Sesc Bertioga, on el turisme social construeix esperança

Fundat l’any 1948, el Sesc Bertioga és un centre de vacances situat al litoral de l'Estat de São Paulo, al Brasil, dirigit a les classes treballadores dels sectors de serveis, comerç i turisme. Forma part de l'espessa xarxa d'unitats del Sesc São Paulo. Amb una capacitat d'allotjament per a unes mil persones i tres-centes més de visita, constitueix una de les experiències referents del turisme social a Amèrica Llatina.

Podeu descarregar l'informe fent clic aquí.

Presentación de l'informe

Presentació pública de l'informe en un acte organizat pel Sesc São Paulo, l'Organització Internacional de Turisme Social (ISTO) i Alba Sud. Vegeu aquí els detalls de l'activitat:

Resum

L'experiència del Sesc Bertioga mostra la potencialitat d'iniciatives de certa grandària, orientades cap a persones treballadores d'ingressos baixos i mitjans, que resideixen a poca distància, i, per tant, amb un baix impacte ambiental i energètic en el seu desplaçament. En l'actual conjuntura d'emergència en què se superposen crisis de naturalesa diferent, però interrelacionades, l'aposta per turismes de proximitat, construïts a partir de mercats domèstics o de relativa proximitat geogràfica, adquireix un paper estratègic. El turisme social, i en particular, iniciatives com la del Sesc Bertioga, il·luminen amb claredat la necessitat d'aprofundir en aquesta direcció. D'altra banda, la seva proposta turística està orientada cap a la millora del benestar de les persones participants en un sentit ampli, però també té un alt component educatiu crític, que s’orienta al desenvolupament de capacitats humanes. I al seu torn, es fa d'una manera compatible amb condicions de treball dignes i una integració no excloent amb el territori al voltant de complex. Lluny de les lògiques de segmentació que ha seguit en altres indrets el turisme social, el Sesc Bertioga és una proposta pensada per a àmplies majories amb capacitat d'integrar diferents necessitats. En aquest informe, a més d'explicar el seu origen i l'evolució que ha permès configurar una proposta singular de turisme social, s'analitzen amb deteniment tres aspectes clau: qui són persones usuàries del complex turístic i quin tipus de serveis reben, les condicions laborals de qui els atenen i, finalment, la seva inserció en el territori d’acollida. Aquestes tres dimensions configuren una agenda d'anàlisi fonamental per poder entendre desenvolupaments turístics des de perspectives emancipadores.

Però per què és tan rellevant aquesta experiència? On resideix el seu valor? L'expansió del turisme, en un procés global de turistificació creixent de les nostres societats, ha comportat problemes de tota mena i ha accentuat la desigualtat. L'esperança d'un turisme postcapitalista s'enfronta a les limitacions d'escala dels casos que tracten d'organitzar el turisme en un sentit emancipador, és a dir amb el propòsit moral d'eliminar qualsevol forma d'opressió o dominació i, al seu torn, afavorir una expansió de les capacitats humanes que permetin una vida digna en una societat justa en pau amb el planeta. Sembla que iniciatives amb voluntat de transformació de les formes dominants de producció turística només poguessin ser concebudes amb dimensions reduïdes i minoritàries. En canvi, l'experiència del Sesc Bertioga podria ser inscrita en la proposta d’"utopies reals", formulada pel sociòleg marxista nord-americà Erik Olin Wright, i enteses com alternatives desitjables, viables i factibles d'organitzar, en aquest cas, l’activitat turística.

Per la seva rellevància en l'actual debat sobre quin paper pot jugar el turisme social en el necessari procés de transformació del turisme, l'experiència del Sesc Bertioga i, per extensió del Sesc São Paulo, constitueixen referents ineludibles que cal conèixer i dels quals aprendre.