Contacte Butlletí

En profunditat | Turisme Responsable | Brasil

25-02-2021

Imperatius per un turisme LGBTQIA+ ètic i responsable

Maicon Gularte Moreira | Alba Sud

És possible pensar el turisme LGBTQIA+ més enllà dels interessos del mercat, és a dir, com una eina de participació, inclusió i transformació social, atenent els seus principis ètics de responsabilitat, promoció i protecció de la diversitat i de les poblacions locals?


Crèdit Fotografia: Pas de zebra LGBTQIA+. Font: Claudio Schward, sota llicència creative commons.

Des que vaig començar els meus estudis en turisme, sabia que problematitzar les estratègies adoptades pel mercat turístic LGBTQIA+ (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals, Queer, Intersexuals, Asexuals i totes les altres possibilitats d'identificació sexual i de gènere) no seria una tasca sense qüestionament o negacions. En aquest procés conflictiu, vaig aprendre que un dels papers del sector turístic ha sigut reproduir el funcionament del sistema capitalista. En conseqüència, com a turista i membre de la comunitat LGBTQIA+, també vaig entendre que la meva responsabilitat seria tenir totes les discussions necessàries per algun dia poder sentir orgull no només de qui sóc, sinó també de com el meu camp professional es relaciona amb la comunitat a la qual pertanyo. Per això, sempre he qüestionat l'oferta turística exagerada i d'atractiu sexual en qualsevol material publicitari d'una destinació gai friendly (amigable amb la població LGBTQIA+). Si els estigmes i la violència als quals ens enfrontem amb quotidianitat estan relacionats amb les nostres pràctiques sexuals, per què com a consumidors/turistes se'ns permet fer-les?

Amb el temps, i amb les meves investigacions, vaig poder mostrar altres possibles significats per als viatges realitzats per la població LGBTQIA+. Entre aquests significats està l'ús del viatge com a manera de transgredir els límits imposats per l'armari; element simbòlic que empresona a les persones LGBTQIA+ i les impedeix expressar-se socialment tal com són. També podria mostrar que els viatges funcionen en aquest mateix procés com a eina per a replantejar les identitats sexuals i de gènere a partir de les experiències que possibiliten (Moreira i Hallal, 2017). Però també volia entendre per què l'oferta turística es realitzava sota la contradicció de la impossibilitat/possibilitat de gènere. Això és el que volia plantejar en el meu treball de Màster (Moreira i Campos, 2019), temàtica que es tracta superficialment en l'article, Invisibilització de la població LGBT brasilera per la segmentació turística, publicat anteriorment a Alba Sud

En aquest text vaig fer una crítica a la forma en què el Brasil havia estat promogut com a destinació turística LGBTQIA+. A la campanya analitzada, el país adoptava com a estratègia de segmentació la projecció d'un perfil de demanda homogeneïtzant de la nostra comunitat i dissimulava la realitat violenta que enfronten les persones LGBTQIA+ brasileres. Segons les dades recollides per les organitzacions que protegeixen aquesta població, Brasil és el país que mata a més persones LGBTQIA+ en el món. En aquest text vaig proposar, i continuo fent-ho en les recerques en curs, que els processos de segmentació turística dirigits a la població LGBTQIA+ no poden produir-se exclusivament sobre la base d'una projecció de la demanda. Aquests processos han de realitzar-se principalment a partir de l'oferta local, ja que la projecció mai serà representativa i, en conseqüència, acabarà reproduint estereotips sobre nosaltres.

Després de la publicació vaig rebre crítiques per suposadament no reconèixer el treball que algunes institucions desenvolupen en aquesta àrea, i per no representar en les meves anàlisis la "realitat" del sector al país. Encara que l'objectiu d'aquest text no era establir cap registre històric del mercat turístic LGBTQIA+ a Brasil o d'iniciatives aïllades, és en resposta a això i sobre la base de la meva recerca actual que escric el present text. Independentment que el que he exposat representi la "realitat", és necessari preguntar als moviments socials LGBTQIA+ quina és aquesta "realitat", doncs són els principals agents de protecció i promoció de la ciutadania LGBTQIA+ al país. Preguntar a la població LGBTQIA+ com veu el turisme friendly i quina és la relació que estableix entre el turisme i la seva "realitat" percebuda.

Gai friendly, per a qui?

En un treball recent i en col·laboració amb altres companys investigadors, vaig prendre com a objecte d'anàlisi el documental Depois do Fervo, produït pel periodista brasiler Matheus Faisting (2017), disponible a Internet amb lliure accés. En aquest documental, Faisting (2017) pren com a escenari l'illa de Florianópolis, situada al sud del Brasil. L'illa és famosa per ser considerada una de les destinacions turístiques LGBTQIA+ més importants del país i per haver sigut la seu de la 29a Convenció Anual de l'Associació Internacional de Turisme LGBTQIA+ (IGLTA) l'any 2012, la primera edició a Llatinoamèrica (OMT, 2012). El periodista fa una pregunta molt senzilla als residents LGBTQIA+ de l'illa: "considera Florianópolis gai friendly?” En resum, els residents responen al periodista: "gai friendly, per a qui?", exposant la contradicció latent sobre la imatge d'una destinació turística consolidada en aquest mercat, però que observat des d'un altre punt de vista pot no ser tan friendly.

Escenes del documental “Depois do Fervo”, Faisting (2017). 

A partir d’això, vam observar que quan es discuteixen les pràctiques turístiques LGBTQIA+ per part del poder públic, el mercat privat i l'acadèmia, rares vegades es tenen en compte les condicions d'existència d'aquesta població en una destinació turística. Com a resultat, no només s’esborra la realitat local, sinó que a més, els turistes LGBTQIA+, la desconeixen.  En el cas del Brasil, en la mesura en què el fiendly s'aplica només a les persones LGBTQIA+ que poden pagar els serveis que garanteixen l'atenció especialitzada i la seguretat privada, fa que el que queda per a la població LGBTQIA+ local és la violència (Moreira, Censon, & Campos, 2020). Això es pot observar, com s’esmenta anteriorment, en les estadístiques que col·loquen al Brasil com el país més perillós del món per a les persones LGBTQIA+.

A partir del que va provocar el documental i del que van indicar les nostres anàlisis, entenc que no n'hi ha prou amb l'existència d'iniciatives del sector privat i dels grups de poder en les institucions públiques, així com el reconeixement acadèmic sobre el tema. Es necessita més perquè les polítiques públiques de turisme LGBTQIA+ no reprodueixin la violència que sofreix la nostra població. Malgrat les bones intencions que demostren les institucions que representen el poder públic i el mercat privat, és necessari pensar altres polítiques de protecció i promoció dels drets LGBTQIA+ en conjunt amb les polítiques de turisme. Les polítiques públiques de turisme no poden produir-se de forma aïllada, ja que el turisme afecta múltiples àrees i temes.

Cal pensar, per exemple, en el fet que països amb lleis que criminalitzen o no garanteixen l'accés de la població LGBTQIA+ als seus drets (entre altres delictes contra els drets humans) siguin membres de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), organisme de Nacions Unides encarregat de promoure un turisme responsable, sostenible i universalment accessible, sense cap mena de sanció. Al mateix temps, el Codi Ètic Mundial per al Turisme, regulat per aquesta mateixa institució, destaca preceptes com la tolerància i el respecte a la diversitat, la promoció dels drets humans, la participació de les comunitats locals en les activitats turístiques, compartir els beneficis del turisme amb aquestes comunitats i que les polítiques turístiques contribueixin a millorar les seves vides (OMT, 1999). Ara bé, quins interessos representen aquests organismes internacionals?

Aquestes premisses, entre altres, que s'han debatut en l'àmbit de l'ètica i la responsabilitat social en el turisme, són ideals consolidats i àmpliament defensats per tots els agents del sector des de fa almenys dues dècades. Les idees de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa, per exemple, s'han presentat com a diferencials de posicionament en el mercat perquè les empreses les adoptin i també com a alternatives d'un consum "més" conscient per als turistes, i minimitzar els diversos impactes produïts pel turisme. En traslladar aquests principis a les empreses i associacions d'empreses gai friendly, s'assumeix gairebé obligatòriament el caràcter benèvol d'aquestes iniciatives i la premissa inqüestionable de les seves pràctiques. Tots aquests pactes, codis i postures, no obstant això, sabem que no porten garanties del seu compliment i, en conseqüència, de beneficis per a la població LGBTQIA+.

Com ja va alertar Norberto Latorre, president del Comitè Mundial del Grup HRCT de la Rel-UITA, en un article reproduït a Alba Sud, La problemàtica i reptes de la Responsabilitat Social Corporativa, en la mesura en què les activitats de les empreses i les seves associacions tenen un impacte directe en múltiples aspectes de la vida, no podem acceptar que aquesta responsabilitat caigui unilateralment en mans del sector privat. Encara que no podem assumir que totes les iniciatives empresarials són problemàtiques, tampoc podem assumir que, per molt socialment responsable i sostenible que sigui, una empresa només pot existir per al seu propi benefici, la qual cosa implica necessàriament l'explotació laboral i l'acumulació de capital, és clar quan no està vinculada a l’Economia Social i Solidària. I és per això que he defensat no només la importància de la regulació estatal d'aquestes pràctiques, sobretot les que recauen sobre les poblacions marginades, sinó també l'imperatiu que el poder públic sigui l’articulador de tots els agents en el seu procés de desenvolupament.

Articulador perquè, lamentablement, tampoc podem admetre que les pràctiques turístiques LGBTQIA+ siguin regulades exclusivament pels qui posseeixen el poder de l'Estat, en la mesura en què aquests agents poden defensar posicions adverses que no representen necessàriament el respecte als principis ètics de defensa i promoció dels drets de la població LGBTQIA+. Al Brasil ho hem viscut en els últims dos anys durant el govern de Jair Bolsonaro, que es presenta públicament com a homòfob. Des de 2019, el president ataca frontalment al sector turístic LGBTQIA+ del país, amb mesures com l'eliminació de tota referència a les sigles LGBTQIA+ del Pla Nacional de Turisme 2018-2022 (el Brasil, 2018) i l'afirmació que "el Brasil no pot ser el país del turisme gai" perquè "tenim famílies", entre altres.

En aquest sentit, més enllà de situar-nos en contra o a favor de les posicions del poder públic i/o de la iniciativa privada amb relació a la segmentació turística, així com en la problematització dels productes i serveis oferts a la població LGBTQIA+, què hem fet a favor de la defensa de la ciutadania de la nostra comunitat? Hem discutit les polítiques de criminalització de la violència contra la població LGBTQIA+? Hem discutit les polítiques d'inserció de la població LGBTQIA+ en el mercat laboral? Hem parlat d'estratègies per a combatre l'abandonament escolar de la població LGBTQIA+? Hem instruït als turistes LGBTQIA+ perquè exigeixin a les destinacions turístiques i a totes les empreses la realització d'aquestes accions com a condició per a visitar i consumir els seus productes i serveis? Per part meva, crec que és indispensable convocar als moviments socials i a la població LGBTQIA+ per pensar en estratègies, plans i projectes de planificació i gestió del turisme LGBTQIA+. Com no hi ha garanties que les institucions vinculades al poder públic, a l'acadèmia o la iniciativa privada representin els interessos socials i col·lectius de la nostra població, aquest espai ha de ser ocupat sobretot pels moviments socials representatius i per la població LGBTQIA+.

L'oferta turística LGBTQIA+ no pot limitar-se al mercat, a les empreses i als productes, sinó que ha d'incloure elements socials, culturals, polítics i històrics d'aquesta comunitat que puguin ser pensats i transformats en elements d'aquesta oferta. D'aquesta manera, s'aconseguiria que els grups organitzats, els moviments socials, els agents LGBTQIA+, els espais històrics, polítics i culturals d'aquesta població ingressin al circuit turístic amb major participació, inclusió i beneficis, i no sols per les possibilitats de les pràctiques sexuals, encara que també són part del que busquen les persones LGBTQIA+. Desgraciadament, el que he vist, des del meu lloc en aquesta "realitat", és la utilització de la comunitat en benefici d'interessos privats.

Això es pot observar amb les desfilades de l'Orgull LGBTQIA+ a tot el món, esdeveniments que inicialment van ser organitzats per moviments socials a la recerca de la visibilitat de les seves demandes i el reconeixement dels seus drets, però que amb els anys s'han transformat en un producte turístic en diverses destinacions. Al Brasil, aquests esdeveniments han estat criticats per desvirtuar els seus objectius polítics inicials en favor d'una mera celebració comercialitzada. La grandària que han aconseguit esdeveniments com la Marxa de l'Orgull LGBT de São Paulo a causa de la seva massiva comercialització (en 2019 s'estima que va haver-hi 3 milions de persones), involuntàriament acaben dispersant l'atenció del públic general i dels mitjans de comunicació cap a altres fets relacionats amb l'esdeveniment que no necessàriament es relacionen amb les seves demandes polítiques. Alguns activistes ho atribueixen a l'apropiació que fa el mercat privat de la comercialització de l'esdeveniment. D'una forma o altra, crec que independentment del caràcter que se li atribueixi a esdeveniments com aquest, no es pot obviar el caràcter polític de qualsevol manifestació pública LGBTQIA+. A nosaltres, com a investigadors del tema, ens correspon exposar i problematitzar aquests conflictes i també evidenciar altres pràctiques possibles.

Altres pràctiques

També hi ha algunes, poques, iniciatives brasileres que reconeixen la història LGBTQIA+ en el format d'un servei turístic. Un exemple que demostra la importància de la implicació de la comunitat*LGBTQIA+ en el turisme és el Free Walking Tour de São Paulo, la primera iniciativa d'aquesta mena de la qual tenim notícia al país. Concebuda per Etrus Pedrosa i Ana Cecília de Paula, del Col·lectiu Lgbtt.me, la iniciativa va néixer de la frustració que ambdues tenien en viatjar i tenir dificultats per a conèixer a la comunitat LGBTQIA+ local sense haver de passar per la implicació sexual: "Sabem que la comunitat LGBT té moltes demandes i reivindicacions, però això està molt restringit a uns certs grups. Amb això, juntament amb Ana, vam pensar a crear un grup, a  São Paulo, que mostri que la comunitat LGBT no està feta només de festes, sinó també d'altres coses com la cultura, les polítiques públiques i, per descomptat, molta història" (Guiya Editora, 2018, s.p.). Amb això en ment, van crear el desembre de 2017 un tour que passa per 10 punts de la ciutat de São Paulo i explica la història política i cultural LGBTQIA+ local. La sortida es realitza mensualment, és gratuïta i col·laborativa. Els guies voluntaris exposen la història dels llocs visitats i també es convida als participants a contribuir amb les seves històries i experiències.

Free Walking Tour LGBT São Paulo. Font: Col·lectiu LGBTT.me

A partir de l'observació del Free Walking Tour LGBT de São Paulo, és fàcil pensar moltes accions i projectes de turisme LGBTQIA+ que podríem estar desenvolupant al Brasil si més agents locals, incloent-hi la comunitat i els moviments socials que representen a aquesta població, s'involucressin i escoltessin durant el procés de planificació i gestió del turisme. Certament, han d'existir, al Brasil i en altres països, altres iniciatives que es mouen en aquesta direcció i que també poden servir d'inspiració. No repensar sobre les pràctiques de segmentació del turisme LGBTQIA+ és continuar contribuint perquè se segueixi relacionat amb estructures arcaiques de producció i reproducció de la violència contra la nostra població.

Per tant, la inserció i participació de la població LGBTQIA+ en el procés de construcció d'una agenda de polítiques públiques de turisme és imperativa, però també és urgent que nosaltres, com a agents turístics, siguem conscients i participem en l'agenda de defensa i promoció dels drets de la població LGBTQIA+. No podem esperar que el mercat privat s'autoreguli i que la comunitat LGBTQIA+ es beneficiï d'això. És necessari que el poder públic assumeixi el seu paper de regulador i articulador dels agents turístics en la planificació participativa, col·laborativa i de base local de les activitats turístiques LGBTQIA+. També és precís que tots aquests agents, públics i privats, assumeixin la seva responsabilitat i s'involucrin amb aquesta comunitat en la discussió, protecció i promoció de les seves agendes. És indispensable que el mercat privat/empresarial també vigili al poder públic i li exigeixi l'aplicació de polítiques de protecció i promoció de la ciutadania LGBTQIA+, més enllà de l'ús utilitari de la sigla. Des del meu punt de vista, només la posada en comú de les responsabilitats que tots tenim, no només sobre les pràctiques turístiques sinó també sobre la marginació de la població LGBTQIA+, ens portarà a la construcció d'eines de participació, inclusió i transformació social a través del turisme, complint amb els seus principis ètics de responsabilitat, promoció i protecció de la diversitat i de les poblacions locals LGBTQIA+.

 

Referències:
Brasil. (2018). Ministério do Turismo. Plano Nacional de Turismo 2018-2022: Mais emprego e renda para o Brasil. Brasília, DF
Faisting, M. G. (2017). Depois do fervo [Documental]. 
Guiya Editora. (2018). De graça: tour feito a pé mostra locais históricos LGBT de São Paulo. São Paulo, Brasil: Guiya Editora. 
Moreira, M. G., & Campos, L. J. (2019). The ritual of ideological interpellation in LGBT Tourism and the impossibility of the desire that moves. Revista Brasileira de Pesquisa em Turismo, 13(2), 54-68. 
Moreira, M. G., & Hallal, D. R. (2017). Travel and Border Experiences in Transgression of Gay Closet. Revista Rosa dos Ventos: Turismo e Hospitalidade, 9(1), 133-155. 
Moreira, M. G., Censon, D., & Campos, L. J. (2020). Gay friendly pra quem? Turismo, reprodução ideológica, produção de violência e Estado. En: Associação Nacional de Pesquisa e Pós-graduação em Turismo (Eds.), Anais do Seminário da ANPTURXVII Seminário Anual da Associação Nacional de Pesquisa e Pós-graduação em Turismo 2020. São Paulo, Brasil: ANPTUR
UNTWO. World Tourism Organization, & United Nations. (1999). Global code of ethics for Tourism: for responsible Tourism. Resolution A/RES/406(XIII) adopted by the thirteenth WTO General Assembly. Santiago, Chile: UNTWO, 1 oct. 1999. 
UNWTO. World Tourism Organization. (2012). Global Report on LGBT Tourism. AM Reports: Volumen tres. 
Traducció al català de Carla Izcara Conde.