La lluita global dels guies turístics per l'ajut d'emergència

Mentre que els governs i les grans empreses es preocupen per tractar de suggerir perspectives i tendències en el món posterior a la crisi, interessats en la recuperació dels mercats, una part de la classe treballadora a escala global es preocupa pel present, per la supervivència davant la pandèmia.

En aquest escenari, els debats sobre l'ingrés mínim (o ingrés bàsic) emergeixen a la superfície en tot el món i, encara que la proposta hauria de ser un programa universal i permanent, es tracta d'una necessitat emergent i de subsistència per als períodes de crisi. El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU (PMA) estima que uns altres 130 milions de persones es veuen abocades a l'escassetat d'aliments a causa de la pandèmia i, segons Miguel Barreto, director regional de la institució per Amèrica Llatina i el Carib, hi ha "la necessitat d'ampliar els programes de transferència d'efectiu, especialment a les regions amb altes taxes de treballadors informals". A més, afegeix que la crisi s'agreujarà en aquests països, ja que, amb la paràlisi d'aquests treballadors, no hi haurà ingressos per mantenir la seva alimentació. Això donarà lloc a una crisi alimentària com a resultat de la crisi del coronavirus.

Al Brasil, la taxa de treballadors informals era de 40,6% fins a febrer i, durant la pandèmia, 12,8 milions de persones ja estaven aturades. A més, un estudi de la Red de Investigación Solidaria indica que la desocupació és més gran que l'anunciada per les xifres oficials que desconeixen la desocupació oculta causada pel distanciament social. En aquest sentit, l'augment de la desocupació al país va aconseguir taxes del 25,3% el maig.

En un intent per minimitzar els impactes de la pandèmia per als treballadors informals, els microempresaris individuals (MEI), els treballadors autònoms i els aturats, es va crear l'ajuda d'emergència de govern federal. No obstant això, la concessió de l'ajut té una sèrie d'exclusions, com el límit màxim d'ingressos imposables en 2018, el límit d'ingressos familiars fins a 3 salaris mínims, etc., a més dels errors d'anàlisi de sistema, que es configura com una política pal·liativa i insuficient per satisfer les necessitats de la societat. El valor d'aquest ajut (R$ 600,00, uns 94 euros) és escàs per al suport de moltes famílies, ja que està per sota del salari mensual mitjà de la majoria dels treballadors assistits. Així que, segons Ana Carolina Rodrigues, professora de la Facultat de Ciències Econòmiques, Empresarials i Comptables de la Universitat de Sao Paulo (FEA / USP), "el que passa és que aquestes persones necessiten triar entre quedar-se a casa i protegir-se o anar a treballar per sobreviure".

En el conjunt d'activitats econòmiques, el turisme destaca per una elevada taxa d'informalitat: 52% (IPEA, 2017). A més, el treball en el turisme es caracteritza per altres manifestacions de precarietat, com: llargues jornades, baixos salaris, horaris flexibles i accions antisindicals. I, entre els treballadors del turisme, els guies turístics són un dels col·lectiu que es troben en una posició més fràgil, principalment perquè només el 5% dels professionals tenen vincles laborals (RAIS, 2018). Per tant, els altres guies són autònoms o tenen la inscripció com MEI i, en ambdós casos, la remuneració és per treball realitzat, és a dir, només cobren si presten efectivament un servei i, amb la paràlisi del turisme en el període de la pandèmia, no tenen cap font d'ingressos.

Tot i això, molts d'ells no van poder accedir a l'assistència de govern federal. La Comissió de Guies de l'Estat de São Paulo va realitzar una enquesta a l'abril per sustentar millor la justificació del seu projecte de llei i, en ella, van identificar que només el 40% dels guies de turisme d'aquest Estat rebien l'ajuda. L'Associació de Guies Turístics São-Roquense va reproduir l'enquesta i va identificar que, entre els seus membres, només el 35% rebia la referida ajuda.

Davant l'evident necessitat d'assistència i de la insuficiència de l'ajuda prestada, aquesta part de la classe treballadora del turisme va començar a organitzar-se per garantir el seu dret, i no només al Brasil.

Una demanda global

És comú que els principals mitjans de comunicació propaguin el discurs de la "reinvenció" i l’"emprenedoria" en temps de crisi, enfortint les narratives neoliberals. Molts treballadors emigren de l'activitat en aquests períodes, no per elecció, sinó per falta d'opció i d'assistència, com a única alternativa per al sosteniment i la supervivència de les seves famílies.

Thao Nguyen explica en VNExpress International que els guies turístics al Vietnam han perdut la feina des que el país va bloquejar l'entrada d'estrangers al març. Ara, aquests treballadors, per falta d'assistència de govern, lluiten amb l'imperatiu de fer una altra cosa i estan trobant feines temporals en diferents àrees.

Segons Shakeel Chauhan, vicepresident de la Federació de Guies Turístics de l'Índia, 3.500 guies del país ja han perdut la seva font d'ingressos a causa de la crisi de la pandèmia i exigeixen un paquet d'ajuda al govern local, i ho justifica amb l'argument que altres països, com els Estats Units, el Regne Unit, Indonèsia, Singapur i Tailàndia, ja hagin garantit l'ajuda d'emergència a aquests treballadors. Shamsuddin Khan, president de l'Associació de Guies Turístics (ATGA), considera que la inestabilitat en el sector es mantindrà durant aproximadament un any, i afirma que, per a exercir la professió de manera regular, els treballadors s'han de comprometre a no desenvolupar cap altra activitat remunerada, per la qual cosa es troben completament sense ingressos.

"Igual que altres sectors no organitzats, també hem instat al govern a què ens ajudi amb un paquet financer durant les crisis per a la supervivència de les nostres famílies, ja que no tenim un ingrés regular, ni seguretat laboral, ni una pensió ni un centre mèdic", va dir Khan, al que va afegir que “la seva supervivència depèn totalment de l'arribada de turistes de tot el món. Però a causa de la pandèmia, tot ha estat tancat i ningú sap fins quan romandran aturats".

A Tailàndia, almenys 30.000 guies turístics s'han quedat sense feina al disminuir el flux de turistes. Segons Jarupol Rueangket, president del Consell de Turisme de Tailàndia, la majoria d'aquests treballadors no tenen altres ocupacions ni reserves financeres, de manera que va suggerir al Consell que es redactessin propostes per enviar al govern la sol·licitud de préstecs a baix interès. Mesos abans, l'Associació de Guies Turístics de Tailàndia va escriure una carta al Ministre de Turisme i Esports sol·licitant mesures d'ajuda d'emergència.

L'alternativa de concedir préstecs per a aquesta categoria no ha estat exclusiva de Tailàndia. A Turquia, el Govern també va prestar aquest tipus d'assistència, el que no sembla una via adequada per a aquest col·lectiu, ja que no hi ha perspectives de reprendre les activitats turístiques i, al seu torn, la reobertura del turisme no garanteix la reintegració immediata del guia en el mercat laboral. Fins i tot després de la fi de l'estat d'alarma a Espanya, la circulació de turistes ha estat escassa, especialment de turistes que tendeixen a contractar guies turístics. A la gairebé total absència de grups organitzats per agències, se li afegeix que hi ha molt poca demanda individual. "No és gens habitual que ens contracti gent de la mateixa província, és molt més comú que ho facin els que viuen a altres regions o països, que de moment són molt pocs", assegura Tomàs Vives, president l'Associació de Guies de Turisme d'Extremadura (AGUITEX).

La reobertura del turisme a París va estar marcada per les protestes dels guies turístics davant del Museu del Louvre. Els treballadors es van reunir sostenint retrats de la Mona Lisa i demanant el suport de govern per superar la crisi, ja que al maig França va anunciar mesures de suport al sector turístic, però segons Margot Schmitz, una de les manifestants, aquesta ajuda no va arribar a les guies turístiques.

A l'altra banda de l'Atlàntic, en terres brasileres, es van produir situacions similars als exemples citats anteriorment. Va haver-hi informes dels mitjans de comunicació que "romantitzaren" la precària situació dels guies turístics sense feina ni ingressos enmig de la pandèmia els quals van haver d'emigrar o improvisar noves activitats econòmiques (com aquesta del diari O Globo i aquesta altra de Nossa. En realitat, va haver-hi mesures de suport al sector turístic que no van arribar als guies, a més d'un increment de l'oferta de préstecs, demostracions de protesta i manifestacions diverses.

La lluita dels guies al Brasil

"El panorama és encara menys favorable als països que no han proporcionat cap ajuda financera als guies que s'enfronten a la pandèmia" Alushca Ritchie, president de la World Federation of Tourist Guide Associations (Skift, 05/06/2020)

La lluita dels guies turístics brasilers per l'ajuda d'emergència acompanya els reclams mundials. No obstant això, davant l'escàs compromís de l'entitat de representació nacional, les mobilitzacions de classe van ser organitzades a escala de cadascun dels estats. En alguns, el lideratge del moviment prové d'associacions, en d’altres de comissions o fins i tot, en un nombre menor, de sindicats.

Aquests grups organitzats de treballadors van buscar als diputats de cadascun dels seus estats perquè redactessin projectes de llei (PL) que autoritzessin al Poder Executiu a utilitzar recursos per mitigar els efectes de la pandèmia per als guies turístics d'aquest territori. És important destacar que, al tractar-se d'un projecte de llei costós per l'Estat, no pot obligar el Poder Executiu a comprometre’s amb aquest "despesa" i, per tant, es limita a autoritzar l'ús dels recursos per part del poder legislatiu. En resum, els projectes preveuen un ingrés bàsic d'emergència per als guies de turisme durant el període de la pandèmia en quantitats que es refereixen a un salari mínim o un salari mínim estatal. Entre les principals justificacions presentades pels PL, destaquen les següents: (1) el sector turístic va ser el primer a aturar les seves activitats, (2) la majoria dels guies són autònoms i no estan assistits pels drets laborals, (3) el turisme depèn de la ubicació per a la seva experiència, el que restringeix els ajustos a la línia i evita que el guia turístic continuï en activitat durant l'aïllament, i (4) el turisme serà possiblement una de les darreres activitats econòmiques en recuperar-se, ja que els viatges i les activitats d'oci es poden veure com serveis superflus i, per tant, només es tornaran a consumir després d'una considerable estabilització de la resta de l'economia.

Els guies turístics de Rio de Janeiro van ser els primers a unir-se al pla estatal, amb la sol·licitud d'ingressos bàsics d'emergència a l'abril. Després de diversos procediments, els guies es van integrar en un PL juntament amb altres categories professionals que van sol·licitar la mateixa reclamació. Els següents van ser els guies de São Paulo, seguits pels de Paraná i altres estats. Davant tals mobilitzacions, van sorgir altres accions, com: (1) PL's amb el mateix propòsit en l’àmbit municipal, com en el cas de Foz do Iguaçu/PR, Maceió/AL i Rio de Janeiro/RJ; (2) projectes de recollida de cistelles d'aliments bàsics, com a Campinas/SP, Aracaju/SE, Ilhéus/BA, Fortaleza/CE, São Luís/MA, entre d'altres; i (3) targeta d'ingrés ciutadà d'emergència per a compres en el mercat i la farmàcia per als guies turístics d’Amapá.

En total, els guies brasilers han articulat 11 iniciatives de PL (estatals i municipals) que demanen ingressos bàsics per aquest col·lectiu. Entre tots ells, només el de l'estat de Rio de Janeiro ja ha estat aprovat i sancionat, però això no significa que els treballadors hagin rebut aquests recursos. Ara la lluita consisteix a regular-ho per llei per tal que la seva aplicació sigui efectiva. A Santa Catarina, per exemple, el projecte va tenir un valor reduït, equivalent a l'ajuda federal, al que es van afegir igualment les mateixes restriccions. Tot i això, encara estan lluitant per un procediment urgent a l'Assemblea Legislativa (ALESP), que pugui garantir que els processos s'acceleraran.

A Foz do Iguaçu/PR, l'Alcaldia negocia una "contraproposta" a la PL presentada per l'Associació de Guies. En lloc de proporcionar una renda bàsica als treballadors, el Poder Executiu suggereix la contractació dels guies turístics per fer excursions amb els residents locals, en un programa per reprendre el turisme a Foz do Iguaçu. El projecte encara no ha estat aprovat, però desencadena una sèrie de debats. Òbviament, per als guies que porten gairebé cinc mesos sense feina, la possibilitat d'obtenir ingressos mitjançant la prestació de serveis a l'Ajuntament és una alternativa per al manteniment de les seves famílies. No obstant això, és innegable que el risc al qual s'exposen els treballadors enmig de la pandèmia és innegable en un projecte de represa primerenca de l’activitat turística.

Què tenen en comú tots aquests projectes? En què s'assembla la lluita dels guies turístics de tot el món? La recerca per part d'aquests treballadors d'unes condicions mínimes per sobreviure davant la situació de pandèmia. No hi ha manera de discutir cap escenari postpandèmic sense assegurar primer la supervivència dels treballadors durant la pandèmia, en la qual encara estem immersos, i és una il·lusió imaginar que la represa serà d’aquí poc temps.