Dia Mundial del Turisme: inversions verdes per a un món en risc?

En el marc del Dia Mundial del Turisme, que es commemora cada 27 de setembre, per a 2023 l'Organització Mundial del Turisme (OMT) va proposar com a lema “Turisme i inversions verdes”. En el seu llançament públic, ho va acompanyar d'una nota conceptual, “Invertir en les persones, el planeta i la prosperitat”, en la qual proposa les inversions verdes en el turisme com a solució i via de desenvolupament sostenible.

Amb aquest plantejament, l’OMT, i a través d'ella els capitals turístics, sembla obstinada a mostrar la seva incapacitat per a prendre consciència dels complicats temps que ens toca viure, on està en joc una vida digna en un planeta habitable. Ja no valen fórmules màgiques per a salvar una forma de desenvolupament basada en el creixement infinit en un planeta finit, uns estils de vida extralimitats i unes societats que han de suportar uns graus de desigualtat cada vegada més injustos i intolerables.

Per això, volem exposar la nostra posició enfront d'aquesta flagrant falta de responsabilitat, atès que entenem que la inversió verda no aconsegueix donar resposta al desafiament de la sostenibilitat de la vida, sinó que promou el continu creixement sense acceptar els límits biogeofísics i sociopolítics amb els quals ja estem topant. És per això que proposem una visió crítica a aquesta mena de “capitalisme verd” que promou l’OMT i buscar vies postcapitalistes per al turisme des del decreixement i la conservació convivencial.

El discurs de l’OMT

L’OMT identifica les inversions verdes com a solució per a recuperar el turisme després de la interrupció a causa de la pandèmia de la COVID-19, i l'argumenta a través de tres àrees d'actuació: les persones, el planeta i la prosperitat. Aquests termes sonen molt bé, però en la seva concreció no ofereixen alternatives que estiguin a l'altura dels reptes que tenim com a humanitat.

Pel que fa a la necessitat d’“invertir en les persones”, emfatitza en la importància de l'educació, especialment l'acadèmica, i incideix en el rol de les dones en el turisme, que representen el 54% de la força laboral. L'educació i les dones juguen un paper crucial i és d'elevada importància incloure la perspectiva de gènere en l'organització del turisme. No obstant això, l’OMT sembla obviar que gran part del treball turístic està totalment desvalorat en el sistema capitalista. La inversió, per tant, no s'ha de centrar exclusivament en la formació acadèmica d'alts càrrecs o en l'emprenedoria de les dones. Més aviat, els esforços han de dirigir-se a superar la desigualtat entre els treballs de gestió i de base i buscar igualar les condicions laborals independentment del nivell empresarial: les hores d'una persona que treballa en la recepció d'un hotel valen exactament el mateix que les hores de les persones que treballen en la direcció.

Imatge de Nattanan Kanchanaprat a Pixabay

Així mateix, es dona un enfocament productivista a l'educació que es proposa reforçar, destacant d'ella característiques com la qualitat o la competitivitat, i deixa de manifest que el seu pretès enfortiment implica un ajust per a cobrir les necessitats de les empreses del sector en aquest escenari de recuperació econòmica. Res s'esmenta que, davant la fugida d'habitants de destinacions turístiques durant la pandèmia, es registra un important nombre de vacants que han suposat augmentar les activitats del personal present i, per tant, la seva càrrega laboral. La formació es posa al servei del benefici empresarial i no de la qualitat del treball i del benestar dels treballadors i les treballadores.

En referència a la inversió en el planeta, l’OMT anomena l'emergència climàtica i planteja una “transformació verda”. No obstant això, es limita a la renovació i modernització dels edificis i proposa les noves tecnologies com a solució i oportunitat d'inversió. No entra en el rol del transport aeri turístic que representa, com a mínim, el 8% de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle. L’OMT òbvia en la seva nota que les noves tecnologies no són capaces de resoldre els problemes de disponibilitat d'energia i de materials. Les noves tecnologies no els produeixen, però els utilitzen sense acceptar que són un recurs finit (González-Reyes & Almazán, 2023; Valero & Valero, 2021). En definitiva, no té en compte els límits geològics, físics, químics i biològics d'aquest planeta en el qual proposa “invertir” i que requereixen d'un decreixement just del consum i de la producció.

D'aquesta manera, converteix la sostenibilitat en un assumpte merament tècnic, consistent simplement a fer eficients els seus processos i estalviar recursos que a llarg termini signifiquen millores en les taxes de guanys.

Imatge de Chuttersnap a Unsplash.

Finalment, es promou la inversió en prosperitat donant centralitat a l’”empoderament de les dones” a través d'emprenedories i “millors llocs de treball” en el sector. Una altra vegada, com ja observàvem abans, s'omet el fet que gran part del treball feminitzat en el turisme representa els llocs de treball més precaris i poc valorats. La proposta de l’OMT no va dirigida a empoderar a aquestes dones i els seus llocs de treball. Això representaria donar-los un rol més decisiu i dotar-les de condicions laborals que els permetin mantenir una vida digna. Empoderar a les dones no és donar-los l'oportunitat de representació en els càrrecs de direcció com ho proposa l’OMT: és l'oportunitat de representació des de la situació i posició actual en la qual es troben. És des d'aquí que han de poder incidir en les decisions i polítiques empresarials.

Així mateix, planteja l'emprenedoria com una eina per a aconseguir l'empoderament de les dones, la qual cosa deslliga a l'Estat de la responsabilitat de garantir condicions per a una vida digna. I és que, aquest escenari, està travessat per formes d'autoexplotació, càrregues mentals, dobles jornades, que inclouen el treball domèstic i de cures, la qual cosa s'invisibilitza en les postures institucionals. Aquesta “inversió” en les dones passa per alt el context de violència que existeix en moltes destinacions turístiques, i que afecta també de manera significativa a la comunitat LGBTIQ+.

En última instància, el que està promovent l’OMT és normalitzar el discurs verd en el turisme com a estratègia actual per a la reproducció i ampliació de les lògiques del capitalisme. El concepte d'inversions verdes és extremadament ambigu i suposa una porta oberta a les pràctiques de greenwashing (propaganda enganyosa fent creure que els seus productes o serveis són respectuosos amb l'ambient) en un inquietant creixement (López i Martínez, 2021). El turisme és una activitat que es lucra amb la naturalesa i societats locals, camperoles i indígenes. Però això no significa que l'activitat turística estigui en mans de les poblacions locals. En moltes ocasions, suposa la privatització de l'activitat turística, però també dels territoris on es realitzen aquestes activitats. Algunes Àrees Naturals Protegides s'han tornat encerclaments verds de privilegi i estigmatització, on el conservacionisme es converteix en una eina perquè classes urbanes adinerades gaudeixen dels plaers de la natura mentre les poblacions locals són discriminades per dur a terme activitats primàries extractives, però nutritives i ancorades en el territori. La inversió i administració exògenes no beneficien a qui hi habita. Encara que algunes persones obtinguin ocupació en emprenedories de turisme de naturalesa, en ser contractats en negocis aliens obtenen guanys residuals, tot just per a garantir la seva subsistència.

Repensar la inversió verda en el turisme

Des de la perspectiva del decreixement i la conservació convivencial (Büscher & Fletcher, 2022) també podem elaborar una proposta turística per al planeta. Es basa adesincentivar els viatges de llarga distància i promoure les visites en els entorns de proximitat habituals (Cañada & Izcara, 2021). Això és, apreciar les naturaleses quotidianes i viatjar de manera compromesa per poder establir relacions duradores amb els contextos socials i ecològics visitats. D'aquesta manera, el turisme pot contribuir a superar l'alienació de la producció capitalista i la dicotomia humanitat-naturalesa. També implica fer els nostres entorns quotidians més vivibles i amables i així, integrar les naturaleses humanes i no-humanes. D'aquesta manera, les propostes per a les persones i la seva prosperitat no poden entendre's separades d'una vida humana que faci les paus amb el planeta. En el turisme, especialment, i en l'organització social, en general, apostem per la igualtat, especialment en els espais de decisió, sense discriminació per gènere, ètnia o qualsevol altra raó.

Imatge de Dean Moriarty a Pixabay.

La proposta de l’OMT segueix instal·lada en el discurs de producció-consum que ens ha conduït a la situació actual de crisi ecològica i social. Des d'Alba Sud apostem per trencar amb aquest paradigma i reconstruir el turisme des d'unes noves bases que responguin a les necessitats que el planeta i la humanitat tenen en aquest “Segle de la Gran Prova”, com l'anomena Jorge Riechmann, i contraposar una proposta de transformació del turisme fora de les lògiques de la reproducció del capital, que pugui assentar-se en noves perspectives postcapitalistes en un món conscient de les seves limitacions.