La vulnerabilitat de l’especialització turística

Tradicionalment, alguns empresaris de Balears, quan els seus negocis es fonamentaven bàsicament en el cultiu de conreus, el que feien sovint en llevar-se era mirar el cel per intentar esbrinar si el temps seria favorable per als seus cultius. Això passava majoritàriament abans de 1960, quan encara hi havia prop de 65.000 agricultors i l’economia depenia de la bonança meteorològica. Seixanta anys després de l’inici d’una important transformació econòmica (actualment queden menys de 6.000 pagesos ˗incloent ramaders, silvicultors i pescadors- a Balears), impulsada per l’ampliació planificada de les portes d’entrada a les Illes (ports i aeroports), els empresaris actuals, dedicats sobretot als sectors del turisme i dels serveis, segueixen atents a l’esdevenir de la natura, encara que avui vivim d’esquena a ella. Però, ara, no sols estam pendents de la meteorologia, altres factors externs i de diferent idiosincràsia també ens afecten amb contundència, de tal manera que l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. De setembre de 2019 a març de 2020, han succeït tres esdeveniments de naturalesa distinta que han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic alertant, un cop més, el sector turístic balear, en particular, i la societat, en general. Una societat que, malauradament, ja està acostumada a contemplar les lamentacions del sector turístic-empresarial cada inici o final de temporada en torn de potencials males previsions per a les reserves o del no compliment de les expectatives de guanys esperades, respectivament.

Socialització de costos i privatització de beneficis

Els tres esdeveniments dels quals parlam, la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19, són molt diferents en essència. El primer, una crisi empresarial a escala global, relacionada amb una política empresarial i turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic que es manifesta en un increment tant del nivell del mar com de la freqüència i intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària a escala planetària, relacionada amb la globalització i la consegüent major capacitat de mobilització de persones i materials d’una punta a l’altra del món. 

Però és precisament això els que ens interessa, comprovar els efectes negatius que tenen tres episodis catastròfics, imprevists i d’origen diferent sobre l’economia de les Illes (i el món). Els tres són molt preocupants a causa de totes les conseqüències socioeconòmiques que impliquen, principalment pèrdues milionàries, desacceleració de l’economia i caiguda de l’ocupació, i també increment de la mortalitat en els dos darrers casos. No sols en l’àmbit local, la fallida de Thomas Cook va deixar atrapats uns 600.000 turistes que gaudien de vacances en destinacions de tot el món, la borrasca va tenir impactes devastadors a la costa del llevant peninsular amb unes destrosses valorades amb més de 71 milions d’euros, i la malaltia està tenint grans repercussions econòmiques i laborals arreu del món, com, per exemple, la cancel·lació del World Mobile Congress de 2020 a Barcelona, amb un impacte econòmic esperat de 492 milions d’euros i la creació de 13.000 llocs de feina. Els tres tenen en comú que cada vegada que vénen mal dades, ja sigui a causa d’una mala gestió empresarial o com a fruit de fenòmens naturals, el sector turístic-empresarial reclama intervenció pública per pal·liar les seves pèrdues atenent a una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida de Thomas Cook

La fallida del tour operador britànic Thomas Cook tengué lloc el setembre de 2019 quan es van confirmar les dificultats de l’empresa per fer front als seus pagaments provocades, en part, pel fenomen del «Brexit», tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va estimar un deute d’uns 100 milions d’euros pendents de cobrament, els transportistes d’autocars xifraven en 5 milions les pèrdues i molts treballadors van quedar a l’atur. Però, a més del deute econòmic i la pèrdua directa de llocs de feina, la fallida va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada següent i va comprometre la connectivitat de l’aeroport de Son Sant Joan amb els principals mercats emissors tot afectant més de 350.000 seients. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca Glòria 

La borrasca Glòria va arribar amb força el mes de gener de 2020 i va fer malbé el litoral illenc, i va arrasar les platges, ja regenerades per l’efecte d’altres temporals, i infraestructures vàries que durant dècades hem construït i reconstruït a primera línia de costa tot desafiant la força de les onades. Una de les conseqüències indirectes que vàrem patir durant els dies que va durar la borrasca Glòria, que va obligar a suspendre durant dies el transport marítim, va ser la manca d’aliments peribles als supermercats, cosa que posa de manifest, també, la precarietat del sistema agroalimentari de l'arxipèlag. Però els mals auguris no s’han fet esperar, els restauradors i empresaris turístics de les zones afectades ja ens han fet saber les nefastes conseqüències econòmiques que tindrà la falta de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries per deixar les platges i els passejos marítims impecables per a rebre el primer volum important de turistes de l’any. Els danys en infraestructures públiques causats per la borrasca Glòria a les Balears superen els 16 milions d'euros, però els empresaris i els batles no han deixat de queixar-se davant del fet que el govern de Madrid sols hi volia dedicar inicialment 4,4 milions per a la seva reparació. Els batles dels municipis de Mallorca més afectats per la borrasca han expressat la seva preocupació per l’estat de la franja litoral i han reclamat solucions ràpides, per via d’urgència i amb possibilitat de botar-se els informes d’avaluació d’impacte ambiental, per tal de poder arribar a l’inici de la temporada turística en condicions i evitar una imatge que ara qualifiquen de vergonyosa i caòtica. Reclamen que part l’Impost de Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer els detalls de les actuacions que hi duran a terme els governs (central i autonòmic) per fer front a les demandes del sector i quines mesures d’adaptació posaran en marxa, tenint en compte les declaracions d’emergència climàtica fetes per les institucions. En aquest sentit, segons ens diuen els científics, la pèrdua de platges i el retrocés de la línia de costa seran molt significatius a tot el litoral espanyol.

La malaltia COVID-19

La COVID-19, provocada per un coronavirus amb epicentre a Wuhan (Xina), que ja s’ha estès pels cinc continents, tot infectant no sols les persones sinó també els mercats, ja ha arribat (entre febrer i principis de març de 2020) a Espanya i a Balears. La infecció provocada per aquest virus també pot comprometre les reserves de la temporada turística. De fet, la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ja ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pugui afectar l'afluència de turistes a les Illes en els pròxims mesos. Però no sols això, sinó que insten les autoritats i administracions públiques que evitin prendre decisions que no afavoreixin el correcte desenvolupament de l'economia i de la creació d'ocupació. En efecte, la CAEB també ens posa en alerta perquè els efectes del virus se sumen a la nova desacceleració econòmica i a l'augment de l'atur. Han estat molts els esdeveniments socials de fires, congressos, exposicions culturals i competicions esportives que s’han vist afectats per les mesures preses per tal d’evitar contagis. Fins al punt que alguns d'aquests esdeveniments han estat suspesos, com, per exemple, la ITB de Berlín, programada per al mes de març, la major fira del sector turístic i la més important per a Balears, on es concreten la major part de les reserves de tota la temporada. La preocupació de la FEHM i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) és evident, i el Govern Balear i el Consell de Mallorca (CIM) han pres nota i s’han posat a fer feina per intentar salvar la temporada turística tot proposant i organitzant alternatives de promoció de les Illes. Els 6,7 milions d’euros que el CIM té previstos per a promoció turística aquest any 2020 s’han d’anar gastant... En aquest cas, són molt importants les mesures que es puguin prendre a tot nivell per evitar el contagi de les persones i reduir-ne la mortalitat. És curiosa l’estratègia conjunta que s’està seguint entre els governs i el sector turístic-empresarial, que intenten transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Però cal tenir en compte que, encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats i l’economia desregulada.

Prioritats per a un canvi de model 

Les alarmes, idò, es van disparant en forma de «crisis» (empresarial, climàtica, meteorològica, sanitària, alimentària,...), i cada vegada es fa més palès que estam en una situació de vulnerabilitat i d’alt risc. Però, per poder plantar cara a aquesta situació, cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la mateixa dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims, cada cop amb més intensitat, provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. A més, la causa de la pèrdua d’arena a les platges urbanes no té només el seu origen en els efectes dels temporals. Com ja s’ha explicat reiteradament, això es produeix degut al fet que els passejos marítims i les urbanitzacions que hem construït sobre els sistemes dunars rompen la dinàmica natural d’aquests ecosistemes costaners. Sens dubte, ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris prevists pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Probablement, qualsevol solució tecnològica que plantegi posar «murs» a les onades per poder continuar amb les activitats de sempre, a la llarga, serà més costosa que intentar recular les infraestructures cap a l’interior. Tampoc podem basar l’èxit del nostre model econòmic en la promoció turística, tot dedicant-li cada vedada més pressupost, intentant transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors cada vegada que sorgeix algun imprevist, ja que això, com hem pogut comprovar en el cas de la fallida de Thomas Cook i del coronavirus, no garanteix que es pugui evitar la baixada de reserves i les cancel·lacions, ni els seus efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” (més turistes, més vols, més creuers...) ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Donada la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. Ja no podem seguir ignorant les repercussions del turisme sobre l’elevat consum de recursos, materials i energia, ni sobre la generació de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni sobre les importants desigualtats i iniquitats que provoca en el si de la societat. En definitiva, cal desermar l'economia globalitzada, fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania, tant alimentària com energètica.