Slum tourism. Controvèrsies entorn del turisme i la pobresa

L’slum tourism és un fenomen creixent a nivell global i ha captat molt d’interès acadèmic i mediàtic durant els últims anys. Aquest tipus de turisme, té com a atracció central la pobresa de la destinació (Frenzel et al., 2015), així com la cultura popular, l’estètica i la violència (Dürr et al., 2020). Així doncs, la característica més distingible d’aquests tours és que s’organitzen en zones deprimides o empobrides i el seu contingut barreja les característiques d’un determinat entorn amb la seva història i  conflictes socials (Hoogendoorn et al., 2019).

Malgrat la popularització d’aquest fenomen a partir dels anys noranta, en ciutats del “Sud Global”, especialment a Rio de Janeiro, Mumbay, Johannesburg o Ciutat del Cap, té els seus orígens en el segle XIX en ciutats del “Nord Global”, com Londres, París o Nova York (Agus i Indra, 2018) quan les elits d’aquestes ciutats visitaven barris menys privilegiats o enclavaments ètnics buscant entreteniment i experiència (Dürr et al., 2020).

Una de les raons del seu creixement té a veure amb l’augment del fenomen slum (Frenzel et al., 2015), concebut a partir dels moviments de població rural cap a les ciutats i la seva necessitat de trobar alternatives econòmiques. D’altra banda, l’any 2002, es va estrenar la pel·lícula “City of God” que va globalitzar la “marca favela”. En aquest film es representava aquell territori com a violent i problemàtic, encara que fascinant (Törnberg i Uitermark, 2021). Aquest fet, en una dinàmica de turisme postfordista, que comporta diversificar l’oferta i generar interès per viure experiències més “autèntiques” i fora de les formes tradicionals i massificades de turisme (Frenzel i Blakeman, 2015; DeAraujo et al., 2018), a més d’una voluntat de contribuir al desenvolupament (Hoogendoorn, at al., 2019), condueix cap a un nou fenomen turístic on la pobresa es converteix en atractiu comercialitzable.

Si considerem el context actual d’increment de les desigualtats i la reactivació turística després de la pandèmia de la COVID-19, el debat al voltant de l’slum tourism es torna inajornable. D’altra banda, una major organització de l’oci i el turisme en la proximitat, pot comportar també un augment de visites als barris perifèrics de les zones urbanes del Nord Global que, a vegades, podrien compartir característiques amb el que entenem per slum tourism.

Així, aquest informe té com a objectiu sistematitzar l’estat del coneixement en la literatura acadèmica a partir de cinc punts temàtics. En primer lloc, una anàlisi del concepte i marc històric de l’slum tourism, seguit de la gestió dels tours. En tercer lloc, enumerar les motivacions de les parts implicades i els impactes. Finalment, es pretén contribuir a un debat caracteritzat per la seva controvèrsia ètica