Feminismes front l'ascens de la ultradreta

“L’ultradretà Milei arrasa a les eleccions”; “Acord de PP i Vox pel govern de les Illes Balears”; “Bukele arremet contra la perspectiva de gènere i ho treu de les escoles públiques de El Salvador”; “La ultradertana Le Pen agafa força com “alternativa” a Macron a França”; “Daniel Ortega reelegit per quarta vegada amb el 75% dels vots entre denúncies de frau”; “Trump assaboreix la seva nominació com candidat republicà”.

Aquests titulars inunden la premsa a escala global. Constaten un cicle polític d'ascens de la ultradreta i altres formes d'autoritarisme que posen en risc la democràcia i diferents drets conquistats gràcies a la mobilització social de grups feministes, ecologistes, naturalistes, sindicals, de la pagesia… Així, les mobilitzacions d'aquest 8 de març es veuen condicionades per aquest cicle polític d'ofensiva ultraconservadora que, des de diferents plans, afecta la vida d'àmplies majories i, en particular, a les dones i col·lectiu LGBTIQ+. Per exemple, s'ataquen els drets reproductius o es qüestiona l'educació sexual, es deixen de finançar instruments de protecció a les víctimes de violència de gènere i sexual com la línia 144 a l’Argentina, o es promou la família heteronormativa com únic model d’organització social (Alabao, 2021). Aquesta onada també afecta al turisme i particularment a aquelles dones més precaritzades treballadores del sector, les impulsores de les iniciatives de turisme rural comunitari, les defensores i activistes ambientals davant de macroprojectes extractivistes, etc.  

Impactes de l'ascens de la dreta a l'oferta turística

Les activitats culturals formen part de l’oferta turística i d’oci dels nostres territoris. Amb el govern de Javier Milei, a l’Argentina s’ha reduït el pressupost per la celebració de festivitats tradicionals i locals. A la regió del Nord-oest Argentí, el carnestoltes és un dels moments de major flux turístic, també per a les iniciatives de turisme rural comunitari, majoritàriament regentades per dones de les comunitats. Així, la cancel·lació de fons per a festes populars impacta directament en les economies familiars i locals d'aquesta regió. També en la resta del país s'han produït diferents incidents amb la celebració del carnestoltes. Tal és el cas de la localitat de Los Toldos a la província de Buenos Aires, on el carnestoltes se celebra amb murgues i desfilades de comparses. En una de les carrosses, hi havia figures centrals militars amb esvàstiques als seus braços. Històricament i fins a l'actualitat, el carnestoltes i les murgues han estat part de la militància i resistència a les injustícies socials. No obstant això, des de la validació de la violència en les urnes i el poder executiu Nacional, han aconseguit fer-se d'espais que representen el contrari al seu accionar.

Imatge cedida per Marita Costa de la 2ª Assemblea Transfeminista celebrada a Buenos Aires en motiu del 8M

Després de les eleccions municipals a Espanya, celebrades el maig de 2023, els partits de dretes (Partit Popular) i ultradretes (VOX), es van quedar amb algunes regidories de cultura en nombrosos municipis. A causa d'aquest canvi, part de la programació cultural que ja estava prevista, va ser cancel·lada i substituïda per una altra. Encara que en la majoria dels casos el motiu oficial va ser per qüestions econòmiques, va haver-hi també vetos ideològics per parlar de religió, història (Guerra d'Espanya), el col·lectiu LGBTIQ+, el sexe o l'ús d'algun idioma diferent del castellà. Per aquesta raó, s'ha començat a parlar de censura i amb l'etiqueta #stopcensura, nombroses personalitats del món de la cultura i la política han denunciat aquestes pràctiques.

En temes sobre la comunitat LGTBIQ+, es va cancel·lar a Valdemorillo, Madrid, l’obra teatral “Orlando” de Virginia Woolf, programada el novembre de 2023, per mostrar a un personatge protagonista que passa de ser un home a una dona. En el concert de Rocío Saiz el 24 de juliol de 2023, en el marc del festival organitzat pel dia de l'Orgull LGBTIQ +, un policia local va paralitzar el concert fins que la cantant no es va cobrir els pits amb una bandera arc iris. Pel que respecta a la història, es va retirar de la programació de Briviesca, Burgos, l’obra “El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai”, prevista el juliol de 2023 i inspirada en la història del Maestre Antoni Benaiges, afusellat el 1936 durant la Guerra d’Espanya. També en un concert del grup de música Smoking Souls, que canta en valencià, van cancel·lar l’actuació que tenien prevista el 9 d’agost a Elx, València. Finalment, abans de les eleccions municipals de 2023, el maig de 2022, es va cancel·lar l’obra de teatre de Santa Teresa, prevista el maig de 2023 en el teatre El Canal de Madrid. També a Toledo es va retirar el cartell de la gira “Puta” de la cantant Zahara, que mostra a l’artista vestida de verge, amb un nadó entre els braços i prevista el setembre del 2021.

Aquesta onada de censura ha estat rebuda amb molt pesar i a través de les campanyes de Twitter #stopcensura s'ha intentat conscienciar a la gent que els vots en les urnes tenen un impacte directe en el dia a dia, en aquest cas, en l'oferta cultural disponible.

Imatge de fotomovimiento.org del 8M de 2018 a Barcelona

També hi ha un clar impacte en qui pot accedir a aquesta oferta cultural, d'oci, recreació… En definitiva, qui pot fer turisme i qui no. En un context de policrisi on cada vegada menys gent podrà viatjar, sumat a un augment de polítiques de tall neoliberal, els programes de turisme social corren perill. De fet, la falta d'ingressos en programes de turisme social i les retallades en polítiques socials afecten directament persones en risc d'exclusió social i els seus impactes tenen clars biaixos de classe, gènere i raça.

Per exemple, Argentina, després de la inversió pública de l’anterior govern per a millorar els complexos turístics estatals, l’actual administració de Milei posa en dubte la renovació d’aquestes concessions i s’ha començat a parlar de la seva privatització. A una entrevista per Calamuchita en línea, l’intendent d’Embalse Mario Rivarola ha confirmat que aquest nou projecte pretén convertir cinc hotels en privats i deixar dos de bungalou per a turisme social. Tots aquests canvis també han provocat que la temporada acabi abans, el mes de febrer. D'altra banda, la finalització dels contractes de les persones que estaven a càrrec de les activitats de recreació, va implicar el retall de serveis essencials dels complexos de vacances. Això últim, respon a una retallada general a l’àrea, que buscar limitar les competències de l’Estat en l’àmbit de turisme i afirma que el turisme social ha de ser autosuficient. Això es va materialitzar l’anterior desembre amb la desjerarquització de l’organisme de turisme, per constituir una sotssecretaria.

Instrumentalització d'un determinat feminisme

En aquest context, la incomoditat que pot generar el feminisme pot ser instrumentalitzat per les extremes dretes. Núria Alabao, en una de les seves últimes publicacions a ctxt, explica com converteixen la desigualtat de gènere en una guerra de sexes on el feminisme seria el causant del conflicte entre homes i dones. Aquest discurs incideix sobretot entre la població més jove, atès que es troben en un moment de construcció de la seva identitat i experimentació amb el gènere. De fet, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió realitzada a Catalunya “els nois de la generació Z creuen que la societat els discrimina per ser homes i que el feminisme ha arribat massa lluny”. Enfront d'aquesta situació, Alabao, proposa abandonar els discursos més culpabilitzadors i lluitar per un feminisme que apunti cap a les desigualtats perquè puguem viure totes i tots millor. Així mateix, insisteix en la importància d'introduir la qüestió de classe o altres factors com la raça o l'estatus migratori per a comprendre les opressions de gènere.

A França succeeix una cosa semblant. Els partits d'extrema dreta, des d'uns anys enrere han començat a involucrar-se en qüestions centrals del debat públic, utilitzant, en paraules de la politòloga Chloé Morin durant la seva aparició al programa Quotidien, “tots els elements dels mecanismes republicans”. Aquesta dinàmica és part d'un fenomen de clientelisme polític cada vegada més significatiu al país. L'arribada a aquest panorama polític de noves figures d'ultradreta com Eric Zemmour, seguidor de teories masculines, o influencers feministes pseudoactivistes com Thaïs d'Escufon, que promouen un discurs retrògrad inspirat en la visió catòlica de la feliç mestressa de casa, accentuen la polarització del debat públic i permeten popularitzar un nou feminisme de la dreta.

L’apropiació del “feminisme” de noves figures, particularment dones, permet als partits d’extrema dreta legitimar un projecte polític de seguretat antiimmigració, jugant amb la por de l’opinió pública on “la dona blanca i fràgil es veuria amenaçada per un colonitzat salvatge i híperviril“, o, per exemple, “representar l’islam com una amenaça per als valors occidentals i els drets de les dones i les persones LGTBI”. A França, s’utilitzen informes de l’Institut Nacional d’Estadística o Estudis que denuncien la proporció d'estrangers involucrats en agressions sexuals en el transport parisenc, per a donar suport a aquest discurs islamofòbic i racista. Això concorda amb l'assenyalat en l'últim llibre de Clara Serra, on explica com “els delictes de violència sexual en les democràcies actuals desencadenen amb major facilitat la demanda social de forts càstigs. I la violència sexual contra les dones és, molt sovint, la basa perfecta per a les dretes i les extremes dretes per a reforçar polítiques penals, per a criminalitzar poblacions migrants i defensar la presó permanent o la pena de mort” (2024:113).  L’última portada de “Valeurs Actuelles” revista setmanal d’opinió d’extrema dreta, il·lustra perfectament aquesta estratègia.

Portada de la revista francesa "Valores Actuales"

El turisme per fer un rentat de cara

El turisme pot també convertir-se en una eina a través de la qual països que estan atemptant contra els drets humans de la població, netegin la seva imatge. Un clar exemple és l’estat d’Israel. Des del passat 7 d’octubre, avui fa cinc mesos, el conflicte entre Israel i Palestina ha pres una nova dimensió. Els continus atacs d'Israel a Palestina amenacen d’esborrar definitivament el territori palestí del mapa.

Al seu torn, Israel blanqueja les seves accions a través d'una campanya de turisme inclusiu per al col·lectiu gai. Aquesta estratègia no és cap novetat per a aquest país. Comunament referit com l’oasi gai a l’Orient Mitjà o “l’oasi de la tolerància”, Israel és conegut per les seves polítiques de pinkwashing: una estratègia intencionada per a ocultar les contínues violacions dels drets humans al poble palestí darrere d'una imatge de la modernitat, materialitzada per la vida gai israeliana (Bidaseca, 2020). De fet, la principal agència de turisme gai d'Israel, Outstanding Travel, promou Tel-Aviv com un lloc de “llibertat sense límits” (Bidaseca, 2020). En conseqüència, les Gai Parade i Festival de Tel-Aviv reuneixen cada any a més de 200.000 persones de tot el món. El 2023 es va celebrar entre el 8 i el 9 de juny i va coincidir amb el 25è aniversari de la primera edició.

En nom del conflicte actual, Israel va usar la imatge mediàtica de Dana Internacional, una de les artistes més conegudes, que va argüir que “qui no condemna a Hamàs, està en contra de la comunitat LGBTI”. Aquesta pot considerar-se una altra més de les estratègies fetes servir per Tel-Aviv per a presentar-se com un país defensor de les persones de la comunitat LGBTIQ+ i així legitimar les seves accions contra el poble musulmà palestí amb la condició d'aconseguir el “vot rosa”.

Cridar a la vaga

Per a aquest 8M des d'Alba Sud volem denunciar la vulneració de drets constants d'aquests governs i la persecució a les organitzacions i entitats en lluita pels drets humans i la justícia social. El feminisme que defensem l’entenem com una lluita de base àmplia per a millorar els drets de totes les persones. De fet,  vam fer públic l’anterior 8M, la nostra convicció que el moviment feminista no pot desvincular-se de les lluites contra el capitalisme ni pot deslligar-se d'altres moviments ecologistes, antiracistes, antiimperialistes, LGBTIQ+, sindicals i altres tipus d'associacions de treballadors i treballadores que reivindiquen la necessitat d'un canvi en la relació entre producció i reproducció. Per això, veiem el 8M com una data per a reivindicar aquest tipus de feminisme i posicionar altres discursos. Vincular el 8M a un aspecte exclusiu d'un determinat tipus de dones ens fa fer passos cap enrere cap a la transformació social justa que perseguim.

Imatge cedida per Marita Costa de Georgina Orellano rodejada d'altres dones i activistes a la 2ª Assemblea Transfeminista a Buenos Aires.

Per això, aprofitem per cridar a la vaga per les que no poden: per les que han de treballar i per les que ja no estan. Si volem que la lluita sigui plural i popular, en paraules de Georgina Orellano, treballadora sexual, secretària del Sindicat de Trabajadorxs Sexuals de l'Argentina AMMAR i activista feminista: “l'agenda ha d'estar en el centre. I en el centre està: la fam, la precarietat, el treball informal i els treballs i treballadores no reconegudes”. Reflexió fonamental en el context actual d'augment de la ultradreta on els drets de totes i tots corren perill.