Contacte Butlletí

Actualitat Alba Sud | Sobirania Alimentària

06-11-2010

DONES DE INTAG. Comerç Just i defensa del medi ambient a l'Equador

Presentem un nou video d'ALBA SUD realitzat per Javier Calderón, Ernest Cañada i Riders Mejía, encarregat per SETEM CV, sobre l'experiència de tres dones de diferents comunitats a la Vall del Intag en la defensa d’un model de desenvolupament basat en la Sobirania Alimentària i la defensa dels recursos naturals.

Silvia Ruiz, Marcia Ramírez i Emma Minda són tres dones camperoles que viuen en diferents comunitats a la Vall del Intag, a l'Equador. Les tres formen part de diferents organitzacions de producció dedicades al cultiu i processament de cafè, l'elaboració de sabons i cremes amb àloe i la confecció d'artesanies diverses. Tota la producció és orgànica i es desenvolupa sota una clara aposta per la conservació del medi ambient. Molts d'aquests productes són transformats, agregant-los valor, a les mateixes comunitats: torrat i embassat del cafè, fabricació i envasat dels sabons, elaboració d'artesanies a partir de la lufa. Mitjançant el sistema de Comerç Just han pogut vendre a millors preus i amb més garanties. D'aquesta manera poden diversificar els seus ingressos i millorar les seves condicions de vida.

En els últims anys, però, el creixement de les activitats mineres a l'Equador va fer que algunes companyies transnacionals fixessin la seva atenció a la Vall del Intag i mostressin interès per extreure-hi minerals (or, coure, materials diversos per a construcció). Per la Sílvia, la Marcia i l’Emma, com per a moltes altres dones i homes d'Intag, la introducció de la mineria era una amenaça per a l'agricultura, la natura i, en definitiva, la seva vida a la Vall. Gràcies a una forta resistència comunitària, en la que elles tres van participar-hi activament, van aconseguir aturar els intents de les empreses mineres i salvaguardar de moment la seva manera de vida.

L'experiència de les comunitats de la Vall del Intag és un exemple d'un model de desenvolupament controlat per la gent de la zona i en harmonia amb la natura, basat en la Sobirania Alimentària. Aquest model pren més valor, si cap, quan es comparen els seus resultats amb els impactes provocats per les activitats agro-exportadores de flors o bananos, que es porten a terme a molt poca distància de la Vall del Intag.

Sílvia, Marcia i Emma expliquen i reflexionen en aquest reportatge per què han apostat per defensar aquest model en el qual el Comerç Just juga un paper destacat.

El vídeo, que va acompanyat de material didàctic dirigit al professorat de secundària, elaborat per Ernest Cañada , va ser encarregat a ALBA SUD per part de l'ONG valenciana Setem CV, com a part d'una campanya de sensibilització sobre Comerç Just i Medi Ambient. Durant els mesos d'octubre i novembre s'estan duent a terme múltiples presentacions del vídeo en diferents localitats del País Valencià.

Relacionat amb: