Seminari: Història i memòria del treball turístic

L'abordatge historiogràfic-antropològic del “món” del treball i de les i els treballadors, es configura com un camp consolidat a Iberoamèrica. No obstant això, continuen sent escasses les publicacions centrades en alguna de les activitats característiques del turisme, com l’hostaleria, la gastronomia o les agències turístiques.

Aquesta absència fa que ens preguntem fins a quin punt la invisibilitat del treball turístic és concomitant al propi turisme. Francament, no han estat poques les recerques que han destacat el joc d'ocultacions a la qual està subjecte tot allò que pogués mostrar la maquinària interna dels serveis turístics. En alguns contextos acadèmics, dominat pel marc mental de la indústria, la història de tota aquesta maquinària i la seva força de treball no ha corregut la mateixa sort.

En la dècada dels 70, el sociòleg navarrès Mario Gaviria va estudiar als contingents de treballadors(as) no qualificats, en la seva majoria peons procedents del camp, que anaven a engrossir la mà d'obra precària i explotada de l'emergent indústria turística i immobiliària a Espanya. Es va referir a ells com els “bracers del turisme”. Encara que els models productius actuals dibuixen un escenari laboral diferent, es mantenen moltes de les lògiques sobre les quals es va edificar en aquells dies la “gallina dels ous d'or”. Aquest fet, pot ser pres com un bon exemple per a donar compte de la necessitat de dotar de profunditat històrica al treball turístic i situar la memòria dels seus protagonistes en el lloc analític que li correspon. Resulta urgent no deslligar la història de l'èxit econòmic del turisme a l'explotació laboral dels seus treballadors(es).

Ara bé, aquesta mateixa classe treballadora no pot ser considerada només com a subjecte d'un sistema laboral i de desenvolupament econòmic pervers. També ha estat, i és, un agent actiu en l'organització d'espais de lluita col·lectiva i sindical i en la consecució de millores laborals. Això ens porta a preguntar-nos sobre les particularitats de la “cultura laboral” entre els treballadors(as) del turisme, les seves maneres d'organitzar-se i de transformar les seves condicions laborals.

L'objectiu d'aquest seminari és, en definitiva, facilitar un espai de trobada entre diferents investigadors(es) interessats(es) per a compartir recerques i reflexions, i discutir els principals reptes i possibilitats d'aquest camp d'estudis. S'espera la participació d'estudiants, investigadors(es), integrants de moviments socials, sindicats i altres persones interessades.

Ponents:

Guillermo Rosa Gómez (Brasil)

Estudiant de doctorat d'Antropologia Social en la Universitat Federal de Rio Gran do Sul (PPGAS/UFRGDS). Actualment, gaudeix d'una beca a la Universitat d’Emory (Geòrgia, els Estats Units). Treballa en el camp de l'Antropologia Urbana i l'Antropologia Visual, amb especial interès per les transformacions i crisi del món del treball, la memòria col·lectiva, la família i el parentiu, l'envelliment, les ciutats i les col·leccions fotogràfiques. Ponència: "Contribucions de l'antropologia visual i urbana a l'estudi de la memòria laboral".

Débora Garazi (Argentina)

Doctora en Ciències Socials i Humanes per la Universitat Nacional de Quilmes i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Exerceix com a docent en la càtedra d'Història Econòmica i Social en la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials. L’any 2020 va publicar l'obra El revés de las vacaciones: hotelería, trabajo y género. Mar del Plata, segunda mitad del Siglo XX. Ponència: Propines, salaris i altres remuneracions del treball en el sector hoteler-gastronòmic. l'Argentina, segle XX.

Juan Carlos Yáñez Andrade (Xile)

Doctor en Història per l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences (EHESS). Acadèmic de l’Escuela de Administracion Hotelera y Gastronomica de la Universidad de Valparaiso. Director Altern del Centro de Investigación en Innovación, Desarrollo Económico y Políticas Sociales (CIDEP-UV). Recientement va publicar l’article: Los inicios de la lucha por el reconocimiento en la Industria Hotelera y Gastronómica (1927-1949). Ponència: Las luchas de obreros y empleados por el reconocimiento profesional: Chile, 1920-1950

Manuela Aroca Mohedano (Espanya)

Doctora en Història Contemporània per la UNED (2005). Investigadora i responsable de programes històrics de la Fundació Francisco Largo Caballero y professora associada de la Universidad Carlos III de Madrid. L’any 2018 va publicar el llibre: Sindicatos y turismo de masas en las Baleares. Ponència: Un movimiento sindical pionero de los trabajadores del turismo en España: Baleares, del franquismo a la democracia.