Més enllà de les pistoles d'aigua

L'èxit de participació en la manifestació per a demandar la imposició de límits al turisme que es va realitzar a Barcelona el passat 6 de juliol de 2024, convocada per més d'un centenar d'entitats socials, ha provocat una forta repercussió en els mitjans de comunicació internacionals i, en conseqüència, ha estat motiu d'una intensa discussió pública, i fins i tot d'oportunismes ridículs. Davant la confusió i, en alguns casos, tergiversació, del que aquí va ocórrer, des d'Alba Sud, com a organització que es va sumar a la seva convocatòria, volem compartir algunes reflexions i aclarir determinades qüestions que han entrat en debat.

La manifestació no ha estat un èxit, ja que no ha estat tan multitudinària com la de Canàries o Palma.

La manifestació del 6 de juliol a Barcelona ha estat la més important registrada fins a la data que tingués el turisme com a centre d'atenció. De fet, en nombre de participants, va ser superior a les de 2014 i 2017, quan es van produir convocatòries importants en el que va configurar un primer cicle de protestes contra la turistificació. Aquesta vegada, més de 120 entitats i moviments socials van donar suport a la protesta, i van aconseguir reunir entre 5.000 i 10.000 persones, moltes més que en les anteriors.

El que va ocórrer el dissabte a Barcelona no es pot comparar amb les manifestacions de Canàries o Palma, són contextos i realitats molt diferents. El que s'ha d'extreure de tot això és que vam ser moltes persones que ens sentim interpel·lades i que aquestes protestes continuen en altres ciutats d'Espanya. Estem davant un nou cicle de protestes contra la turistificació, inèdit en les seves dimensions i extensió territorial. Per a diumenge que ve 21 de juliol, hi ha també convocada una altra manifestació a Palma, en coordinació durant tot l'estiu entre les quatre illes Balears, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, sota el lema “Canviem el rumb: posem límits al turisme”, i nosaltres també serem aquí. La mobilització que es va produir a Barcelona és part d'aquest nou cicle de protestes, i l'important no és si en una ciutat va haver-hi més o menys gent, sinó el caràcter transversal i massiu d'unes mobilitzacions que impugnen l'ordre del capital turístic. En qualsevol cas, tots aquests intents de desprestigiar la manifestació en diferents mitjans no són més que evidències del propi èxit de la convocatòria.

Passeig de Colón ple de persones manifestant-se. Imatge d'Ernest Cañada. 

Aquesta protesta pot promoure la xenofòbia i discriminació a persones d'altres parts del món.

Aquest argument desconeix profundament el caràcter de la manifestació i el que aquí es demanava, així com el sentir i treball de la gran majoria d'organitzacions convocants. En realitat, el que es va posar en qüestió és el desplaçament de la població local que provoca el procés de turistificació. De fet, un dels lemes del moviment contra la turistificació que més es va sentir el dissabte va ser el de “Tourist go home, refugiees welcome”, en una mostra de solidaritat amb les demandes de col·lectius de migrants i les classes populars. Si alguna cosa caracteritza el gruix del moviment contra la turistificación és precisament el seu compromís solidari amb els pobles del Sud Global i les persones que es veuen obligades a migrar.

És una protesta de rics als quals els molesta que arribi gent d'altres costats.

El problema fonamental de la turistificació és que perjudica sobretot les classes populars d'un territori i els impedeix dur a terme la seva vida. Són aquests sectors els qui protesten de manera legítima contra allò que els expulsa, explota i precaritza les seves vides. En la manifestació del dissabte es va comptar amb el suport de sindicats, organitzacions de treballadors i treballadores, associacions de barris i entitats molt diverses. Des d'Alba Sud hem treballat sempre per a introduir la qüestió laboral en aquestes mobilitzacions i demandes contra la turistificació i entenem que no es poden transformar les dinàmiques que aquesta comporta sense generar seguretat i esperança d'un futur millor per a les classes treballadores. De fet, si hi ha una política que va contra l'arribada de “gent d'altres costats”, és l'aposta pel denominat “turisme de qualitat”, el qual persegueix fer Barcelona possible i atractiva només per als sectors de major poder adquisitiu.

"El seu negoci, la nostra misèria". Imatge de Carla Izcara

Es nega el dret al turisme de les classes mitjanes llatinoamericanes.

En l'imaginari d'una part important de les classes mitjanes llatinoamericanes, Barcelona o París apareixen com a llocs desitjables amb una gran càrrega simbòlica de destinacions a les quals s'aspira anar de vacances. Aquest desig moltes vegades s'expressa sota la idea d'un suposat dret al turisme que es veuria negat. El problema és que els viatges internacionals no són universalitzables, senzillament pels límits biofísics del planeta. En aquest context, quan el dret a reivindicar ha de ser el del descans i el temps lliure, i entendre el turisme com una de les possibles maneres d'organitzar-lo, el debat es torna molt més complex. A més, cal tenir en compte que el percentatge de la població d'Amèrica Llatina que no pot permetre's una setmana de vacances fora de la seva casa és superior al de la meitat de la població. En realitat, el dret a viatjar, en el millor dels casos, és una cosa que en l'actualitat només està exercint una minoria social en el planeta. Per tant, això implica repensar les formes globals d'organitzar la producció i el consum turístic, no sols el de les classes mitjanes llatinoamericanes. Transformar les diferents maneres d'organitzar el temps lliure, implicarà també incorporar una perspectiva de justícia global.

És una protesta absurda, perquè Barcelona viu del turisme.

En els llocs més turistificats és també on veiem majors nivells de desigualtat i pobresa. El turisme, en realitat, s'ha convertit en una via per a l'empobriment de la majoria social. El problema de les dinàmiques de turistificació és que generen una gran dependència d'una sola activitat que tornen el territori cada vegada més vulnerables a factors crítics. Cal recordar que, en llocs com les illes Balears, un territori altament dependent del turisme, el PIB va caure més del 20% durant les mesures de control sobre la pandèmia de COVID-19. A més, es valora l'èxit del desenvolupament turístic només en funció de les arribades internacionals, de la despesa per turista i de les inversions, amb la qual cosa tot el debat sobre el turisme queda viciat. En un context d'emergències cròniques, com el canvi climàtic, la crisi energètica i de materials, la interrupció de les cadenes globals de subministrament o les tensions geopolítiques, dependre en gran manera del turisme és realment una imprudència política. Fora del gastat argument que perquè protestem si vivim del turisme, caldria donar-li la volta a l'argument i entendre que, en realitat, és el capital turístic que viu de nosaltres: de la nostra força de treball precaritzada, dels nostres béns comuns i fins i tot d’allò que fem quotidianament, convertit en objecte d'atracció turística. La mateixa protesta del dissabte va ser retratada per alguns turistes com un espectacle més que ofereix la ciutat.

"Les nostres vides no caben al teu pla de negoci" i "Abans tot això era un barri".  Imatge de Carla Izcara

És una protesta dirigida a les masses i a les persones que fan turisme, i no a les elits o al capital turístic.

La manifestació va ser organitzada per diferents col·lectius i van assistir milers de persones, generant un esdeveniment ampli i plural que expressa i reflecteix diferents posicionaments. Alguns dels lemes més repetits durant la marxa van ser: “turisme i capital, aliança criminal”; “el seu negoci, la nostra misèria”; “Barcelona no està en venda” o “els vostres velers ens pugen el lloguer”. Aquesta última proclama feia referència a l'oposició veïnal contra la celebració de la Copa Amèrica de Vela, competició elitista de vela que se celebrarà a la ciutat d'agost a octubre d'enguany. A més, en el manifest de convocatòria de la manifestació apareixen amb claredat diferents arguments que assenyalen precisament aquest turisme d'elit i al capital turístic i que qüestionen, com hem fet repetides vegades des d'Alba Sud, que la solució al malestar provocat per la turistificació no és reduir volum apostant per atreure un turisme de major poder adquisitiu. Per tant, no és veritat que no s'assenyalés als responsables últims d'aquest model turístic, encara que sigui difícil identificar-los amagats en l'embull de fons d'inversió i societats anònimes que controlen el sector.

Pancarta NO a la Copa America. Imatge de Carla Izcara

En aquestes protestes no es presenten alternatives.

Hi ha diferents propostes sobre com sortir de la dependència del turisme vinculades al decreixement i la transformació del model socioeconòmic com les de reindustrialització, impuls del sector primari, des de l'economia feminista i de cures, de l'economia social i solidària, etc. Des del mateix manifest abans esmentat s'identifiquen amb claredat algunes d'aquestes vies. Malgrat això, és cert que les propostes de transformació del propi sector turístic no generen el mateix consens social que les que es plantegen des de fora d'ell. El moviment contra la turistificació és plural i no tothom posa l'èmfasi en les mateixes propostes de canvi. Tot i això, una de les entitats convocants, l’Assemblea de Barris pel Decreixament Turístic (ABDT), ha celebrat ja dos Fòrums Veïnals, on s'ha realitzat una anàlisi de la situació, s'ha plantejat un diagnòstic i s'han fet un nombre ampli de propostes. Per part seva, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) va publicar al març de 2023 una proposta “coherent, viable i urgent de canvis en el model turístic de la ciutat” titulat: Un nou model de turisme per a Barcelona. Així mateix, a Alba Sud portem més de quinze anys defensant que el turisme és una activitat mal·leable capaç de transformar-se sota altres lògiques fora de les de la reproducció del capital i que és possible anar en una altra direcció en el marc d'una transició ecosocial urgent.

S'aprofundeix en la contradicció de “tots som turistes”.

Alguns detractors de la manifestació han insistit abans i després d'ella a posar en qüestió la coherència dels seus participants en la mesura que suposadament tothom faria algun tipus de turisme. En assenyalar aquesta contradicció es busca deslegitimar la protesta alhora que s'individualitza un problema col·lectiu. Portar aquesta discussió al terreny de la virtuositat moral personal més aviat el que fa és despolititzar un problema que és col·lectiu, i que requereix de mesures polítiques.

Plaça del Mar, 6J, Barcelona. Imatge d'Ernest Cañada

Es qüestionen les formes de protesta.

La imatge de les pistoles d'aigua ha donat la volta al món. Hi ha algunes mostres de malestar que posen l'accent en el turista perquè és el més visible i a qui es té més a prop. Malgrat que en la convocatòria de la manifestació, i en particular des d'Alba Sud, insistim en la necessitat de posar el focus en el capital turístic, aquestes mostres de cansament i enuig són comprensibles en un determinat context. Es tracta d'una resposta enfront de la situació actual de precarització i expulsió dels barris a Barcelona. Aquestes protestes sempre s'han mantingut dins de la no violència i inclouen un repertori d'accions de caràcter burlesc i fonamentalment defensiu davant una agressió desmesurada. Un bon exemple són la intervenció d'alguns veïns en els autobusos de barri “vestits de turistes”, o les pintades per provocar la distracció en el Park Güell i donar indicacions contràries. No podem parlar de “pistoles i disparar” tan a la lleugera ni desconèixer com aquestes accions expressen un malestar profund en la quotidianitat. Des d'alguns mitjans de comunicació, amb el beneplàcit de determinats partits polítics i el sector turístic, s'està assenyalant els arbres per a no deixar veure el bosc, com diu el refrany. Fent èmfasi i subratllant la importància d'alguns fets mínims, es desdibuixa la realitat de la protesta: les profundes desigualtats i iniquitats que genera la turistificació a la ciutat. La violència estructural que comporten els processos de turistificació, no té punt de comparació amb una acció carnavalesca, que equivocadament pot afectar persones que no tenen cap responsabilitat, però que més aviat haurien de ser interpretats com un signe d'expressió d'una societat que no es resigna a ser desplaçada en silenci.

L'orca Gladys diu "enfonsem els rics". Imatge de Carla Izcara

Enfront de la turistificació, mobilització social

Les reaccions davant la manifestació celebrada a Barcelona han sorprès per la seva amplitud. El problema, de nou, com quan es va posar en circulació el concepte de “turismefòbia”, se situa a Barcelona, a causa del capital simbòlic acumulat. No obstant això, és un problema molt major que afecta gran quantitat de ciutats i territoris. El cicle de protestes iniciat a Espanya, del qual Barcelona és part, no acaba aquí. La turistificació global comporta dinàmiques de despossessió i explotació tals que és d'esperar que el malestar que provoca es tradueixi en protesta social organitzada.

En temps de deslegitimació dels pobles que s'atreveixen a desafiar l'ordre del capital turístic, cal reivindicar el dret a la protesta. Demandem el dret a continuar vivint aquí on hem nascut o hem construït les nostres vides sense el risc a ser desplaçats ni precarizats. No som part d'un escenari turístic i ens neguem a veure'ns com a atractiu turístic o NPCs. Volem ser lliures de triar on i en què treballem, i reclamem treball digne i temps lliure. El turisme pot ser una manera d'organitzar l'oci, però no l'única, ni supeditada als interessos empresarials. Per això sortim als carrers, i tornarem a fer-ho.

.Parlament final de la manifestació. Imatge de Carla Izcara