Fi del Canvi Climàtic com a via per a "salvar tots junts el Planeta"

Ramón Fernández Durán sosté que estem davant la fi d’una etapa en la forma de plantejar els debats sobre el Canvi Climàtic. Després de fer un recorregut històric sobre com es van introduir en l'agenda pública internacional les preocupacions sobre el Canvi Climàtic, polaritzades de manera dominant al voltant de posicions "pro-Kyoto" i "negacionistes", apunta que el fracàs de la Conferència de Nacions Unides a Copenhaguen (desembre 2009) va aguditzar les tendències cap a un canvi de rumb. La Conferència de Cancún venia marcada per una confluència de factors que feien augurar escàs èxit a la cita: el declivi de la posició de la Unió Europea, en altre temps clau en l'aprovació del Protocol de Kyoto, posat en evidència a Copenhaguen pel seu paper marginal en els acords promoguts pels EUA, la Xina i altres països emergents; l'ascens de l'oposició a algun tipus de Protocol de Kyoto 2; la fi del model de participació de la "societat civil" que s'havia iniciat a la Conferència de Río de Janeiro el 1992; la crisi econòmica internacional i la expansió del "escepticisme" climàtic. Per Fernández Durán, a Cancún el que es va aconseguir va ser una falsa i insubstancial "unanimitat", a excepció de la posició de Bolívia, per imposar solucions falses i interessades al Canvi Climàtic, animades per les reveladores paraules de Felipe Calderón, president de Mèxic, durant la Conferència, i ressaltades per l'autor d'aquest article, quan va afirmar que "combatre el canvi climàtic també pot ser un negoci". Per aquest motiu Fernández Durán planteja la necessitat d'abordar tres grans qüestions interrelacionades: Què hi ha veritablement al darrera del simulacre de Cancún? Quins poden ser els escenaris possibles en el pròxim futur? Què haurien de fer els moviments socials davant d'aquesta mascarada? Un article, en definitiva, important per obrir el debat públic sobre cap a on orientar els esforços socials davant el Canvi Climàtic després de l'esgotament d'un model que ha dominat l'escenari durant els últims anys. Aquest article es pot descarregar complet més abaix.

Ramón Fernández Durán és un dels principals intel.lectuals crítics de l'Estat espanyol. Les seves reflexions sobre els moviments socials i l'ecologisme polític han tingut una forta influència sobre els moviments antisistèmics, especialment l'ecologista. Als anys vuitanta va començar les seves anàlisis sobre el capitalisme i la producció de l'espai urbà (Transporte, Espacio y Capital, 1980; La Crisis Social de la Ciudad, 1987) i sobre els moviments socials autònoms (El Movimiento Alternativo en la RFA. El Caso de Berlín, 1985). El seu llibre La Explosión del Desorden. La Metrópoli como Espacio de la Crisis Global (1993) va tenir una enorme transcendència en els anys del “pelotazo” i el “felipisme” (Felipe González). En un entorn de gran acceptació social al Projecte Europeu, particularment a l'Estat espanyol, la veu de Fernández Durán va denunciar la construcció neoliberal d'aquest projecte en múltiples obres des de mitjans dels noranta (Contra la Europa del Capital y la Globalización Económica, 1996; La compleja construcción de la Europa superpotencia, 2005). Amb l'explosió del moviment antiglobalització, els treballs de Fernández Durán es van convertir de necessària consulta des de la seva participació en la campanya i posterior llibre FMI, Banco Mundial y GATT, 50 Años Bastan. El Libro del Foro Alternativo "Las Otras Voces del Planeta" (1995). Després d'aquest treball van venir Capitalismo Global, Resistencias Sociales (2001) i Estrategias del Poder y Capitalismo (financiero) global y guerra permanente (2003). En els temps del boom financer-immobiliari ens va brindar l'excel.lent treball El Tsunami Urbanizador Español y Mundial (2006). Des del 2006 Ramón Fernández Durán ha iniciat un ambiciós projecte en el que analitza la construcció de la civilització de l'energia fòssil i la crisi del capitalisme global des d'una perspectiva de longue durée. El projecte no està adreçat al món acadèmic, ni al “business”, ni al món de la política institucional, sinó que pretén aportar eines als moviments emancipatoris per enfrontar-se a un futur que ja és aquí. A causa de la magnitud del projecte, Ramon ens ha regalat diverses entregues que tenen entitat per elles mateixes i que alberguen interès per als moviments. Entre aquests es poden citar: El Tsunami Urbanizador español y Mundial (2008); Un Planeta de Metrópolis (en crisis) (2008); Tercera Piel, Sociedad de la Imagen y Conquista del Alma (2009); El Estado en el Mundo Durante el Siglo XX. Claves para entender el Mundo del Siglo XXI (2009); La Conflictividad Político-Social Mundial en el Siglo XX (2010); Quiebra del Capitalismo Gglobal: 2000-2030 (2010), i l’actual Fin del Cambio Climático como vía para “Salvar todos juntos el planeta” (2011).

(Nota informativa preparada en col.laboració amb Iván Murray, professor del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori - GIST).