Intel·ligència Artificial i Neurotecnologies: nous reptes pels Drets Humans i el Turisme Responsable

La Intel·ligència Artificial ha irromput en la nostra realitat i, en massa casos, ho ha fet alterant o esborrant Drets Humans bàsics, fet que ha suposat un perjudici directe i un augment dels mecanismes de discriminació per raó de classe, gènere o ètnia. Allò que fem quotidianament, dins i fora d'Internet, fins i tot en els seus intersticis, és transformat contínuament en dades que, processades i intervingudes per algorismes, contribueixen a prendre decisions sobre múltiples aspectes que afecten les nostres vides. Els algorismes, lluny de ser simples entitats matemàtiques autònomes i objectives, responen sempre a interessos més o menys particulars a partir dels quals estableixen una manera també particular d'ordenar i establir patrons de la nostra activitat humana.

La producció massiva d'algorismes orientats al negoci turístic no només ha provocat una acceleració i un salt d'escala en els mecanismes que potencien la circulació del capital i l'acumulació d'aquest, també ha suposat un pas més en el procés d'homogeneïtzació social. En l'àmbit del turisme, tant els conjunts de dades com les decisions computeritzades ofereixen sempre una representació parcial i particular del món, la qual cosa provoca una certa il·lusió de predicció de les formes de fer i raonar dels turistes. L'èxit de la Intel·ligència Artificial no està en la seva eficàcia analítica; si els algorismes amb què habitualment interaccionem prediuen els nostres gustos o accions, és perquè en bona part també els modelen. Les implicacions que això té sobre el futur del turisme des d'una perspectiva de drets són enormes.

Dins d’aquesta tendència, l’auge de les neurotecnologies també té un impacte al turisme que no pot passar desapercebut. Davant la necessitat de ser competitius, empreses i Estats han trobat en el neuroturisme, és a dir, en l’aplicació de tècniques neurotecnològiques al turisme, una via per a saciar un desig tradicionalment anhelat: entendre les inclinacions dels possibles turistes i oferir-los una millor experiència. Naturalment, l’ús d’aquestes tècniques no és banal. Amb la informació obtinguda també s’intenta condicionar el comportament del consumidor. I és aquí on es manifesta un dels riscos del Neuroturisme: com aquest pot afectar, i fins i tot anul·lar, la capacitat dialògica fonamental per a debatre si una acció és justa. Com d’altres, l’aplicació de neurotecnologies al turisme respon a processos d’innovació que no solament instrumentalitzen a les persones de manera general, sinó que específicament responen a les exigències d’augmentar contínuament el nombre d’accions per unitat de temps.

Des de la perspectiva d’un turisme responsable, que defensa l’acció col·lectiva a favor d’una major sostenibilitat, inclusió i equitat en les activitats turístiques, aquestes transformacions i nous reptes no poden quedar al marge de la nostra voluntat d’intervenció. La defensa dels Drets Humans en el turisme, avui, passa també per entendre les noves dinàmiques del capital associades a la Intel·ligència Artificial i les neurotecnologies.

Programa:

Informacions clau: