Turisme científic a la Reserva Natural La Planada

A 27 km del municipi de Ricaurte (departament de Nariño, Colòmbia), la reserva natural La Planada s’estén en 3.200 hectàrees de boscos de boira que des dels anys noranta han atret a la comunitat científica per la seva àmplia biodiversitat: més de 300 espècies d’orquídies i d’aus, algunes endèmiques; 80 espècies de mamífers, entre elles, l’os d’antifaç (Tremarctos ornatus); 43 espècies d’amfibis, dues amenaçades; i 21 espècies de rèptils (Equipo técnico Reserva Natural La Planada, Fondo de Alianzas para los Ecosistemas Críticos [CEPF], Patrimonio Natural, Resguardo Pialapí Pueblo Viejo, 2019:8).

La reserva La Planada es va inaugurar el juny de 1983 i va ser la primera reserva forestal protectora de caràcter privat a Colòmbia (1984), gràcies a la financiació del Fons Mundial per a la Naturalesa i la Fundació per a l’Educació i el Desenvolupament Social (FES) (Equipo técnico Reserva Natural La Planada, CEPF, Patrimonio Natural, Resguardo Pialapí Pueblo Viejo, 2019:13).

Desafortunadament, el 2007, van haver de retirar a tot el personal treballador de la reserva degut a l’escalada de violència dins del context del conflicte armat, que va ocasionar l’assassinat de l’auxiliar administradora Janeth Portillo, el 26 d’octubre de 2006, per part de les FARC.

No va ser fins el 2010, que la FES va cedir la reserva al Resguardo Indígena Awá Pialapí Pueblo Viejo amb la condició que vetllessin per la seva biodiversitat i promoguessin el desenvolupament sostenible de la regió (Paz-Morán et al., 2023:14). A continuació, el Resguardo va començar un procés de recuperació de la reserva amb la intenció de generar nous projectes amb l’ajuda de financiació externa i aliances institucionals. Un primer pas va ser la redacció, l’any 2019, del Plan Estratégico 2020-2025 gràcies al Fondo de Alianzas para Ecosistemas Críticos (CEPF).

Paral·lelament, arrel dels Acords de Pau de 2016, el Resguardo va iniciar vies de diàleg amb el govern de Nariño. Va coincidir que en aquell moment el Ministeri de Ciències, Tecnologia i Innovació va generar un projecte tipus (“Colombia, turismo científico de naturaleza”) que tenia com a objectiu el “disseny i la implementació, en co-creació amb la comunitat, d’alternatives econòmiques basades en la gestió sostenible dels actius bioculturals” (Departamento Administrativo de Ciencia, Tecnología e Innovación [Colciencias], 2017:12). Aquest plantejament responia a les necessitats del Resguardo, que es va presentar a la convocatòria i la va obtenir amb el projecte “Disseny i prova d’una estratègia d’innovació social de turisme científic de naturalesa en el territori ancestral Awá del departament de Nariño”. Finalment, gràcies al finançament aportat pel Sistema General de Regalías, es va firmar i fixar com a data d’inici el 20 de febrer del 2020.

En el projecte, que va durar tres anys, van participar 23 persones de la comunitat indígena Awá, escollits en assemblea; 10 de l’Institut d’Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt (d’ara endavant, IAvH); 18 de la Universitat de Nariño; i 5 persones de l’equip supervisor del projecte delGovern de Nariño. Entre elles, van prendre part Yuri Caicedo, del poble Awá, coordinadora del projecte i actual directora de la reserva natural La Planada, i Camila Bernal Mattos, investigadora del Centro de Economía y Finanzas de la Biodiversidad del IAvH. Per a la redacció d’aquest article, hem tingut l’oportunitat de parlar amb elles dues i de que ens compartissin la seva experiència dins del projecte, així com de les perspectives de futur per al turisme científic a la Reserva Natural de la Planada.

El projecte de turisme científic: la formació en doble via

La metodologia utilitzada pel disseny, de manera participativa, d’una estratègia de turisme científic per a La Planada, va ser la formació en doble via. Aquesta va consistir en l’aportació de les diferents formes d’investigació i coneixement, tant de la comunitat científica de la Universitat de Nariño i de l’IAvH, com del poble indígena Awá, per tal de fer una caracterització biològica, socioecològica i cultural de la reserva (Paz-Morán et al., 2023:5).

D’aquesta manera, segons explica Camila, la comunitat científica tenia el rol d’aportar les seves tècniques d’estudi i informació, però pensades sempre des de les necessitats del territori i de la comunitat indígena. També afegeix que la formació va resultar ser en múltiples vies degut a la participació de persones de diferents disciplines, procedències i edats.

Una de les primeres tasques a realitzar durant l’inici del projecte, tal com assenyala Camila, va ser “plantejar-se què és el turisme científic”. Es va fer un anàlisis de l’estat del concepte i un mapeig d’experiències nacionals i internacionals. Se’l va diferenciar del turisme de naturalesa, pel fet de no ser només una activitat contemplativa i recreativa sinó que també genera coneixement, a través, per exemple, de projectes d’investigació o de la ciència participativa. Finalment, segons explica Camila, es va entendre el turisme científic no sols com un “valor d’ús de la biodiversitat sinó que aporti informació útil per a la presa de decisions per a la gestió sostenible dels territoris”. 

Recorregut a peu per La Planada amb un guia Awá. Imatge cedida per Fernando Guacas.

Per a Camila, un altre dels reptes associats a l’àmbit del turisme, va ser el d’apropar la idea de “viatge” a aquelles persones de la comunitat Awá que no havien viatjat mai. Això era necessari per tal de que poguessin entendre millor les necessitats de les persones que en un futur proper començarien a visitar la Reserva.

És per això es van organitzar algunes visites a altres comunitats a l’Equador, on ja s’hi desenvolupaven projectes de turisme comunitari. Aquests “viatges d’intercanvi” van servir perquè poguessin experimentar què vol dir ser visitants i motivar-los per a traslladar les experiències o aprenentatges que consideressin pertinents al seu territori. Segons es recull en un dels volums publicats del projecte, parlen delviatge com a “una activitat relacionada amb sortir de la quotidianitat per tal de traslladar-se d’un lloc a un altre, amb un motiu específic, que permet relacionar-nos amb altres persones i amb nosaltres mateixos. És una oportunitat durant la qual es camina, s’explora, s’observa, s’investiga, es coneix i s’aprenen coses noves [...]. Viatjar és tenir somnis i projeccions per a la vida al teixir la paraula” (Bernal-Mattos y Ximena-Galeano, 2023:8).

Un cop clarificats aquests dos termes (turisme científic i viatge), es va prosseguir amb un altre dels blocs troncals del projecte: determinar els atractius turístics presents a la reserva, a partir dels quals es cocrearia un portafolis que contingués l’oferta de serveis turístics, una proposta de negoci i un full de ruta. Per a aquest fi, es van organitzar mòduls tant científics com socioculturals.

Dins dels mòduls científics es van fer sis monitoratges biològics entre els cinc grups que es van prioritzar (aus, plantes epífites, hèrptils -rèptils i amfibis-, plantes útils i lepidòpters), a partir del coneixement del bosc per part de la comunitat i de les tècniques científiques del personal investigador de la Universitat. En aquest punt, tant la Yuri com la Camila, coincideixen que va suposar un gran repte la conciliació entre els procediments científics típicament occidentals i el Mandato Ancestral de Justicia Propia de la comunitat Awá. En el Mandato, es prohibeix la col·lecta o el sacrifici de les espècies animals o vegetals, una metodologia sovint emprada en la investigació. Va ser necessari el diàleg perquè part del personal investigador entengués i respectés aquesta norma i s’adonés que era possible fer la recerca d’una altra manera.

Després dels censos biològics, també es van fer activitats de ciència participativa que es van dissenyar a partir de preguntes o interessos que quedaven per resoldre dins de la comunitat. D’aquesta manera es va procedir a la identificació d’espècies de papallones nocturnes o a la creació d’un banc de sons del bosc nocturn, o “tangan de sonidos”: una expressió en idioma Awapit que significa “lloc de la casa Awá on es guarden els aliments o les llavors importants que s’han de conservar”.

Pel que fa als mòduls socioculturals, Camila destaca la importància que van tenir, ja que van servir perquè hi hagués una apropiació cultural per part de la comunitat, donat que moltes de les persones del poble Awá no havien après l’Awapit o desconeixien altres elements de la cultura. Yuri afegeix que els mòduls culturals van ajudar a adonar-se que com a comunitat també tenien molt per explicar i una gran capacitat de generar coneixement.

Boscos de boira a la reserva natural La Planada. Imatge cedida per John Jairo Bernal.

Un altre resultat molt satisfactori, i que no s’esperava, va ser l’empoderament de les dones de la comunitat Awá durant tot el procés. D’aquest fenomen en parla la Yuri Caicedo, que va ser escollida coordinadora del projecte de turisme científic per l’assemblea del Poble Awá, formada per més de 2000 habitants. Lamenta que la comunitat encara carregui un fort component masclista i que quedi molt camí per recórrer, però se sent orgullosa d’haver ocupat un lloc de tanta responsabilitat on havia de representar a tot un poble. El projecte va donar l’oportunitat de visibilitzar com les dones “sí podem estar en aquests processos de conservació, lideratge i organitzatius”.

El projecte en sí ja es troba en fase de tancament, i està previst que finalitzi el 19 de novembre de 2023. En total, s’han pogut identificar 79 atractius turístics potencials per a la reserva, dels quals 59 han estat prioritzats per la seva condició biofísica (Pérez-Rincón y Ximena-Galeano, 2023:10). Malgrat que el projecte només hauria d’haver durat dos anys des de la seva data d’inici (febrer de 2020), ha patit tres pròrrogues i vàries reprogramacions temporals degut al confinament durant la pandèmia, a partir del 7 de març de 2020, i al Paro Nacional del juny i juliol de 2021.

Tot i les complicacions i els múltiples reptes associats al projecte, Camila i Yuri coincideixen que les expectatives es van complir amb escreix, que va ser un aprenentatge constant i transversal i que, a partir d’aquí, la comunitat pren el rol de tirar endavant amb el turisme científic a La Planada.

Una visita a la Reserva Natural La Planada

Un cop desenvolupada l’estratègia de turisme científic, quins serveis i activitats esperen actualment al visitant dins de la reserva natural La Planada? Segons ens relata Yuri, entre les activitats científiques que s’hi poden fer, hi ha més de set recorreguts a peu, on s’hi pot observar la diversitat en flora i fauna en companyia d’un guia Awá. També s’ofereixen tallers d’artesania, com per exemple, aprendre a teixir la fibra de la tetera amb la qual s’elaboren barrets o carteres, i de gastronomia Awá, a partir del producte bàsic que és el plàtan.  Els visitants també poden donar suport als processos d’investigació si participen en les experiències relacionades amb activitats de ciència participativa, el “tangan de sonidos” o l’inventari de papallones nocturnes.

Taller d’artesania a La Planada. Imatge cedida per Fernando Guacas.

Pel que fa a l’allotjament, n’hi ha de dos tipus: les cabanyes, un total de tres amb capacitat per a quatre persones, i que disposen de bany privat i aigua calenta; o bé l’Hotel Comunitari El Pavao, amb capacitat per a una trentena persones. També tenen un restaurant on poden donar de menjar fins a quaranta persones.

Desafortunadament, la majoria d’aliments que utilitzen en el restaurant per a preparar els àpats no provenen de la mateixa comunitat sinó que la gran majoria s’han d’anar a comprar al municipi. Aquesta situació és deguda a la plantació dels cultius il·lícits que han substituït de manera progressiva els cultius de “pancoger” (productes que satisfan part de les necessitats alimentàries d’una població), i que ha resultat en una pèrdua de la sobirania alimentària. És per això que, paral·lelament al projecte de turisme científic, també s’ha iniciat un projecte amb bioproductes, amb la col·laboració de l’IAvH, amb l’objectiu de promoure la manufacturació d’una salsa a partir de l’ají (o guindilla; chuil, en idioma Awapit) i així enfortir l’ús del producte local i de les xarxes de valor.

A part de les infraestructures ja esmentades, també hi ha un centre de documentació, un petit museu i un auditori, amb connexió wifi. Aquest últim s’utilitza sobretot per a les reunions de la comunitat, que es troba en procés d’actualitzar el seu Mandato Ancestral, o per oferir tallers de capacitació a la Guàrdia Indígena Ambiental, creada el 2008 amb l’objectiu de cuidar, protegir i salvaguardar el territori.

Pel que fa als costos, les tarifes són diferenciades segons les persones visitants siguin de la comunitat, del municipi o nacionals i estrangers. Yuri assenyala que, de moment, el perfil de la persona visitant és sobretot gent de la mateixa comunitat però també estudiants d’universitats, personal investigador o persones que venen a “contemplar, caminar la naturalesa, desconnectar del món de fora i connectar-se amb la Mare Terra”.

La població jove del poble Awá també ha trobat un punt d’ancoratge dins del projecte de turisme científic, ja que s’ha format un equip de comunicació per tal de donar a conèixer la reserva a través de les xarxes socials i d’una futura pàgina web. Són conscients que la viabilitat del turisme científic a La Planada depèn de la quantitat de visitants que arribi.

De fet, una de les principals debilitats és el pressupost tan limitat que tenen, que és massa baix i no els permet tenir a prou personal contractat. Ara mateix només hi ha tres llocs de treball fixes: direcció, administració i manipulació d’aliments. El servei de guiatge turístic només es contracta segons la demanda que hi hagi. En conseqüència, els fons disponibles depenen en la seva totalitat dels ingressos que reben de l’activitat turística o dels projectes als quals es presentin.

Cabanyes de La Planada. Imatge cedida per John Jairo Bernal.

Una altra amenaça actual és el conflicte armat que, malgrat els Acords de Pau de 2016, continua present: es va aconseguir desmembrar a las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), però alguns dels seus antics membres van crear nous grups dissidents perquè no estaven d’acord amb la seva dissolució. El foc creuat pel control de les terres entre les dissidències de les FARC i altres grups armats, com el Ejército de Liberación Nacional o els paramilitars, “afecta als processos de les comunitats perquè la gent té por a venir i visitar la reserva”, tal com explica la Yuri. De totes maneres, el poble Awá no defalleix i continua la seva “lluita pel territori i la vida” mitjançant la seva “arma fonamental, que és la paraula, el diàleg, arribar a acords, perquè ens deixin continuar amb els nostres processos”.

Entre les oportunitats de futur, Yuri destaca l’ampliació de la Reserva: apostar per la conservació i que no es talin més arbres per a la construcció de parcel·les. És un objectiu que es vol assolir en cooperació i a partir del diàleg amb les comunitats indígenes i camperoles que limiten amb el territori que ocupa la reserva.

Yuri també expressa la voluntat del poble Awá per seguir amb el procés de consolidar el turisme científic com una alternativa econòmica viable: “No volem que passi com en altres projectes, on arriben els professionals, l’equip tècnic, i després acaba tot”. Però són conscients que necessitaran el suport de les institucions, amistats, altres comunitats, tant dins com fora del país. Per sobre de tot, desitgen que la reserva es segueixi visibilitzant, rebi visitants i que se sàpiga que La Planada és un “centre de formació, d’investigació, un lloc de contemplació de la naturalesa, per a caminar i respirar aire pur”, i on el poble Awá hi desenvolupa la tasca de “protegir i cuidar el territori, que és vida”.

Camila, per la seva banda, també destaca la importància que en el futur cada cop puguin vincular-se més persones del Resguardo al turisme científic, que el procés de formació continuï en el sí de la mateixa comunitat, i ho expressa així: “s’ha sembrat una planta, que comença a créixer. Crec que és una planta que té bones arrels, perquè han quedat les persones que van participar en el procés, però el seu creixement no serà ràpid. Anirà creixent, té unes bones fulles, però falta seguir regant perquè aconsegueixi consolidar-se”.