Càmpings, una nova oportunitat postpandèmia?

Durant dècades la base de l'allotjament turístic internacional ha estat l'hotel. No obstant això, gradualment, van sorgir altres formes d'allotjament turístic extrahoteleres, com els càmpings. A Espanya els primers càmpings van sorgir en els anys 50 del segle passat. Els pioners del càmping eren sobretot famílies que s'instal·laven amb tendes de campanya en muntanyes i costes, des de la primavera fins a la fi del període estival. En la seva majoria eren poc més que terrenys amb espai per a acampar, però a poc a poc van anar dotant-se de serveis mínims a petició dels campistes que els freqüentaven. I en els anys 60, van començar a arribar les primeres caravanes, que per la seva comoditat van suposar una autèntica revolució per al món del càmping.

El càmping, com a oferta d'oci en contacte amb la natura, ha evolucionat en les últimes dècades tant en els serveis que presta, com en el tipus d'allotjament que ofereix i, per tant, s'han transformat també els rols entre campistes i les relacions personals que això comporta.

Potencialitat del mercat nacional

Catalunya comptava en 2019 amb 354 càmpings, amb 271.419 places, segons dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aproximadament un terç d'aquestes es concentren a la Costa Brava. La meitat del total d'establiments eren de 2a categoria. A més, Catalunya és la primera destinació de càmping a Espanya, en concentrar 4 de cada 10 pernoctacions l’any 2018. Amb més de 3 milions de viatgers, el 2018 va aconseguir una quota de mercat del 42% del total espanyol, segons la Federació Catalana de Càmping. La despesa mitjana diària dels turistes internacionals el 2018 va ser de 145,3 €, mentre que la dels nacionals de 65,8 €. Aquesta diferència va fer que molts càmpings prioritzessin una clientela estrangera. No obstant això, han estat els turistes del conjunt d’Espanya, amb una ocupació mitjana del 65% durant els mesos de juliol i agost, els que en 2020 van salvar la temporada d'estiu, marcada per la crisi sanitària i la pràctica absència de turisme estranger, segons la Federació Espanyola de Càmpings (FEEC). Així, el 70% dels campistes procedien de províncies limítrofes o de la mateixa Comunitat Autònoma.

Com indiquen les dades d'ocupació del passat estiu, el mercat nacional va mostrar una tendència de creixement, i si bé no té prou capacitat per a substituir al mercat internacional si es manté podria ajudar a “arreglar” la temporada, i capejar així la dependència que existeix amb aquest mercat. De fet, la mateixa FEEC espera que aquest estiu de 2021 es produeixi un augment de l'ocupació gràcies al mercat nacional: “el sector aconseguirà el 80% d'ocupació, dada molt important si es té en compte que tot just un 10% d'aquestes reserves són de clients estrangers quan habitualment suposaven un 25%”.

Fuente: Kitty Terwolbeck, bajo licencia creative commons.

Per a evitar recaure en la dependència del turista internacional s'hauria de fomentar aquest tipus de turisme en l’àmbit nacional, aprofitant l'augment d'interès que s'ha produït durant la pandèmia. La demanda no és exactament la mateixa, i hi ha diferència entre curtes i llargues estades, però en qualsevol cas no és menyspreable en un context de transició socioecològica que també ha d'emprendre el turisme.

Canvis en els models de negoci i els clients

A Catalunya, entre els usuaris de càmping, tradicionalment han destacat dos grans grups diferenciats:

• Campistes de llarga durada. Famílies amb edats compreses entre els 40 i 49 anys, tot i que també hi ha presència de nuclis familiars més joves i/o persones jubilades. Mostren interès per realitzar rutes turístiques i visitar llocs d'interès històric dels voltants del seu allotjament, especialment aquelles activitats que puguin realitzar-se amb nens i nenes. Aquest perfil de turista mostra un grau de fidelitat elevat.

• Usuaris temporals. Persones joves (d'entre 20 i 29 anys o, en alguns casos, entre 30 i 39), treballadors de nivells de renda mitjans. Responen a motivacions ludicoculturals i se senten còmodes viatjant amb amistats. Aprofiten les vacances per realitzar rutes turístiques, atrets pel patrimoni cultural, la gastronomia i activitats nocturnes lúdiques i festives. Solen buscar la comoditat d'un bungalow completament equipat per a no haver de preocupar-se de les tasques quotidianes, fins i tot arriben a utilitzar el servei de restauració per estalviar temps i esforç. Aquest perfil ha substituït l'allotjament hoteler tradicional per un altre que es caracteritza per normes menys rígides.    

La convivència comunitària que es respirava en els càmpings durant els anys 60 i 80, va ser progressivament substituïda per noves dinàmiques. D'aquesta forma, es van aguditzar les diferències entre càmpings en la categoria dels allotjaments, el seu cost o la mercantilització dels serveis dels establiments. Aquests es van obrir a nous clients o fins i tot a usuaris que no s'allotgen a l'establiment. De tal manera que el sentit de comunitat que constituïa part de l'atractiu dels càmpings es va anar perdent. No obstant això, aquests canvis van possibilitar rendibilitzar les inversions realitzades més ràpidament i aportar valor afegit al negoci.

Òscar Juárez, usuari del Càmping Gironella des de fa vint-i-cinc anys, ha estat testimoni d'aquesta transformació: “Recordo que quan era petit tot just hi havia una pista de futbol de terra en la qual sovint les males herbes feien seu el camp. Ara hi ha dues pistes de futbol, una de vòlei platja, una de bàsquet de ciment i tres de pàdel”. Òscar explica que la construcció de la primera pista de pàdel va suposar una completa revolució per al càmping, perquè molts usuaris gairebé no coneixien l'esport i ràpidament es van aficionar, malgrat que havien de pagar el servei a part. Aleshores els propietaris de l'establiment es van afanyar a construir dues pistes noves de pàdel en veure la rendibilitat econòmica, la qual cosa va suposar canvis en el perfil dels campistes. “Ara ve tanta gent de fora disposada a pagar que els campistes ni poden jugar perquè és difícil trobar disponibilitat de pista”, sentència.

Amb el pas del temps, s'ha constatat un canvi de demanda provocat per un augment dels campistes temporals, els quals busquen gaudir de l'experiència, sense haver de realitzar una inversió inicial ni formar part de la comunitat i, al mateix temps, sense renunciar a una major comoditat. Per donar resposta a aquestes noves necessitats, el sector ha ofert altres formes d'allotjament dins del càmping, fonamentalment mobilhomes, bungalows, glamping, tendes i ecoroulottes. Això va suposar una reorientació del model de negoci i canvis en la distribució dels espais, la qual cosa, al seu torn, ha fet canviar els equilibris entre diferents tipus d'usuaris.

Font Rickpilot, sota llicència creative commons.

Així mateix, algunes famílies usuàries de càmpings de llarga estada han vist afectada la seva capacitat adquisitiva arran de la crisi econòmica de 2008 i l'actual pandèmia, per la qual cosa han posat en venda les seves caravanes. Això ha reduït el nombre de vendes de primera mà i ha fet augmentar la venda d'autocaravanes, perquè aquestes brinden majors possibilitats de mobilitat. Segons les dades aportades per l’Asociación Española de la Industria y Comercio del Caravaning (ASEICAR) l'any 2019 es van matricular un total de 8.903 autocaravanes a tot el país. D'aquestes, una tercera part són unitats que ja tenien una matriculació europea anterior, és a dir, es tractaria de vehicles de segona mà arribats des de l'estranger i que després han estat tornats a matricular a Espanya.

Una oportunitat a potenciar

La crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia ha accelerat les tendències cap a un increment de l’empobriment, la precarització i l’exclusió social, augmentant les desigualtats. En aquest context, els càmpings s'han convertit en un espai refugi per a l'oci de les classes treballadores perquè, a més de resultar més barat que altres opcions, possibilita un esperit de comunitat que no ofereixen altres tipus d'establiments. La situació postpandèmica ha evidenciat les seves potencialitats, especialment com a oferta de turisme de proximitat. Establiments situats en primera línia de platja o en la zona interior permeten als usuaris establir vincles amb la naturalesa, les comunitats locals o relacions socials a l'aire lliure sense implicar grans desplaçaments. Al mateix temps es potencien altres punts d'interès turístic propers al mateix establiment.

Aquest moment seria especialment adient perquè les administracions públiques apostin pel càmping com una peça clau en la recuperació econòmica del sector turístic, que hauria de pivotar, en primer lloc, en les necessitats de la mateixa població local. Les eines amb les quals fer-ho poden ser variades, però primer caldria centrar l'atenció en la importància que pot tenir el càmping en l'actual conjuntura.