Impactes de l’slum tourism en les comunitats amfitriones

L’slum tourism pot ser entès com “una forma de turisme que  té la pobresa com a principal atractiu” (Frenzel, citat a Frenzel, Koens, Steinbrink i Rogerson, 2015). No obstant, no existeix una definició acordada sobre aquest fenomen o fins i tot sobre el mateix concepte d’”slum”, ja que aquest es veu subjecte  a una sèrie de contextos geogràfics i socioespacials (Diekman i Hannan, citat a Privitera, 2015), sovint incloent una varietat de conceptes sota el mateix paraigües, com podrien ser els townships sud-africans, les faveles del Brasil o els gecekondus turcs. A més, és necessari tindre en compte la complexitat de definició d’aquests espais, no només a causa de les diferències relacionades a la seva ubicació, sinó també degut al seu caràcter multifacètic, divers i en constant canvi.

El fenomen de l’slumming mostra els seus orígens al Londres victorià, a començaments del segle XIX, quan sorgí un interès per la pobresa i la filantropia per part de les classes més benestants, que anaven a visitar el barri d’East End. Posteriorment, van començar a viatjar cap altre països del Nord Global, sovint amb la intenció de comparar la pobresa de la destinació i la del seu lloc d’origen, especialment als Estats Units (Frenzel et al., 2015). A dia d’avui es poden seguir trobant casos d’slum tourism a ciutats del Nord Global, com seria el cas de visites guiades conduïdes per persones sense sostre. Però és a països del Sud Global on està posat el focus, ja sigui per part de l’acadèmia com dels mitjans de comunicació. Destaquen destinacions com Sudàfrica, Brasil, la Índia o Kenya.

Aquesta pràctica turística consisteix generalment en la realització de tours en bus, cotxe, bicicleta o a peu,  per espais associats a un nivell de relativa pobresa, sovint constituïts per assentaments informals formats per barracons a les zones suburbials de grans ciutats del món. A més a més, aquests tipus de territoris solen estar sotmesos a una sèrie de prejudicis o estigmes vinculats al crim, la violència o la manca d’higiene, els quals poden ser un obstacle a l’hora de crear iniciatives turístiques o mantenir relacions comercials amb altres agents exteriors a l’slum (Fernandes, Mason i Chakrabarti, 2019) .

L’slum tourism es pot considerar part d’un conjunt de noves formes de turisme postfordistes, en les quals el turista pretén escapar de les destinacions i activitats més massificades i buscar experiències fora d’allò comú, com poden ser els casos del turisme de voluntariat o el necroturisme. Molts cops, aquestes es veuen interpel·lades per dilemes ètics i morals, com pot ser l’ús de la pobresa o del patiment i la mort per a crear un atractiu turístic. De la mateixa manera, l’slum tourism també és defensat per els efectes positius que causa en el territori i la comunitat local.

Els impactes positius de l’slum tourism a la comunitat local

Entre els efectes positius, destaquen aquells de caràcter econòmic i de desenvolupament (Frenzel et al., 2015), els quals poden ser proporcionats de diverses maneres. Una és mitjançant la donació directa de diners per part dels turistes cap a la comunitat o també mitjançant la destinació d’un percentatge del preu del tour. Les empreses operadores son, en molts casos, les que creen iniciatives amb les que generar ajudes econòmiques o de desenvolupament del territori, o fins i tot originen organitzacions benèfiques dedicades a la millora de l’entorn. Per una altra banda, els tours també permeten sovint que els visitants s’aturin a les botigues locals, tallers d’artesanies, o organitzen àpats a restaurants, proporcionant així ingressos pels comerços de la comunitat. També és considerada la creació de llocs de feina com un benefici del turisme per a la població dels slums (Agus i Indra, 2018; Ding, citado en Auala, van Zyl i Ferreira, 2019; Frenzel et al., 2015; Frenzel, 2017; Giddy i Hoogendoorn, 2018).

Comerç local a Nairobi, Kenia. Font: Antonella Sinopoli, sota llicència creative commons.

A partir d’aquest argument al voltant de l’increment dels ingressos a la zona, alguns defensen l’slum tourism com una possible eina per a la reducció de la pobresa a espais urbans marginals. Per aquests motiu, moltes iniciatives d’slum tourism neixen com part de projectes del govern o altres organitzacions pel desenvolupament del territori i la millora de la situació econòmica (Frenzel et al, 2015; Frenzel, 2017).

Un altre efecte positiu és la possibilitat de canviar aquesta sèrie de prejudicis que són relacionats amb el territori (Agus i Indra, 2018). Gràcies a aquests tours poden ser mostrats aquest tipus d’espais i crear una nova narrativa sobre ells, com per exemple destacant l’ingeni dels residents locals per mantenir els seus mitjans de vida, el treball dur que duen a terme o el sentiment de comunitat i hospitalitat.

A més, el fet que els turistes mostrin interès i decideixin realitzar la seva activitat turística a casa seva sol ser un motiu d’orgull per als residents (Frenzel et al., 2015), ja que sovint es troben en una situació de marginació -política, econòmica i social- vers la resta de la ciutat, on és difícil trobar locals que vulguin mantenir algun tipus de relació amb un espai slum.

Impactes negatius de l’slum tourism a la comunitat local

Quan es fa una ullada al total d’impactes proporcionats per aquesta forma de turisme en un territori slum, es pot observar que la gran majoria recauen en la població local. Fet curiós si es té en compte que, suposadament, un dels motius pels quals visitants es desplacen cap a aquests tipus de destinacions és per a ajudar als habitants i al seu entorn. Un dels efectes més destacats és la existència de nombrosos casos d’explotació en pràctiques turístiques d’aquests tipus, ja sigui per part de les empreses operadores de tours cap els guies treballant per a elles com per part d’aquests guies cap a la comunitat local i els negocis d’aquesta (Koens i Thomas, 2016).

De la mateixa manera, un altre argument d’explotació fa referència a la limitada evidència de que els residents locals percebin un retorn econòmic a partir de la realització de tours i, si ho fan, aquests solen ser molt escassos. A més, és habitual trobar diferencies entre els beneficis rebuts per diversos membres de la mateixa comunitat, fet al qual se li afegeixen qüestions de classe, “raça” o certs contextos socioculturals que poden arribar a tindre un impacte important en la repartició de negoci i d’ingressos turístics, incrementant així les desigualtats existents entre diferents grups o comunitats dintre un mateix espai slum (Koens i Thomas, 2016). Aquest aspecte contradiu l’argument que presenta l’slum tourism com una eina de reducció de pobresa, o fins i tot deixa de considerar la creació d’ocupació i d’ingressos econòmics com a efectes positius.

Les qüestions de classe i racials no només son identificades entre els residents, però també entre aquests i els visitants, els quals provenen en molts casos de països de Nord Global, com serien els Estats Units, el Canadà o Alemanya. Aquest fet és criticat principalment per la concepció de que persones que gaudeixen d’una posició socioeconòmica privilegiada van a visitar aquelles zones més desavantatjades, com una forma de reafirmació de la superioritat de les seves circumstancies o fins i tot com a una manera de desfer-se de certes càrregues morals relacionades amb la pobresa dels “altres”, sobretot quan es troben unes condicions de vida que, des de la seva perspectiva, son molt més positives del que s’esperaven.

Una turista a un slum de Sri Lanka. Font: Aidan Jones, sota llicència creative commons.

Un altre efecte destacable en la comunitat local és la possible perpetuació dels estereotips i prejudicis associats a certs territoris (Frenzel et al., 2015). Tot i que en diversos casos sí que s’ha realitzant un canvi de perspectiva en el turista sobre l’espai visitat, en altres la narrativa construïda al voltant de l’slum pot mantenir els estigmes. Sovint, això es causat per la necessitat de satisfer les expectatives del visitant, el qual ha rebut una imatge prèvia sobre la destinació on realitzarà el tour.

El següent impacte negatiu es veu lligat al comportament que presenten les persones participants en el tour, ja que sovint els residents perceben faltes d’educació o respecte per la seva part o senten que aquests estan envaint la seva privacitat, sobretot a l’hora de fer fotos als habitants sense cap mena de permís (Nisbett, 2017). A més, molts espais slum solen estar formats per carrerons estrets envoltats de habitatges, el que pot fer fàcil observar les persones que hi viuen a dins. 

Finalment, un altre possible efecte del turisme en un territori slum és la gentrificació, ja que el desenvolupament d’aquesta zona pot comportar el desplaçament dels habitants originals, que ja no poden permetre’s viure allà o moltes de les infraestructures de la zona son destinades a l’activitat turística. D’aquesta manera, aquesta pràctica deixaria de ser útil com a eina de reducció de pobresa i l’únic que faria seria distribuir-la per altres espais de la ciutat (Frenzel et al., 2015).

La controvèrsia existent al voltant de l’slum tourism

A partir d’aquesta contraposició d’efectes del turisme a la comunitat amfitriona de faveles, slums, townships, etc. es pot entendre de millor manera un dels temes més recurrents a l’hora de parlar d’aquest fenomen: la controvèrsia existent al seu voltant i el dilema moral present en la pràctica d’aquesta activitat. Això es pot observar en una diversitat de reportatges i articles, com per exemple “Slum tourism: how it began, the impact it has, and why it became so popular”, publicat a Forbes, que fa una introducció sobre aquest tema i el presenta com un debat molt polaritzat. El País també mostra aquesta polèmica a “Dharavi: el gueto que noqueó al Taj Mahal”, fent a més una reflexió sobre el creixement en visitants i popularitat de l’slum tourism. A “Turismo slum - ¿es ético?”, publicat per Travindy,  es realitza una entrevista a Elisa Spampinato, que parla justament sobre les qüestions morals que envolten aquesta pràctica turística, les contradiccions als discursos i la complexitat d’aquesta realitat.

Slum de Bombai. Font: Sara Jamerson, sota llicència creative commons.

En termes generals, es pot entendre aquesta controvèrsia mitjançant la contraposició de dues posicions diferents. Una manté una visió més positiva sobre l’slum tourism, centrant-se en els beneficis de caire positiu i en les possibilitats de desenvolupament comunitari i de reducció de la pobresa als espais slum. A més, és destacat el deu caràcter filantròpic i educatiu, ja que representa una finestra a una realitat poc coneguda i de la que es transmet poca informació. L’altra narrativa posa en discussió el fet que s’utilitzi la situació de pobresa d’algunes comunitats com una mercaderia, especialment amb l’objectiu de fer gaudir o viure una experiència als turistes. Per una altra banda, és destacat el caràcter voyeurista i denigrant d’aquesta pràctica, fent sovint comparacions amb zoològics, safaris, espectacles de violència o “pornografia de pobresa”.

Altres factors contribuents en aquest debat són els casos d’explotació a la comunitat que han estat comentats prèviament, fent èmfasi en la manca de participació dels residents locals en no només en la realització de les activitats turístiques, però també en la presa de decisions i en el disseny d’aquestes. De la mateixa manera, en molts casos és considerat més ètic quan la població local i els visitants tenen la possibilitat d’interactuar entre ells (Auala et al., 2019).

Com és possible observar, l’slum tourism es presenta com un fenomen altament complex per una varietat de motius. Quan es parla d’aquest, és essencial tindre en compte molts factors que el constitueixen, que l’influencien i que creen diferències i similituds entre unes iniciatives i unes altres. A més, cal destacar la necessitat de seguir investigant sobre aquest tema i les implicacions que produeix sobre el territori.