Conflictes del passat i nous escenaris de violència a Centreamèrica

Resum de l'article:

Tot i haver transcorregut dues dècades després de la finalització dels conflictes armats a Centreamèrica, els processos de democratització no han aconseguit resoldre els principals problemes com la desigualtat i la pobresa, que han estat històricament factors estructurals que van causar aquests conflictes. En part es deu al fet que els governs de torn han prioritzat la implementació de les polítiques d'ajust estructural, reformes econòmiques de tall neoliberal, el rellançament del procés d'integració regional obert i una sèrie de mesures que, lluny de solucionar els desajustos i dèficit acumulats en matèria socioeconòmica, han contribuït a incrementar-los, afectant encara més als sectors més vulnerables i exclosos.

L'agenda dels drets humans, derivats dels Acords de Pau i recomanacions de les Comissions de Veritat, pràcticament va quedar relegada. Els incipients avenços en el procés de refundació dels Estats democràtics i la reivindicació de l'Estat de dret estan començant a patir seriosos revessos que posen en perill la fràgil estabilitat de les democràcies i la governança en la regió. D'una banda no s'han garantit les mesures i mecanismes que evitin la repetició de les greus violacions als drets humans, com l'aplicació de la justícia efectiva davant del problema de la impunitat jurídica. Paral.lelament els governs han impulsat un accelerat procés de remilitarització i “securitització” de l'agenda nacional i regional, justificat ideològicament com a una mesura per afrontar el problema de la violència i la inseguretat, sense abans haver esgotat estratègies i propostes d'un perfil més integral que s'enfrontaran el seu origen i revertir les causes múltiples d'aquest complex problema.

Aquest conjunt de situacions, sumat a altres dinàmiques més recents com l'augment de la competència per l'accés i control de recursos naturals i territoris, configuren l'emergència de nous escenaris de conflictivitat, que quan no són gestionats de manera oportuna en un context de sòlida institucionalitat, desencadenen en violència o multipliquen els nivells ja existents. Des d'aquesta perspectiva, és fonamental assumir que els vincles entre la democràcia, desenvolupament humà i construcció de pau poden ser forts, però no són processos que s'engranen o integren automàticament. Per tant, és imprescindible superar el prolongat divorci entre aquests desafiaments humans i donar resposta al impostergable repte de construir societats més justes, en les quals es privilegiïn les cultures de pau en el marc de nacions amb una gran heterogeneïtat pluriètnica, multicultural i ideològica. Aquest procés s’ha d’edificar amb el concurs de tota la societat, a través de diferents sectors i amb l'acció decidida de l'Estat.

D'aquesta manera, iniciem una ruta de reflexió i anàlisi al voltant dels reptes que s’identifiquen en el context regional en termes de construcció pau i drets humans a través d'aquest article.

Podeu descarregar l'article complet AQUÍ