Transversalització de la perspectiva de gènere en els estudis universitaris en turisme

La perspectiva de gènere, provinent de múltiples corrents feministes, és integral, transversal i multidisciplinària, per la qual cosa se situa com una plataforma que permet llegir la realitat amb una altra mirada. Així doncs, aplicar aquesta visió holística al turisme suposa la revisió d’un gran nombre de dinàmiques pròpies de la indústria, com també de fets estructurals que es reprodueixen en l’activitat turística. El feminisme permet situar les desigualtats de gènere al centre de l’anàlisi per tal d’entendre de quines maneres aquestes es reprodueixen en la indústria turística i quins recursos existeixen per a reduir-les. 

Tot i les aportacions tant actuals com potencials de les teories feministes al turisme, l’estudi del turisme en perspectiva de gènere és un àmbit que es comença a investigar recentment, a partir dels anys 90, i actualment en proliferen els estudis. És per aquest motiu que es fa necessari plantejar-se la integració de la perspectiva de gènere a l’aula, per tal de poder prendre consciència d’aquesta lectura i, alhora, dibuixar les primeres passes cap a la transversalització d’aquesta mirada als Graus en Turisme.

Actualment existeix un debat en els estudis de gènere sobre la necessitat de parlar de feminisme o de feminismes. Les veus sorgides de l’acadèmia sovint coincideixen en l’aposta per un feminisme més ampli que englobi totes les sensibilitats, amb l’objectiu de mantenir un marc teòric únic i universal més ric (Castañeda, 2016). Per altra banda, però, els discursos socials poden distar de l’acadèmia, establint que parlar de feminismes és la millor manera de reconèixer totes aquelles visions existents que aconsegueixen treure a la llum les persones que fins ara han estat a l’ombra, tant en l’àmbit social com en l’acadèmic. D’aquesta manera defensen que els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en una sola perspectiva d’anàlisi. 

Quin és l’estat actual dels estudis acadèmics sobre el turisme amb perspectiva de gènere?

La producció del coneixement és la que determina l’estat actual i futur de les línies de recerca de cada àmbit, en aquest cas del turístic. Per aquest motiu, analitzar qui el produeix, qui hi té accés, i de quina manera es crea, és de gran rellevància per a poder entendre en quin punt ens trobem i cap a on anem. Una de les primeres observacions que es fan en l’anàlisi de la producció científica en turisme és precisament qui estudia turisme? La resposta a aquesta pregunta destaca pel seu contrast: mentre que el nombre de graduades en turisme és aclaparadorament femení, arribant al 75%, representen només un 53% de les acadèmiques (Basurto-Barcia i Ricaurte-Quijano, 2017). 

Aquest fet repercuteix de forma directa en les autories de les publicacions acadèmiques en l’àmbit turístic. Algunes dades aporten llum al biaix i la desigualtat existents, com ara el fet que les publicacions sorgides de la col·laboració entre dones i homes mostren més productivitat, però les publicades a través de col·laboracions entre homes tenen més impacte (Koseoglu et al., 2019); el nombre més gran de citacions d’obres masculines i major tendència a l’autocitació per part dels autors homes (Nunkoo et al., 2019); el baix percentatge de paraules relacionades amb el gènere en els articles publicats en quatre revistes de gran impacte (concretament un màxim de 5,5%) (Small et al., 2017); o la composició majoritàriament masculina de les juntes directives de les revistes acadèmiques d’impacte en l’àmbit turístic, un 75% en les principals 20 revistes (Pritchard i Morgan, 2017).

Reunió del Consell Executiu de l’OMT a Donostia, Euskadi, 2018. Font: Irekia, sota llicència creative commons.

Aquestes dades quantitatives repercuteixen en el contingut de les publicacions acadèmiques, ja que en moltes ocasions el gènere és analitzat senzillament com una variable demogràfica, sense tenir en compte aspectes estructurals, i sense una mirada interseccional. S’entén com a interseccionalitat el marc teòric que permet analitzar com les identitats socials i polítiques es poden arribar a creuar per a crear formes de discriminació úniques. Es tenen en compte les col·lisions que es poden esdevenir en termes de gènere, orientació sexual, edat, raça, colonialisme, capacitats, o classe, entre d’altres. Resulta evident que si la producció del coneixement científic no és interseccional ni transversal, seguirà provenint del discurs hegemònic, excloent totes aquelles identitats i experiències que no siguin normatives (Crenshaw, 1989). 

Per altra banda, és fonamental analitzar formes de transmissió del coneixement científic fora de les aules i dels articles acadèmics, com ho són en gran manera les conferències, els congressos i les jornades dedicats al turisme. En aquest àmbit persisteix la desigualtat de gènere entre les persones ponents, però més especialment entre les principals oradores o keynote speakers (Chen i Tham, 2019). Les conferències, a més, són un espai complex i dinàmic, on cal tenir en compte múltiples factors respecte als rols de gènere fora de l’escenari. Si bé la representació de les dones com a conferenciants és minoritària, és majoritària en les tasques reproductives, com ho són la neteja, el càtering i les cures, desenvolupades per personal de neteja, cambreres i hostesses (Khoo-Lattimore et al., 2019). Alhora, cal tenir en compte també els espais informals de les trobades acadèmiques, on es reforcen vincles entre els participants homes mentre que les dones en són parcialment excloses; a causa, entre d’altres, de les situacions d’assetjament; la percepció de la seguretat precària que manifesten algunes de les participants; o la dificultat d’atendre a les jornades pel fet de ser l’encarregada de les tasques de cura en l’àmbit personal (Mair i Frew, 2016). 

Aplicació de la perspectiva de gènere a les aules universitàries

Tenint en compte que les principals publicacions reprodueixen els patrons patriarcals, tant per contingut com per dinàmiques, el canvi de paradigma cap a una docència amb perspectiva de gènere és dificultós. És a dir, si el context actual és de veus majoritàriament masculines, blanques i del Nord Global, tant l’estat actual del coneixement com les agendes d’investigació segueixen impulsant aquestes línies de recerca. Aquest fet porta a qüestionar-se el mantenir les publicacions en revistes d’alt impacte com a pràcticament l’única font d’informació, forçant a les investigadores de nou a anar més enllà dels rànquings i apropar-se als moviments socials i altres agents que generen coneixement. 

Aquesta homogeneïtat suposa en molts casos la manca de coneixement del professorat respecte de la perspectiva de gènere, motiu pel qual es defensa la implementació especialitzada del gènere en els currículums turístics com a punt de partida per a passar a transversalitzar el coneixement. És per això que és necessària la formació del personal docent que permeti treure a la llum models de referència femenins, tant històrics com actuals, que transformin els esquemes mentals col·lectius sobre qui són les persones de referència i per tant, a llarg termini, contribueixen al canvi de la situació actual (Gretzel i Bowser, 2013). 

Per altra banda, la manca de perspectiva de gènere a les aules universitàries també es manifesta en les metodologies utilitzades. Les metodologies tradicionals tendeixen a prioritzar el discurs de l’acadèmica i allunyar-se dels moviments socials, fet que comporta la limitació de les fonts d’informació i una visió incompleta de la realitat. Entre d’altres dificultats a l’hora d’importar la perspectiva de gènere a les aules, en destaquen fets com ara el rebuig frontal al discurs feminista o la perpetuació dels rols de gènere tradicionals. Aquest últim aspecte inclou dinàmiques com ara la majoria aclaparadora de participació masculina en classes magistrals, debats oberts i exposicions; major nombre d’interrupcions en intervencions femenines o tasques de cura invisibles liderades per dones, com ara la coordinació, organització o calendarització de treballs en grup (Verge i Alonso, 2019).

Marcs per a la incorporació de la perspectiva de gènere a les aules

Actualment, les universitats catalanes es basen en tres propostes diferents per tal d’incorporar la perspectiva de gènere a les aules. La Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, promoguda pel Govern de Catalunya, dedica l’article 28 a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit universitari. D’aquesta llei en destaquen tres aspectes principals, que són: la introducció de la perspectiva de gènere de forma transversal en tots els àmbits del coneixement i la investigació; la formació del personal universitari en perspectiva de gènere; i la creació de mòduls o cursos específics obligatoris al llarg del grau universitari. Per tal d’aplicar aquestes mesures previstes, l’any 2018 l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va presentar el Marc General per a la Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Docència Universitària. En aquest document es preveu la integració de la dimensió de gènere de forma específica, com ara assignatures especialitzades (gender specializing); així com la seva transversalització (gender mainstreaming).

Estudiants universitàries a Somàlia. Font: AMISOM, sota llicència creative commons.

De forma paral·lela, la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, promulga el respecte per a la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diversos models de família en tots els àmbits educatius. Específicament per a les universitats, s’estableix que s’han de promoure mesures de protecció, suport i recerca per a la visibilitat i la no-discriminació de les persones del col·lectiu LGTBIQ. Un dels recursos utilitzats per a aplicar aquestes mesures és la Guia per a la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats catalanes a partir de la Llei 11/2014, promoguda per la Direcció General d’Igualtat l’any 2018, on es presenta la situació de les persones que es troben en l’àmbit universitari i que formen part de la comunitat LGTBIQ. En aquest document, a més, es defineixen quatre àmbits d’actuació, que són la comunitat universitària, la discriminació i l’assetjament, la docència i la recerca; encaminats tant a la reivindicació de la diversitat a les aules com a la promoció d’iniciatives acadèmiques. 

Què aporta l’aplicació de la perspectiva de gènere a l’àmbit universitari?

La perspectiva de gènere suposa acabar amb els biaixos de gènere en les autories dels textos, les publicacions acadèmiques, les composicions de les juntes directives de les revistes científiques, etcètera. D’aquesta manera seria possible incorporar noves veus al discurs acadèmic, aquelles que sovint han estat invisibilitzades. Respecte a les citacions, hi ha postures que defensen que aquestes haurien de visibilitzar el gènere de les autores, per tal d’oferir una major perspectiva en el biaix sobre la producció de coneixement (Munar et al., 2015). Amb aquesta finalitat s’han creat plataformes com ara Gender balance assessment tool, que indica el nombre d’autories per gènere d’una bibliografia; o el software genderize.io, que facilita el nom complet de les autores de les bibliografies.

Ara bé, la implementació de la perspectiva de gènere no té o no hauria de tenir per objectiu arribar únicament a una equiparació quantitativa de representativitat. Cal analitzar profundament les dificultats que han de sobrepassar les dones per a fer front als obstacles imposats per les estructures desiguals que influeixen en tots els àmbits (Abellan, 2020). La construcció històrica esbiaixada de les disciplines és notable en qualsevol àmbit de coneixement, així que la perspectiva de gènere comporta aportacions diferenciades per cada àrea de recerca. En el cas del turisme, inclòs en el Marc General anteriorment esmentat dins la categoria “ciències socials i jurídiques”, es considera que cal implementar el feminisme a les aules per l’afectació directa que té sobre les persones com a ciutadanes, usuàries, consumidores, o pobles i cultures; com de forma indirecta a través de la manera en què institucions i organitzacions regulen la interacció social. També es considera rellevant per a poder llegir la realitat des d’una nova perspectiva, analitzant les actituds, valors, comportaments i necessitats de la població. 

Concretament, la perspectiva de gènere aplicada a les ciències socials implica: anàlisis macroeconòmiques que inclouen els treballs domèstics i de cures; reconèixer la producció i reproducció de desigualtats de gènere en l’estudi de les polítiques socials; percebre l’impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones; identificar les necessitats i experiències vitals de dones i homes com a persones usuàries dels serveis públics; l’anàlisi i creació amb perspectiva de gènere de plans d’igualtat, mesures de conciliació, protocols contra la violència masclista i programes de seguretat i salut laboral; i la integració del feminisme en les polítiques de cooperació al desenvolupament. 

Estudiants davant d’una llibreria situada a l’aire lliure. Font: Rob Faulkner, sota llicència creative commons. 

Per altra banda, la perspectiva de gènere té una gran influència respecte als continguts impartits, especialment en dos àmbits. En primer lloc, permet revisar les actuals dinàmiques que es produeixen a les aules, anteriorment comentades, marcades per lògiques patriarcals tant pel que fa a la participació com al treball en grup o equip. En segon lloc, revisar de forma crítica l’entorn d’aprenentatge permet aplicar metodologies i avaluacions inclusives que atenen les necessitats d’un alumnat divers. Atès que el feminisme a les aules obre la porta a tenir en compte més col·lectius, es contemplen casos d’alumnes amb diversitat funcional que actualment queden excloses del coneixement impartit a les aules per motiu de les dinàmiques utilitzades. Així, es garantiria l’accés al coneixement a les aules a persones amb sordesa, amb ceguesa, amb mobilitat reduïda, amb Trastorn de l’Espectre Autista, amb Síndrome de Down, amb TDAH, amb dislèxia, amb discalcúlia i/o amb trastorns de conducta, entre d’altres. Com a resultat en els canvis de les metodologies, les avaluacions tradicionals es veuen també qüestionades (Abellan, 2020).

Tenint en compte una visió plural, han sorgit altres iniciatives que tenen un impacte directe sobre la vida de les persones que formen part de la comunitat acadèmica, com ara protocols per prevenir i actuar contra l’assetjament; protocols de canvi de nom legal al nom sentit adreçats a les persones trans; així com convenis interuniversitaris pel trasllat gratuït d’expedient en casos de violència masclista.

Reflexions finals

Entenent que la perspectiva de gènere implica reorientar els discursos acadèmics per ampliar-ne les visions i les veus, la seva integració al currículum universitari comporta l’estimulació i el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat. A més, les implicacions d’aquest coneixement s’estenen més enllà de les aules, determinant que la seva futura pràctica professional s’estableixi com un mecanisme que no continuï reproduint les desigualtats de gènere (Verge i Alonso, 2019).

És indispensable destacar la reforma de continguts que suposa la implementació de la perspectiva de gènere a l’aula, sumat a tots els canvis de dinàmiques esmentats. És per això que és necessari un abordatge integral de totes les perspectives feministes, més enllà de les tendències predominants, per tal de dotar a les estudiants de marcs d’anàlisi diversos que permetin obtenir una mirada àmplia. Concretament, cada corrent feminista se centra en aspectes particulars, per bé que sovint es solapen. Com a exemples trobem, entre moltes altres perspectives, el feminisme marxista i l’economia feminista, que permeten revisar el mercat laboral turístic per tal d’analitzar quines desigualtats sistèmiques s’hi manifesten, vinculant el gènere i la classe social en col·lectius com el de les cambreres de pis. L’ecofeminisme, que posa el focus en l’explotació dels recursos naturals i la relació que hi establim les persones en aspectes tan crucials com l’aigua o la propietat de la terra, tot posant la vida al centre enlloc de la producció. El feminisme decolonial, el qual se centra en la raça i el gènere com a eixos d’opressió, rellegint les dinàmiques que es produeixen entre el Sud i el Nord Global en aspectes com ara el volunturisme o el turisme de faveles, entre d’altres. La teoria queer, que visibilitza la comunitat LGTBIQ dins la indústria turística i, alhora, qüestiona quins usos es fan de l’espai i quines persones són incloses i excloses de l’experiència turística. L’urbanisme feminista, molt lligat a aquest últim aspecte, que estudia la conformació patriarcal dels espais tant públics com privats per a poder treballar en termes de patrons de mobilitat inclusius i de percepció de seguretat. 

Per altra banda, la perspectiva de gènere també permet aprofundir en altres temàtiques amb una nova mirada, en aspectes com ara en el màrqueting a través d’analitzar discursos de sexualització i inclusió/exclusió del destí turístic; l’assetjament sexual que es pot produir en tots els àmbits de la indústria turística; tenint en compte les motivacions, desitjos i percepcions tant de la comunitat amfitriona com de les persones que viatgen; analitzant de quina manera el turisme esdevé alhora un instrument que reprodueix desigualtats globals i una oportunitat per a trencar-les; o la mercantilització d’aspectes com ara els ventres de lloguer, la propietat intel·lectual de les dones treballadores com ara les teixidores maia de Guatemala; o el desenvolupament de plans d’acció i polítiques públiques amb una perspectiva de gènere integral; entre alguns dels múltiples aspectes que prenen una nova dimensió a través de les ulleres liles. 

La perspectiva de gènere aplicada a l’àmbit universitari s’estableix com una peça clau per a la transformació a llarg termini de l’àmbit turístic: un nou marc d’anàlisi que permet iniciar un procés de canvis en aspectes diversos i en múltiples aportacions teòriques. Per la transformació que suposa, és necessària la recerca en aquest àmbit, mantenint una mirada àmplia que tingui en compte les aportacions dels diversos feminismes. Per bé que la teoria és de vital importància, s’ha de treballar amb l’objectiu que pugui derivar en propostes pràctiques en l’àmbit universitari. Per últim, un dels reptes més sensibles a llarg termini és la revisió constant, per assegurar la integració de totes les disciplines, col·lectius i metodologies.