Monitores de colònies: les vacances pagades de moltes joves?

Les colònies d’estiu són l’espai on cada any centenars d’infants i adolescents s’estableixen durant uns dies fora de la seva llar i realitzen activitats de tot tipus amb persones de la seva edat. A Catalunya hi ha cases de colònies situades arreu del territori, que ofereixen programacions variades on es potencien capacitats diverses, des d’activitats de muntanya, aquàtiques, esportives, d’hípica, o d’immersió en la llengua anglesa, entre d’altres. Les colònies d’aquest passat estiu 2020, a més, s’han vist modificades a causa de les precaucions contra els contagis per a la COVID-19.

En aquest article es realitza una primera aproximació sobre les condicions laborals de les professionals de les cases de colònies, concretament els monitors i les monitores contractades per empreses privades (en endavant, les monitores). Tenint en compte l’elevada diversitat del sector del lleure, àmbits com els esplais, els campaments, els casals d’estiu o altres tipologies de cases de colònies, per exemple, no han estat inclosos per tal de poder analitzar un context concret, atesa la mancança d’estudis específics sobre aquest col·lectiu. Les monitores de colònies es troben incloses al Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya per als anys 2011 a 2016, amb vigència ratificada fins que no se signi un nou conveni, ja que no gaudeixen d’un conveni específic.

Així doncs, s’han realitzat cinc entrevistes en profunditat, amb l’objectiu de dotar de reconeixement i legitimitat les veus protagonistes, situant la seva experiència i capacitat de reflexió política sobre la seva quotidianitat en una posició prevalent. Les entrevistes han estat realitzades a l’Obi, 23 anys i graduada en Mediació Comunicativa; la Jazz, 23 anys i graduada en Magisteri; en Luis Subirán, 32 anys i Responsable d’Iniciació Esportiva i Lleure del Claror Cartagena; la Lara, 19 anys i estudiant de Farmàcia; i la Núria Navarrete, 23 anys, estudiant d’Educació Infantil i treballadora del Centre Esportiu Claror. Tres de les entrevistades han preferit donar el seu testimoni de forma anònima, raó per la qual s’utilitzen els seus pseudònims. 

Quin és el perfil de les monitores de colònies?

De forma general, el perfil de les monitores de colònies se situa entre els 18 i els 25 anys, «màxim fins als 26 o 27 a molt estirar», afirma la Lara. Tal com explica l’Obi: «és una feina de transició dels 18 als 25 o 26 anys, de més gran tens altres prioritats i no vols que els nens estiguin tota l’estona damunt teu ni treballar 24 hores sense descans, coses que toleres quan ets més jove perquè és el que hi ha». Com aporta la Jazz «és una feina molt física i a certa edat no la pots fer igual, tampoc està molt ben remunerada i ja et planteges les coses». 

Pel que fa al gènere de les treballadores, acostuma a estar equilibrat entre homes i dones, «amb un cert nombre més de dones, com sempre en el món dels infants», explica la Jazz, per bé que «acostuma a haver-hi més noies en colònies de tallers, però si són d’aventura hi ha més nois», afirma l’Obi. En aquesta línia, la Lara aporta la seva experiència sobre diferències de gènere en la contractació de monitores: «quan era petita tinc record de monitores amb cossos diversos, ara s’ha anat reduint i predomina l’estereotip de noia guapa, oberta, simpàtica». 

Per altra banda, en referència als estudis que han cursat les monitores, la majoria tenen el Carnet de Monitor/a d’activitats de Lleure Infantil i Juvenil, per bé que no és un requisit obligatori. Un gran nombre d’aquestes professionals provenen d’estudis socials, com ara Mediació Comunicativa, Magisteri o Educació Infantil. Tal com expressa en Luis: «moltes monitores de colònies estan estudiant i tenen el carnet de monitor de lleure, és una feina que s’està professionalitzant. Cada cop hi ha més estudiants relacionats amb l’educació, són dos móns que s’estan vinculant».

Les motivacions de les monitores giren al voltant del lligam emocional d’haver gaudit de colònies d’estiu com a infants: «em va motivar l’educació que he viscut des de petita, és un món que t’aporta molt i els monitors s’ho passen molt bé, volia transmetre la passió vocacional», comparteix la Núria. Una altra motivació és treballar amb infants, com comenten la Jazz, «vull fer passar una bona estona als infants i que alhora puguin aprendre»; i en Luis «em motiven la convivència i la complicitat que es genera, entens molt més els infants i les seves actituds. És la part més personal del que faig». Les motivacions per a continuar realitzant aquesta tasca també es troben vinculades a raons econòmiques, com expressa la Lara: «em motivaven els records d’infància, però actualment em motiven els diners». 

Com és la seva contractació?

De forma general, els contractes que s’ofereixen a les monitores de colònies són el d’obra i servei, el més habitual, o el contracte fixe discontinu. A través del contracte d’obra i servei, tal i com relata l’Obi, «en un inici tires currículums a les empreses i quan entres a una ja et fitxen sempre, però amb el contracte d’obra i servei, de manera que no et cal buscar altres empreses». És per aquest motiu que generalment les monitores de colònies treballen en una o dues empreses al llarg de la seva carrera professional. Per altra banda, com explica en Luis en relació al contracte fixe discontinu: «si contractem algú de fora l’empresa és amb obra i servei, que em consta que és majoritari al sector, però s’intenta fer contracte fixe discontinu a qui ja ha treballat abans, és una garantia per a que funcioni millor». La Lara relata que en treballar durant quatre dies a la tardor amb la mateixa empresa que treballa a l’estiu «no em van fer firmar res, vaig treballar sense contracte i em van pagar donant-me un sobre amb el sou».

Infants en una activitat durant unes colònies. Font: arxiu d’Alba Sud.

Ambdues tipologies de contractes responen a l’elevada estacionalitat d’aquesta feina, que repercuteix en la impossibilitat de tenir contractes al llarg de tot l’any, la qual cosa fa augmentar la inseguretat en la continuïtat. Cada empresa segueix protocols diversos a l’hora de contractar a les monitores i posar-se en contacte amb elles. Així doncs, la Lara assegura que «quan s’acosta l’estiu t’envien un WhatsApp amb un formulari per a que especifiquis les setmanes que vols treballar. La continuïtat és insegura i t’avisen amb molt poc temps, dificulta molt organitzar-te l’estiu». Com afirma l’Obi, «des que comença la temporada d’estiu et van trucant i preguntant quines setmanes vols i pots treballar, generalment al maig saps les dates en què treballaràs. Si tenen un forat et poden trucar el mateix dia per a treballar».

Quines són les seves condicions laborals?

Els horaris de les activitats de colònies, de forma general, s’inicien a les 8h del matí, per a despertar als infants, esmorzar a les 9h, realitzar activitats durant el matí, dinar a les 14h, entre una i dues hores de temps lliure, activitats de tarda, estona per a les dutxes dels infants, sopar a les 21h i realitzar activitats de nit fins a les 23h, per tal que puguin estar dormint cap a la mitjanit. 

Així doncs, com expressen les monitores entrevistades, els seus horaris són més extensos del que s’estableix al contracte laboral, «com a monitor responsable hi sóc des de les 7h del matí fins les 2h de la matinada, és una manera diferent de treballar», explica en Luis. Tal com reflexiona la Lara «preguntes l’horari real o l’horari del contracte? No hi ha cap contracte que permeti fer la quantitat d’hores que fem. Al meu hi diu que faig vuit hores, en faig moltes més. També et diré, no veig cap altra manera de fer aquesta feina que no sigui fent les hores que fem». La Jazz coincideix amb aquesta afirmació: «no et poden fer un contracte amb les hores reals que treballes, que són 24». La Núria afegeix que «al contracte s’especifica que treballes vuit hores al dia, però estàs pensant les activitats, parlant amb els companys i dedicant temps abans d’arribar a la casa». En Luis explica que en ocasions és difícil complir la jornada laboral: «hi ha hores que varien, com quan els pares van a buscar els infants l’última dia, per exemple». 

Una altra de les grans preocupacions del col·lectiu és el descans durant la seva jornada laboral, especialment el descans nocturn. Un cop els infants s’adormen, les monitores es reuneixen per tal de valorar el dia, compartir experiències, i preparar l’endemà. En funció de les diverses empreses, aquestes reunions les realitzen totes les monitores juntes, o es divideixen per tal de tenir personal fent torns de nit «si no tens guàrdia tens reunió, no tens descans mai», apunta la Jazz. La Lara destaca: «he arribat a acabar les reunions a les tres del matí i altres dies a la una, la jornada laboral s’allarga bastant». La Jazz i l’Obi, a més, coincideixen en destacar que en aquestes reunions «el feedback que es rep sempre és negatiu, no hi ha cap feedback positiu».

En relació als descansos durant el dia, en Luis explica que «no estan estipulats perquè no saps quan seran possibles, es parla entre els monitors i el director sobre la marxa». En aquest sentit la Lara afegeix «hi ha una llei no escrita que les estones de descans curtes durant el dia es reparteixen per a que tothom cada dia pugui tenir-ne mínim un». L’Obi explicita que en treballar dues setmanes seguides no hi ha cap tarda lliure, i que en cas de fer tres setmanes seguides hi ha una tarda i una nit lliure. Tot i això, en el context de la pandèmia sanitària de la COVID-19 no es pot marxar a casa.

Per altra banda, les monitores de colònies tenen una escala professional molt curta, i l’ascensió vertical en l’escala professional es troba vinculada a «la direcció del lleure, a càrrecs entremitjos entre les monitores i la direcció, o a dirigir/coordinar casals o activitats de lleure. No et permet sortir molt però sempre hi ha opcions perquè poques persones trien aquest camí professional i a Catalunya hi ha una llarga tradició», afirma en Luis. Tal i com comenta la Núria, «allargaré aquesta feina el màxim que pugui perquè m’agrada molt, però estic intentant ser directora de lleure, com a monitora només et quedes estancada». En efecte, com afegeix la Jazz, «en ser monitora de lleure el creixement és personal, com ara saber gestionar els problemes i aprendre dinàmiques de grup, però no és un creixement laboral».

En relació al salari que perceben les monitores, la Lara afirma estar contenta amb la remuneració, que és d’aproximadament 500€ nets per una setmana de feina, on «s’hi afegeix també que mengem bé, ens cuiden molt». La Núria, per altra banda, cobra aproximadament 430€ per una setmana de feina, que tal com explica en Luis, és la mateixa remuneració per a una setmana de colònies com per a una setmana de casal. La Núria afegeix que «a les colònies treballes 20 hores i en cobres 8 o màxim 14. Mires i cobres el mateix per fer casal que per estar a les colònies, amb menys temps lliure i estant 24 hores treballant, realment. A mi no m’importa perquè m’ho passo bé». Per altra banda, l’Obi i la Jazz perceben 369€ nets per setmana i coincideixen en afirmar que la remuneració és baixa.

Activitat d’hípica en unes colònies. Font: Dark Dwarf, sota llicència creative commons.

Per altra banda, les monitores reben una formació prèvia per tal de poder realitzar la seva tasca, a part de rebre formació sobre les colònies durant l’obtenció del carnet de monitora. En el cas d’en Luis i la Núria, es tracta d’una formació remunerada on «s’expliquen els tipus de colònies i les activitats, i a la casa es coneixen els espais», afirma en Luis. La Núria afegeix que «falta formació pràctica i veure la casa abans per a poder preparar el cronograma amb antelació». Per altra banda, la formació prèvia de la Lara es basa en realitzar una estada de colònies com a pre-monitora, sense remuneració, i que, per tant, «en aquesta empresa la teva formació depèn molt del grup de monitors amb qui et posin perquè no hi ha cap encarregat de la formació». Per últim, l’Obi i la Jazz expliquen que reben dues formacions, una general d’un o dos dies al març; i una de cinc o set dies entre maig i juny, especialitzada en la casa on treballaran. En el seu cas, les monitores no s’encarreguen del disseny de les activitats, i la formació només és remunerada si es produeix en cap de setmana. La Jazz comenta que «en cap de les dues formacions es dóna cobertura legal, en aquell moment no penses què pot arribar a passar si et fas mal durant la formació». Totes dues afirmen que la formació és adequada, però que es rep molta informació i hi ha detalls que es poden oblidar amb facilitat si no es fa un repàs. 

En anys anteriors a la pandèmia de la COVID-19, l’Obi i la Jazz expliquen que la ràtio d’infants per a cada monitora no canviava en funció de l’edat dels infants, fet que pot dificultar en gran mesura el funcionament correcte de les activitats: «17 nens de 4 anys per a una sola monitora és fatal», afirma l’Obi. La Núria afegeix que a la seva empresa anteriorment es situava la ràtio en 12 o 14 infants per cada monitora: «durant la dutxa, els moments dels autocars o de repartir el menjar és més difícil, però per la resta està bé».

Quins efectes té aquesta feina sobre la salut?

Les monitores entrevistades coincideixen en afirmar que les afectacions físiques de salut més habituals són l’afonia, l’esgotament (que en casos extrems pot derivar en febre per esgotament general), dolor muscular (lumbàlgia, mal d’esquena i de braços per carregar pesos, etc.) i cops a l’hora de realitzar les activitats. També es poden produir esquinços, cremades per corda, cops de fred, cops de calor, mal de cap constant i mal de panxa. Com explica l’Obi, «durant la formació t’expliquen com portar material de pes, però quan treballes veus que no és factible». A més, la Jazz destaca que «les activitats no es fan pensant en el clima, especialment les hores de Sol, i això és un problema en alguns casos».

Pel que fa a les afectacions mentals de salut, es destaca l’esgotament mental i emocional, que pot derivar en episodis d’ansietat durant l’estada de colònies. Tal com afirma la Lara «la càrrega emocional la destacaria molt. Emocionalment és molta pressió, perquè tu estàs treballant amb nens i fas que passin una setmana divertida i alegre, però tens el teu propi cansament i és molt dur estar tot el dia fent el paper de tot va bé. He vist monitors arribar al límit, fotre bronques que no calien i després disculpar-se perquè se senten fatal». 

En cas de produir-se un accident laboral, en Luis i la Núria detallen el protocol a seguir: «s’ha de fer un parte amb l’empresa, signar per després anar a una mútua laboral, i portar el monitor en cotxe a l’hospital. Durant la formació es segueix el mateix protocol». En el cas de l’Obi i la Jazz no existeix un protocol establert, així que en cas de produir-se un accident laboral és necessari parlar amb direcció. Per altra banda, la Lara detalla que durant l’any que estava treballant com a pre-monitora no va firmar contracte. En patir un accident laboral la van acompanyar al centre d’atenció primària i allà la van presentar com a infant enlloc de com a treballadora de l’empresa. 

Com són les relacions laborals existents?

Les relacions laborals en les que es troben les monitores de colònies varien en funció de l’empresa on treballin. De forma general la jerarquia vertical és la següent: monitores, coordinació, direcció de lleure i direcció de la casa de colònies. En funció de l’empresa les monitores tenen graus de relació diferents amb la resta de perfils professionals; com ara la seva implicació en l’organització de les activitats o en les reunions d’avaluació diàries, entre d’altres. De forma concreta, la Lara afirma que en la seva empresa: «el cap, que és home, té relació de molta més proximitat amb els monitors que amb les monitores, fins al punt que et tindrà més en compte si ets un home».

La relació laboral més propera és doncs entre les mateixes monitores. Com explica la Núria: «no som gaire gent i ens coneixem entre tots. Amb l’equip de colònies molt bé, ja saps com treballa cadascú, les necessitats, etcètera» i l’Obi, «la relació amb els monitors depèn de cada setmana i cada any, el tema de la COVID ha fet que ens ajudéssim molt entre nosaltres». De forma similar, la Laraexpressa que «entre els monitors hi ha l’ambient de germanor de sé com et sents, i l’empresa intenta fomentar que et sentis cuidat, però de fet no fa res».

Actualment, el col·lectiu de monitores de colònies, emmarcades en les professionals del lleure, no té representació sindical, «tot i que aquest any s’ha parlat de tenir-ne perquè la gestió de la COVID ha deixat molta gent sense resposta», destaca l’Obi. Així doncs, es tracta d’un col·lectiu molt poc organitzat, amb pocs espais per tal que aquestes professionals es puguin trobar fora del seu horari laboral, ja que la contractació de temporada en temporada i l’elevada rotació del personal dificulten la creació de relacions laborals estables. En Luis explica que en el seu cas existeix un sindicat d’empresa on les treballadores poden acudir, per bé que les queixes acostumen a arribar primer a ell com a responsable, que és l’encarregat de vehicular-les. En no haver-hi sindicat, les monitores entrevistades coincideixen a afirmar que les formes d’expressar malestar en relació a la seva tasca laboral passen primer per a comentar-ho amb l’equip de monitores per tal de decidir com procedir, i acudir a coordinació si és necessari. La Jazz explica que una via és enviar correus a la direcció de l’empresa, «però, o no ho llegeixen, o no hi ha resposta». La Lara explica que en acabar la setmana es fa una reunió amb direcció per avaluar-la, «però potser trobaria a faltar una bústia de suggeriments per expressar les diferències de gènere, perquè dir-ho és més complicat».

Font: Fundació Pere Tarrés, sota llicència creative commons. 

En relació al retorn de les queixes expressades, la Jazz relata «si tens alguna queixa te la menges, perquè sinó et miren malament. Per exemple, a la formació del març ens van ensenyar els protocols d'assetjament a infants però no entre monitors. Una noia ho va preguntar i van passar d’ella». Amb la mirada posada a trobar punts d’unió amb altres monitores de colònies, la Núria apunta que «com a col·lectiu es podria mirar de parlar amb altres llocs on es fan colònies per a connectar-nos».

Com ha afectat la COVID-19 a les monitores de colònies? 

El 10 de maig de 2020, la Generalitat de Catalunya va publicar els Criteris Generals per a l’Organització de les Activitats de Lleure Educatiu per a l’Estiu de 2020, aplicable a les cases de colònies. La Jazz explica que la formació per a la COVID, un curs online no remunerat, «no va aportar res útil, tot el que deien ja se sabia a través de les informacions generals». Tal i com descriu l’Obi, «aquestes mesures han afegit càrrega de treball a les monitores, com ara netejar tot el que s’ha utilitzat, vigilar constantment les mascaretes i el gel hidroalcohòlic, fer respectar la distància de seguretat, prendre la temperatura cada dia, etc.». La Núria opina que «les mesures han afegit molta responsabilitat i a sobre han estat una mica inútils, els infants portaven la mateixa mascareta durant tots els dies i s’embrutava, però a les nits quan compartien habitació dormien sense». En aquesta línia, la Lara valora: «les mesures correctes, però irreals, és difícil mantenir bones activitats durant una setmana amb grups de 10 nens». Per altra banda, en Luis reflexiona sobre l’impacte de la incertesa fins al moment d’arribar a consensuar les mesures: «una de les coses que més mal ens ha fet és que sortien notícies que no eren ben bé certes i això repercutia en les famílies. Ha faltat més comunicació i hi ha hagut veus contradictòries».

Pel que fa a la ràtio, aquest any ha estat de 1/10 per a totes les monitores, seguint les directrius de prevenció de COVID-19, mentre que la ràtio de vigilància en els temps lliures dels infants s’ha situat a 1/20. Les monitores entrevistades coincideixen en afirmar que troben aquesta ràtio adequada, ja que permet «estar alerta si s’han de prendre medicaments, ajudar-los a mantenir l’habitació endreçada, trucar i atendre els pares...», detalla la Lara. 

Reflexions finals

Les monitores de cases de colònies que treballen per a empreses privades són un col·lectiu conformat majoritàriament per a joves d’entre 18 i 27 anys, amb una feina marcada per l’elevada estacionalitat dels contractes, la transició i una escala laboral curta. Les monitores entrevistades coincideixen en manifestar que la seva feina els aporta satisfacció amb l’ambient i amb l’equip, «és una situació tan intensa que fas pinya molt ràpidament, i més aquest any amb les mesures per la COVID», reflexiona la Jazz. 

Tot i això, descriuen les seves condicions laborals com a dures, atesos els pocs descansos, les afectacions de salut més comunes i les responsabilitats que assumeixen. Aquests aspectes se sumen al malestar derivat de firmar contractes on s’especifiquen jornades laborals de 8 hores i una remuneració que, sovint, es percep com a baixa. Per altra banda, com comenta l’Obi, una preocupació que s’estén entre les monitores és el reconeixement social de la seva tasca: «sembla que com que som joves només ho fem perquè volem i perquè ens ho passem bé, que és una feina fàcil. Alguns pares ho reconeixen i altres pensen que deixen els nens per a que juguin, però jo faig una feina social».

Es tracta d’un col·lectiu que, tot i trobar-se sota el conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural, té unes condicions laborals específiques que no es veuen reflectides en aquest marc regulador. La manca d’organització dins d’aquest col·lectiu respon, principalment a dos motius. En primer lloc, un perfil de professionals jove i que de forma majoritària no té la voluntat o no veu la possibilitat de realitzar la seva carrera professional en aquest àmbit. En segon lloc, l’elevada rotació d’aquestes professionals és una dinàmica que dificulta la seva comunicació. 

En aquest context, doncs, la normalització i la naturalització, per part de tots els agents implicats, de certes condicions laborals és alarmant. Així doncs, la participació de les 5 veus permet iniciar el debat sobre les condicions laborals dels monitors i monitores de colònies, les quals no esdevenen unes vacances pagades, sinó més aviat una feina d’estiu amb llargues jornades.