Turisme i salut: un viatge d'anada i tornada

El llibre del geògraf francès Sébastien Fleuret, "Allers-retours entre tourisme et santé, du tourisme médical à la santé global" (ISTE Éditions, 2022, i també edició en anglès en Wiley) convida a pensar les possibles temàtiques de recerca en la relació al turisme i la salut. L'autor mostra que la salut i el benestar permeten una nova mirada cap al turisme. I sobretot explica, a través d'exemples concrets, la necessitat de pensar la salut per a entendre el turisme. Proposem aquí una reflexió sobre l'aportació potencial d'aquest treball de recerca en els estudis crítics del turisme.

Sebastien Fleuret es proposa investigar les nombroses temàtiques representades entre turisme i salut. El llibre comença recordant el fet que el turisme va néixer amb una perspectiva de benestar, a partir dels tractaments termals a principis del segle XIX. Però llavors, segons l’autor, la salut no està pensada dins de la planificació turística. Tampoc ha estat tinguda en compte en la recerca científica sobre turisme, excepte alguns treballs sobre turisme mèdic, com els desplaçaments internacionals per a tractar-se o per a fer-se operacions de cirurgia estètica, o més recentment alguns estudis, encara anecdòtics, sobre la salut i el benestar dels treballadors del turisme. La redacció del llibre va tenir lloc durant la pandèmia de la COVID-19 i de paràlisi generalitzada de l'activitat turística. Per això, el seu autor va integrar alguns dels aspectes socioeconòmics, que en la seva interpretació, es van derivar d'aquesta situació. Així, els efectes d'aquest context sociosanitari inèdit, il·lustren i subratllen la relació que manté el turisme amb la salut en un territori.

Imatge de l'editor ISTE. 

Dins de les nombroses maneres de tractar la relació entre turisme i salut, en aquest article ens enfoquem en les temàtiques que permeten integrar la salut i el benestar en els estudis crítics sobre el turisme. De fet, com afirma Fleuret, la salut no ha estat pensada com a component de la sostenibilitat del desenvolupament turístic en un territori.

Turisme i servei de salut

En diverses parts del llibre s'aborda la influència que té l'activitat turística en els serveis de salut, sobretot en territoris superespecialitzats en turisme. Aquest aspecte suposa una enorme mina d'estudis possibles per a la recerca des de les ciències socials. En aquest sentit, l'autor subratlla el risc de tenir un servei de salut de dos nivells en els espais turístics: un destinat als turistes i a les segones residències i un altre a la població local i a la mà d'obra del turisme. Encara més, en un territori enfocat econòmicament al turisme mèdic, per exemple, existeix el perill que el personal sanitari, format en el territori, deixi de costat els serveis de salut locals per treballar pel turisme mèdic, que és molt més lucratiu en la majoria dels casos.

Aquest fenomen és molt clar en el cas concret del turisme mèdic, però també existeix en els territoris enfocats a un turisme més “clàssic”, on es produeixi una separació entre uns serveis de salut “lucratius i potents”, destinats als turistes, i una medicina amb baixos recursos per a la població local, especialment als països del Sud. Com a estudi de cas per a il·lustrar aquesta realitat, Fleuret evoca el seu camp de recerca a la ciutat de Cancun, a Mèxic. Aquí, observa una diferència de tarifes d'1 a 80 entre un hospital públic i un consultori mèdic privat situat a la primera planta d'un hotel de luxe. Així, més enllà d'una diferència de qualitat en l'equipament mèdic, aquest canvi de tarifa pot atreure el personal sanitari local del sector públic, a la recerca d'un millor salari, cap a aquestes estructures per a turistes.

A través del cas de Cancun, s'aprecia com el turisme pot, de manera indirecta o no, posar el sistema de salut local en mans de l'economia del mercat liberal. A vegades, aquesta realitat pot ser combatuda pels poders polítics locals, com explicarà l’autor amb un exemple de l'illa de Bali a Indonèsia. Aquest territori sofreix el diferencial de costos d'atenció mèdica entre hospitals públics destinats a la població local i clíniques privades per a turistes. Amb la finalitat de combatre aquesta realitat, el govern balinès obliga als metges i metgeses de les clíniques privades per a turistes a realitzar el mateix nombre d'hores de treball en el sector públic. Això permet evitar que el personal sanitari format a l'illa de Bali beneficiïn únicament als turistes i no a la seva ciutadania. D'aquesta manera, la influència que pot tenir el turisme sobre els serveis de salut, també pot ser pensada i controlada per les decisions polítiques locals. Aquestes reflexions han de plantejar-se dins la planificació turística del territori. Així, l'exemple il·lustra la necessitat d'analitzar la influència que pot tenir l'activitat turística en els serveis de salut d'un territori.

D'altra banda, un subcapítol del llibre matisa aquesta relació explicant que una activitat turística forta en un determinat territori pot beneficiar als serveis de salut locals públics en alguns casos específics. El risc d'accidents que corren els turistes en algunes destinacions turístiques porta, a vegades, a la construcció de centres sanitaris. L'autor ho il·lustra amb l'exemple dels centres de rescat, presents en diverses destinacions turístiques de busseig, que també beneficien ara a la població local. Així mateix, esmenta les estacions d'esports d'hivern a França. Aquestes se situen en territoris de muntanya, usualment allunyats de la ciutat. Sense l'activitat turística durant l'hivern, sofririen probablement d'una escassetat de centres mèdics. Justament, en aquestes estacions turístiques conegudes per tenir un índex fort de traumatologia, es construeixen centres de radiologia o d'urgències que beneficien també als qui resideixen allà permanentment. Més enllà del turisme d'hivern a França, l'autor evoca de nou l'exemple de Bali, on existeixen en el nord de l'illa diversos centres mèdics de primers auxilis, anomenats puskesmas. Aquests han estat considerablement millorats en termes de plantilla, equipament i horaris d'atenció al públic des del desenvolupament de l'activitat turística en aquest territori.

No obstant això, l'estacionalitat de l'activitat turística, especialment en els destins d'esports d'hivern, obliga els serveis de salut a adaptar-se també a aquest ritme. La intensa activitat del personal sanitari en temporada alta implica un desplaçament en les seves vacances pagades i un període d'inactivitat important en temporada baixa, durant la qual la població local no té accés a aquests recursos. Deuríem, per tant, alegrar-nos del fet que els poders públics esperin el desenvolupament turístic del territori per a pal·liar l'absència o la feblesa dels serveis mèdics destinats a la població local?

Comportaments de turistes i salut global

Una altra manera de veure la relació entre salut i turisme és interessar-se pels comportaments de turistes segons els destins, i el risc d'aquests per a la seva salut i per a la població local. Fleuret parla dels “motxillers”, que poden tenir comportaments sexuals de risc, o dels springbreakers a Cancun i el seu consum de droga. Aquest últim aspecte té un impacte negatiu en la salut dels turistes, però també en la població local, ja que la disponibilitat i l'accés a la droga s'amplia al territori turístic. Així, augmenta el risc de consum de droga, ja no necessàriament amb l'ús recreatiu i festiu dels turistes, sinó més aviat com un ús pal·liatiu a unes condicions de vida difícils.

A més del consum, la presència de droga també augmenta la inseguretat i la violència en relació amb la seva venda. Això pot allunyar el turisme i, al final, empobrir el destí. Per a il·lustrar aquest cercle viciós, Fleuret evoca l'exemple de la destinació turística madura d'Acapulco a Mèxic, que sofreix actualment una gran inseguretat a causa del tràfic de droga i, en conseqüència, ha perdut molt turisme. D'aquesta manera, els comportaments de risc de qui practica turisme també poden posar en perill la salut de les poblacions locals i el benestar del territori turístic en algunes ocasions.

Els beneficis del turisme per a la salut i el benestar

Malgrat aquesta mirada cap a la noció de risc i vulnerabilitat, en els estudis crítics del turisme també es pot pensar la salut de manera positiva. Diverses seccions del llibre aborden la influència positiva que pot tenir el turisme sobre la salut i el benestar. En aquesta part, la reflexió de l'autor va molt més enllà del termalisme o d'altres pràctiques terapèutiques durant les vacances. Així, es defensa que el turisme pot convertir-se en una eina de salut pública. Segons el geògraf, la solitud o el sentiment de tancament en unes condicions de vida difícils pot crear el desig d'escapar-se, almenys durant uns dies, per tenir cura d’un mateix. Per a destacar aquest fenomen, Fleuret fa referència a alguns estudis sobre salut pública i de psicosociologia que s'interessen pels beneficis que pot tenir el turisme en la salut. Entre ells, es poden destacar els estudis de Pressman et al. (2009), que posen en evidència que la pràctica d'activitats recreatives pot estar associada a efectes positius sobre la salut, mesurats a través de la pressió arterial, el nivell de colesterol, el contorn de cintura, l'índex de massa corporal i una millor autopercepció de les seves capacitats físiques. Altres recerques, com Eaker i Castelli (1992), han mesurat els impactes negatius de l'absència de vacances sobre la salut. En aquest estudi, realitzat a partir d'una cohort de dones seguides durant vint anys, les que no havien fet vacances, tenien més possibilitats de sofrir un infart de miocardi.

També podríem vincular aquestes evidències sanitàries destacades per Fleuret amb els estudis duts a terme per Érica Schenkel d’Alba Sud sobre el turisme social. De fet, les persones que tenen les condicions de vida més difícils, que afecten la seva salut, també són les que tenen  un accés més reduït a l'oci i al turisme. Aquesta paradoxa ens convida a repensar el turisme com a eina de promoció del benestar comú. Així, la salut pot representar una nova manera de fer campanya per a la reactivació o l'ampliació del model de turisme social posant de relleu la necessitat d'aconseguir un turisme accessible per a fer front als reptes de salut pública.

Aquest exemple mostra de manera clara la teoria defensada per l'autor en gairebé la totalitat de les seves publicacions: la salut sempre es presenta sota els aspectes negatius, quan arriba una crisi o quan ocorre un problema. Però existeixen altres maneres de pensar o d'usar la salut en les ciències socials, en la política o en la planificació territorial. Aquí, la salut pot ser una eina de militància i de reivindicació per a l'accés al turisme. Però en la reivindicació de l'accés al turisme per a tothom, quin turisme volem proposar, per a, justament, no posar en perill la salut global de la població i del territori?

Turisme i salut del planeta, per a pensar el turisme de demà

Són diversos els temes que permeten pensar l'impacte que el turisme pot tenir en la salut del destí i de la seva població. En el llibre es destaquen específicament alguns d'ells, i sobretot la qüestió de l'aigua, de la contaminació sonora i l'atmosfèrica i de la desforestació, que vinculen de manera clara turisme i salut global. La recerca sobre l'impacte del turisme en el medi ambient és bastant àmplia, però Fleuret suggereix una nova mirada sobre la relació entre contaminació ambiental i turisme des de la perspectiva de la salut i el benestar.

En aquest sentit, descriu l'estudi de Stonich (1998), que examina des de l'ecologia política la relació entre desenvolupament turístic i salut a les illes del golf d'Hondures. Aquesta recerca mostra que els recursos de terres conreables, aigua freda i aigua del mar estan compromesos pel desenvolupament desenfrenat del turisme, però sobretot que la degradació observada depèn de les relacions de dominació en el territori. Els interessos de la indústria turística prevalen sobre l'interès de la població local a través del control dels recursos d'aigua per aquest sector. En aquest cas, es tradueix en una qualitat d'aigua desigual i en impactes sobre la salut ecològica. Així, la salut sembla ser una eina molt útil també per a la recerca inductiva en els estudis crítics sobre el turisme. Més enllà del turisme, aquest exemple mostra els riscos de la jerarquia de decisions quan les grans empreses del turisme exerceixen ple poder en la planificació territorial. Això ens porta a la necessitat de pensar un nou turisme, integrant les possibilitats de decisió per part de la població local. En aquesta reflexió, la salut podria integrar-se com a nova perspectiva de recerca.

La salut, en el seu sentit multidimensional, pot representar un indicador de sostenibilitat. De fet, Sébastien Fleuret mostra que la salut pot ser també un revelador de fets socials, i especialment els desafiaments del turisme ja discutits per Alba Sud, com la importància de donar suport al turisme social, la reflexió sobre un turisme postcapitalistai el benestar de la població local en el destí.

En conclusió, Allers-retours entre tourisme et santé, du tourisme médical à la santé global, convida a la recerca en ciències socials a pensar la salut i el benestar dins dels estudis sobre el turisme. Proposa una mirada cap a vàries desenes de temàtiques que vinculen salut i turisme, i entre elles, la possibilitat que la salut i el benestar puguin estar al servei dels estudis crítics del turisme.