Turisme i bé comú: de la Irresponsabilitat Corporativa a la Responsabilitat Comunitària

Tot i que Milton Friedman, el guru del neoliberalisme per antonomàsia, proclamés que l'única responsabilitat de les empreses consisteix a oferir cada vegada millors resultats als seus accionistes, les companyies transnacionals (ETN) fa anys presumint de la seva "Responsabilitat Social Corporativa" (RSC). Es diguin BP, Banc de Santander, Endesa o Sol Meliá els agents privilegiats del poder neoliberal fan gala de compromisos creixents en matèria ambiental, social o solidari.

Les ETN turístiques, començant per les catalanes i espanyoles, juguen un paper molt rellevant en l'economia global i sobresurten en aquesta missió. Cada vegada més, companyies com Barceló, NH o Fiesta, creen fundacions, esponsoritzen projectes "en positiu" i, sobretot, guanyen premis i medalles d'excel.lència ambiental i social atorgades per una infinitat de plataformes privades controlades per la xarxa de poder neoliberal. Sol Meliá, per exemple, ha estat nomenada "companyia hotelera de la biosfera" i Fiesta Hotels Group acaba de rebre el "Nivell d'Or" (sic) per la seva contribució al desenvolupament sostenible a la Riviera Maya mexicana.

La passió de les ETN per la RSC ja ha generat un “boom” d'experts i consultores encara que, malauradament, no s'ha traduït en millores rellevants en escenaris fonamentals on ens juguem el benestar, la qualitat democràtica i fins i tot el sosteniment dels béns naturals comuns com el clima. Examinant les ETN turístiques catalanes i espanyoles podem adonar-nos d’evidents zones errònies clau. D'una banda, són indiferents al seu impacte ambiental massiu, en forma, per exemple, d'un major incentiu al creixement del transport aeri brut en temps de ruleta russa climàtica. O a la destrucció sostinguda de biodiversitat en les àrees tropicals i litorals. Per no parlar de la seva cleptomania dels preciosos aqüífers en comunitats amb risc d'escassetat. A part d'acaparar trofeus sostenibles, les ETN turístiques són campiones en foragitar sindicats, apropiar-se dels drets de les comunitats on s'implanten i aculturizar als pobles suposadament beneficiats pel seu èxit empresarial. Per si fos poc, tan impol.luts gestors del desenvolupament neoliberal tenen a bé evitar la seva aportació a les hisendes públiques locals gràcies al recurs al turisme de capitals via paradisos fiscals. Mentrestant, els limitats pressupostos públics solen desviar-se de les inversions comunitàries i ambientals cap a les macro infraestructures de creixement turístic (des d'aeroports i autopistes a centrals elèctriques brutes) perquè, govern que es nega, s'arrisca a ser boicotejat pel càrtel de les ETN del sector. Per això, la democràcia, econòmica i política, local i global, és un dels grans enemics de les transnacionals turístiques.

Com que el temps és escàs i cada vegada hi ha més sensibilitat planetària sobre els costos ocults del turisme, és hora de plantejar alternatives que facilitin que les ETN turístiques comencin a fer reals els seus supòsits compromisos de responsabilitat global. En qualsevol cas, les fortaleses d'aquestes noves línies de treball haurien de tenir com a objectiu l’empoderament de les comunitats, al Sud i al Nord, perquè el turisme doni un gir cap a la prosperitat real de les societats afectades i el sosteniment físic de béns ambientals clau com el clima respirable o la biodiversitat.

Veure document complet: AQUÍ