L'aposta per un turisme sostenible a El Salvador

El document La apuesta por un turismo sostenible en El Salvador. Propuestas para un cambio de políticas va ser publicat per Fundación PRISMA a finals de l'any 2010. Amb ell es donava continuïtat a anteriors treballs orientats a enfortir els canvis en les polítiques públiques de turisme de El Salvador: Turismo y desarrollo sostenible: avanzar en la descentralización, inclusión y participación local(abril de 2009) i Un viraje necesario en la política turística bajo el nuevo gobierno de El Salvador (maig de 2009). En aquesta ocasió, Ileana Gómez i Xenia Ortiz, aprofundeixen en el tema, descantant el paper del Turisme Rural Comunitari i la seva inserció en el marc de polítiques globals de desenvolupament turístic. De forma particular aborden l'experiència de coordinació de diferents actors (organitzacions comunitàries, universitats, ONG i institucions de l'Estat) a la Mesa Nacional de Turismo Rural Comunitario.

Amb motiu de la seva difusió pública, conversem amb Xenia Ortiz, una de les autores del document. Periodista de formació i amb un mestratge en Ciències Socials de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), Ortiz ha treballat com a investigadora social els temes d'exclusió social, migració i més recentment el tema del turisme. Actualment treballa com a investigadora social a la Fundació PRISMA i, alhora, ajuda a facilitar la Mesa Nacional de Turismo Rural Comunitario.

Quin paper li havien donat al turisme les polítiques del govern salvadorenc fins fa poc?

Fins ara a El Salvador el turisme no havia estat una àrea prioritària i havia evolucionat molt lentament, amb recursos força limitats i de vegades amb recursos humans amb poca formació i experiència en el tema. A nivell d'estructura s'observa que la institucionalitat creada no respon al context actual, perquè l'oferta turística s'ha diversificat però el marc institucional limita i restringeix el desenvolupament del turisme al país, i això es pot veure en la tendència a centrar l'atenció en el turisme de convencions. La llei, per exemple, crea incentius, sobretot fiscals, per invertir en aquest tipus de turisme amb la idea d'atreure la inversió estrangera, i al Pla 2014-2020 l'objectiu és generar condicions per desenvolupar el turisme de convencions. En centrar la seva atenció en aquesta modalitat de turisme, es minimitza el potencial de diversificació del turisme i limita la possibilitat de generar condicions més inclusives, amb altres modalitats més sostenibles amb l'ambient, amb major diversitat en la seva oferta i que generi més beneficis directes a la població nacional.

Però aquestes polítiques derivaven d'una determinada forma d'entendre el turisme ...

La veritat és que hi ha hagut una visió reduccionista de l'activitat turística. Això dificulta la comprensió de la complexitat del sector i els impactes que genera en els territoris. En aquest sentit, hi ha una forta temptació a fer referència a "casos exitossos" de desenvolupament turístic per a referir-se a experiències on el turisme constitueix un dels principals actius que aporten recursos a l'economia nacional. No obstant això, aquest raonament habitualment no té en compte els problemes ambientals ni els conflictes socials derivats de certs models de turisme.

Quins problemes tenia, al teu entendre, aquest model turístic heretat?

Primer, és un turisme amb una oferta molt restrictiva. Segon, la prioritat a nivell institucional és atreure a la gran empresa, sobretot a les empreses estrangeres. Per aquest motiu, el tema de la inversió i dels incentius fiscals és clau en la Llei. I no és que això estigui malament, però el problema és que es confonen les prioritats, perquè al país han aparegut micro i petites empreses, així com cooperatives i ADESCO, que estan apostant-li al turisme amb menys recursos i suports. Si El Salvador vol posicionar-se com a una destinació turística atractiva ha d’ampliar la seva oferta, democratitzar els suports, invertir en la seva gent i apostar per opcions turístiques que siguin sostenibles amb l'ambient i que al mateix temps revaloritzin temes com: la seguretat alimentària, la història i la cultura.

Al document que heu publicat es parla de propostes per a un canvi de polítiques. Quines serien les bases per al desenvolupament d'un altre model de desenvolupament turístic? Quines característiques hauria de tenir?

Un aspecte que em sembla fonamental és l'articulació dels actors vinculats amb el tema turístic i per aconseguir-ho és important avançar en la democratització dels espais de decisió, en la creació d'espais interinstitucionals que permetin connectar el treball dels diversos actors en el territori i millorar els mecanismes de rendició de comptes.

L'activitat turística no està exempta de conflictes i per a evitar-los, és millor crear espais on es planifiqui i gestionin els recursos del territori en un marc que prioritzi temes com la seguretat alimentària, la sostenibiltat dels recursos naturals i l'equitat social. En concret, vol dir que l'Estat no hauria de generar condicions favorables per a aquelles empreses o organitzacions que amb la seva intervenció al territori posin en perill la sostenbilitat dels recursos naturals, la seguretat alimentària, els béns culturals i històrics i generin exclusió.

Potser seria ideal no casar-se amb un model determinat, sinó generar condicions per a la diversificació de l'oferta turística en un marc de planificació i regulació. En aquest punt cal recordar que no és cert que el turisme sigui una indústria sense xemeneies i els danys a l'ambient moltes vegades són irreversibles, per tant des del principi s'ha de planificar el desenvolupament del turisme al país. Aquí crec que seria oportú premiar aquelles empreses o organitzacions que realitzen bones pràctiques de maneig de l'activitat turística i dels recursos naturals en els seus territoris.

Però fins a quin punt hi ha un problema de formació per garantir un model més diversificat i amb major protagonisme dels actors locals?

A El Salvador és fonamental formar als qui treballen a l'activitat turística perquè el tema és relativament nou i hi ha persones que s’han introduït en aquesta activitat improvisant, perquè no tenien coneixement ni experiència en el tema. Tenint en compte la necessitat urgent de formació, algunes institucions han contractat consultors per a omplir buits específics de temes bàsics, però això no respon a un programa que integri els continguts i que permeti entendre la complexitat i, al mateix temps, la integralitat de l'activitat.

Sobretot s'ha de formar a les organitzacions comunitàries perquè entenguin aquesta nova activitat i puguin oferir productes i serveis de qualitat. Però de manera paral.lela cal enfortir les capacitats i competències d’aquells que prenen decisions polítiques, perquè són els que estan construint les bases i directrius d'acció de l'activitat, així com dels tècnics que són els que executen les línies en el territori.

Quin paper juga en aquest canvi de model el Turisme Rural Comunitari?

El TRC és una opció que contribueix a diversificar l'oferta turística del país al mateix temps que genera beneficis directes per a la població, revaloritzant aspectes com la sostenibilitat ambiental, la seguretat alimentària, la cultura, la història i la vida en comunitat.

Apostar a aquest tipus de turisme és tot un repte, perquè la columna vertebral que li dóna vida és l'organització social i com aquesta fa operatives les decisions. En aquesta línia d'anàlisi cal esmentar que l'organització té, al seu torn, el repte de fer transparent els processos i els resultats. En aquest sentit el tema de la claredat dels costos i beneficis que es deriven del turisme és clau perquè la comunitat doni suport a les disposicions de l'organització que lidera.

Podries explicar-nos la singular experiència de la Mesa de TRC d'El Salvador per aglutinar i coordinar diferents actors? Quins han estat els seus principals seus principals resultats?

La Mesaneix el setembre de 2009, després de visitar l'experiència de TRC que es desenvolupava a Izabal, Guatemala. Llavors els assistents a l'intercanvi vam veure la importància d'articular esforços per visibilitzar el TRC al nostre país. En aquest context, la Taula Nacional de Turisme Rural Comunitari neix integrada per representants d'institucions governamentals, universitats, organitzacions que maneguen l'activitat turística i la Fundación PRISMA, que és la institució que està facilitant aquest espai. La idea és articular els esforços dels que estan treballant el tema per enfortir el sector i visibilitzar-lo perquè formi part de l'oferta turística del país. Aleshores, s'ha aprofitat aquest espai per a planificar algunes activitats encaminades a donar major visibilitat a aquesta modalitat de turisme i compartir amb els altres les potencialitats i reptes de desenvolupar aquest tipus de turisme.

Dins de les activitats que probablement més impacte han tingut estan aquelles relacionades amb la investigació i la incidència. El vídeo Con poco se hace muchoi els estudis realitzats per PRISMA i ALBA SUD han servit com a eines comunicatives i com a referents d'acció en la interacció amb els diversos grups: funcionaris públics, tècnics i organitzacions socials. Fins i tot, la I Trobada de Turisme Rural Comunitari va servir per visibilitzar una mica més al sector que impulsa aquest tipus de turisme.

Un resultat concret derivat d'aquesta major visibilitat és que tant funcionaris públics com representants d'universitats han incorporat el TRC dins del seu treball quotidià. El Ministeri de Relacions Exteriors dins del tema de turisme ja incorpora al TRC, el Ministeri de Turisme i convida als membres de la Mesa per a algunes fires, les universitats ja inclouen treballs de cicle, temes de tesi i hores socials vinculades amb el tema.

De quina manera concreta està responent l'actual govern del Salvador davant d'aquest tipus de propostes a favor d'un canvi de model turístic? Podries donar-nos alguns exemples concrets de canvi?

Jo crec que el principal canvi és el compromís de treballar de manera coordinada per articular els esforços dels diferents actors que treballen en el territori. Des de la Mesa aquest exercici ja s'havia començat a fer, però es facilita en la mesura que les institucions ja tenen aquesta orientació de buscar sinèrgies. El repte és avançar en actualitzar el marc institucional de turisme existent, obrint espais per a l'impuls i estímul de modalitats de turisme més sostenibles amb l'ambient i més equitatives en els seus beneficis.

Pel que fa dels exemples podria esmentar que durant la recent gira que va organitzar la Taula amb funcionaris públics i alguns països amics, alguns funcionaris del Ministeri d'Agricultura van plantejar la pertinència d'incloure dins del Pla d'Agricultura Familiar el tema del turisme rural. Així mateix, una altra de les funcionàries de la mateixa institució va assenyalar la necessitat de crear una política de turisme rural per establir les bases d'aquesta modalitat de turisme. En aquesta línia, s'ha començat a treballar amb Ministeri de Relacions Exteriors per identificar possibles cooperants interessats en donar suport a un procés d'assistència tècnica per als funcionaris encarregats de fer tots aquests moviments, per als tècnics encarregats de traduir les polítiques en acció i per a les organitzacions socials que són les encarregades del maneig dels recursos naturals i de l'activitat turística.