Seminari: "Turisme i memòries col·lectives contra la impunitat"

Quins són els límits ètics de les propostes que vinculen turisme i memòria? Com ampliar les possibilitats d’una pedagogia de la memòria amb propostes que poden ser reconegudes com a turístiques i, al mateix temps, no perdre rigor i un tractament respectuós?

A Alba Sud hem obert un espai permanent de reflexió i elaboració teòrica vinculat al turisme de memòria. Amb aquest seminari volem aprofundir en la comprensió d’aquest espai d’intersecció entre turisme i memòria a partir d’anàlisis i experiències de Catalunya, Mèxic i Argentina. Així, vinculem tant als estudis crítics en l'àmbit del turisme com a la reflexió i les preocupacions acadèmiques i dels moviments socials vinculats a la preservació i difusió de les memòries col·lectives que exigeixen coneixement, reparació i justícia. Criem que cal un diàleg entre els diferents agents implicats, institucionals, socials, universitaris i empresarials, així com de les poblacions hereves dels passats recordats.

Informacions destacades:

Dia: Dimarts, 29 de novembre de 2022.

Horari: 18:00 pm a 20:30 pm (Barcelona) | 02:00 pm a 4:30 pm (Buenos Aires) |11:00 am a 1:30 pm (Ciudad de México)

Modalitat: virtual (plataforma Zoom)

Inscripcions prèvies: en aquest formulari

Ponents de Catalunya, Mèxic i Argentina: Carles Vallejo (Associació Catalana d’ExPresos Polítics del Franquisme), Jordi Font (Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya), Gemma Domènech (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), Silvina Fabri (Universitat de Buenos Aires), Raül Valls (Amical Antics Guerrillers de Catalunya / Alba Sud), Andreu Caralt (Terra Enllà), Jorge Gálvez (Museo Casa de la Memoria Indómita), Mariana Sosa (Universitat d’Avellaneda), Gema Martínez-Gayo (Alba Sud).

Una iniciativa d’Alba Sud amb el suport del Memorial Democràtic i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya.

La història de les relacions entre turisme i memòria té ja un segle de vida. Ambdues realitats són filles del segle XX i van sorgir paral·lelament vinculades a la irrupció de les masses en la política a partir de la Gran Guerra. Els llocs de memòria i el seu desenvolupament com a propostes turístiques van néixer dels camps de batalla del front occidental a França immediatament després d'acabada la guerra. No és casual, per tant, que fos en aquest país on van sorgir també les primeres reflexions teòriques sobre la memòria, com l'emblemàtic i influent treball de Maurice Halbwachs, psicòleg i sociòleg creador del terme "memòria col·lectiva".

Entre 1945 i 1975, i coincidint amb els anys del gran creixement econòmic i de l'extensió del consum a les majories socials, el turisme va esdevenir progressivament al món occidental un fenomen de masses. A partir dels anys vuitanta i sobretot amb el tombant de segle, la memòria va irrompre com a demanda social i com a element fonamental per a la construcció de les identitats nacionals vinculades als passats recents i generalment traumàtics (genocidis, guerres, persecucions polítiques, exilis,...). En aquest sentit, era previsible que l'explosió turística de les darreres dècades, amb les seves dinàmiques de diversificació i tematització, veies en els llocs de memòria un camp fèrtil per ampliar les seves ofertes recreatives. De fet, la idea de "lloc de memòria" inclou de forma consubstancial la possibilitat de ser visitada i, per tant, de ser objecte turístic.

La transició a la democràcia, tant a Espanya com a molts països d’Amèrica Llatina, ha donat peu a polítiques de memòria, amb diversos graus d’intensitat i qualitat, sobre les dictadures recents i crims de lesa humanitat comesos. Paral·lelament, des de la societat civil, els moviments de memòria han reivindicat la necessitat d’una pedagogia de la memòria vinculada a l’exigència de polítiques de coneixement de la veritat, reparació i justícia. Així s’han habilitat diferents espais, rutes i activitats adreçades a donar a conèixer els fets ocorreguts amb un compromís cívic centrat en valors morals vinculats a la pau i a la defensa dels Drets Humans. Per diversos motius aquests moviments i espais de memòria s’han topat amb el turisme, ja fos perquè s’han convertit en un reclam a conèixer i visitar, o bé perquè buscant com arribar a un públic més ampli s’han trobat amb el turisme.

Des d'Alba Sud fa anys que hem reflexionat sobre el desenvolupament turístic, visualitzant les seves contradiccions, les seves conseqüències negatives i cercant alternatives socialment justes i ecològicament sostenibles. En aquest sentit, el turisme i la memòria podrien ser un binomi fructífer en el context de les urgents transformacions ecosocials i d'una crisi energètica que farà que "la proximitat" prengui de nou centralitat. Certament, el turisme és una gran oportunitat per la difusió de memòries col·lectives vinculades a la defensa dels drets humans, amplificant i facilitant que arribi a col·lectius que d'altra manera en quedarien exclosos, si els abordatges del passat són exclusivament acadèmics, memorials o polítics. Al mateix temps, les memòries col·lectives poden aportar al turisme continguts ètics, polítics i culturals que eixamplin les experiències de lleure i recreació de les persones visitants. Però no podem obviar tampoc les contradiccions i els riscos associats a aquesta relació: mercantilització dels espais de memòria, trivialització dels fets succeïts, despossessió de les poblacions hereves d'aquest passat i una homogeneïtzació naïf i acrítica de superació del passat violent que idealitzi el present i amagui la continuïtat dels conflictes que van motivar aquells fets, recreació d’identitats polítiques a partir de l’aïllament i idealització de certs fets.

Programa detallat:

Paraules de benvinguda a càrrec de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme i de Jordi Font, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 

Conferències:

Les polítiques públiques de memòria a Catalunya, a càrrec de Gemma Domènech, Directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora de la Universitat de Girona. Ha estat Directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya (2019-2021).

Polítiques Públiques de la Memòria a l'Argentina, a càrrec de Silvina Fabri, investigadora i docent de l'Institut de Geografia de la Universitat de Buenos Aires.

Taula rodona:

• Raül Valls, Amical Antics Guerrillers de Catalunya / Alba Sud (Catalunya)

• Andreu Caralt, Terra Enllà (Catalunya)

• Jorge Gálvez, Museu Casa de la Memòria Indòmita (Mèxic)

• Mariana Sosa, Recorreguts de la memòria en el barri de San Telmo / Universitat d’Avellaneda (Argentina)

Moderació de Gema Martínez-Gayo (Alba Sud)