaris. Durant la guerra, l’alimentació va ser sempre feta en comunitat, i els excombatents mantenen avui en dia aquesta tradició. 
• Visita al Museo de la Memoria, on es preserva la història del grup durant el conflicte. Els visitants trobaran la roba i els equipaments que duien els excombatents durant els dies que passaven a la selva.
• Visita de l’obra artística d’Inty Malewa, una excombatent l’obra de la qual s’enfoca al voltant de la memòria col·lectiva. 
• Passejada ecològica a la Serranía del Perijá, on es poden observar diferents espècies endèmiques en una àrea natural protegida. 
• Visita a la Biblioteca Sueños de Paz, ubicada al centre del Corregimiento de Conejo, i reconeguda amb diferents premis pel seu compromís amb el procés de pau i l’educació a la zona.

La majoria dels turistes que han visitat aquest ETCR estan motivats per finalitats educatives, són estudiants d’universitats de diferents llocs del món. Provenen principalment dels Estats Units, ja que han estat realitzant un camp d’estudis relacionat amb la guerra colombiana i la resolució de conflictes. Aquest tipus d’experiència proporciona un espai obert per discutir l’articulació del procés de pau, la vida guerrillera i també els problemes que puguin sorgir amb posterioritat al conflicte. Un dels grups que va visitar l’ETCR va ser el Darmouth College, d’Estats Units, amb un grup de 15 estudiants que havien estat analitzant el conflicte colombià. 

Tal com relata el diari El Heraldo, diversos actors com Corpoguajira, l’ARN, la Universitat de La Guajira, la Segona Missió de l’ONU, l’Ajuntament de Fonseca, i representants d’agències de turisme del departament, entre d’altres, han expressat el seu interès per estar vinculats al projecte turístic i contribuir al procés de reincorporació econòmica i social que permeti el desenvolupament econòmic de les comunitats de la regió. 

Font: Juan Enrique Henao Bradford. 

Un aspecte important del turisme per a la comunitat són els diferents espais que s’han creat. La Casa de la Memoria i la tasca de la unitat de turisme han estat essencials, atès que es mostra la història a través de fonts primàries. Les persones al càrrec de la Casa de la Memoria opinen que aquesta contribuirà a no repetir els errors del passat, i afirmen que en algun moment es podria convertir en patrimoni. Actualment la comunitat està treballant en un projecte per a salvaguardar el seu patrimoni cultural. 

Una aposta per la paz

Durant els últims 60 anys, Colòmbia ha experimentat un intens conflicte sociopolític entre l’Estat i diversos grups armats. És per aquest motiu que després de la firma dels Acuerdos de Paz, un sector que s’ha vist beneficiat és el turístic. En els últims informes de l’Asociación de Tour Operadores de los Estados Unidos (USTOA) podem veure que Colòmbia ha aparegut a la llista en els darrers anys, obtenint el primer lloc aquest any 2020. 

Aquest nou escenari permet que els projectes turístics situats als territoris que han estat colpejats per la guerra desenvolupin un paper en els processos de reconstrucció social i cultural, essent el turisme no només un beneficiari de la pau, sinó també un instrument que hi contribueix a través d’oferir possibilitats de desenvolupament econòmic a les comunitats. 

El projecte La Ruta Fariana ha tingut un paper important en el procés de pau i la reconciliació, ja que en estar relacionat amb la preservació de la història viscuda ha enfortit el sentit de la pertinença i la unitat entre la comunitat per a poder treballar cap a un objectiu comú. Aquest fet també obre un marc en què els colombians i estrangers poden conèixer la història des d’un punt de vista diferent. 

És per això que resulta important que nosaltres com a ciutadans, l’Estat i la comunitat internacional, no oblidem aquest tipus de projectes, de manera que les iniciatives funcionin a llarg termini i la comunitat que intenta superar una història de guerra pugui tenir altres oportunitats.