La contribució de la política comercial europea al desenvolupament: una visió crítica

Sense cap dubte, el comerç té un impacte important sobre les activitats humanes, el comerç influeix l'explotació de recursos i la producció de béns, el comerç modifica les relacions entre individus, sectors de la població i poblacions, el comerç pot beneficiar i perjudicar, pugues o no contribuir al desenvolupament… tot depèn. La política de comerç pot afavorir o impedir el desenvolupament de certs models de producció, consum, treball, intercanvi, aprofitament d'energia, financer i de relacions internacionals. I pot recolzar o frenar, enriquir o empobrir individus, grups de persones o sectors de la població. La definició de la política de comerç d'un país o un grup de països com és la Unió Europea, és un procés llarg, complex i és subjecte als valors que dominen i els grups de persones (líders, polítics, institucions, poders ...) que determinen i controlen el seu rumb.

En un seminari internacional a Sofia, Bulgària, els dies 24 i 25 de març de 2011, es van reunir unes seixanta persones d'organitzacions de recerca, no governamentals, sindicats, activistes i d'educació d'Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Espanya, Hongria, Holanda, Itàlia i Zimbabwe per reflexionar i debatre sobre l'impacte de la política comercial europea. En l'esdeveniment va quedar clar que la Unió Europea impulsa una política de comerç neoliberal molt agressiva que tendeix a reforçar la competitivitat i el paper internacional d'Europa, obrir pas per als seus principals motors econòmics - les grans corporacions transnacionals, les ETN - i les seves institucions financeres. Aquestes empreses i institucions posen les seves banderes en els territoris recentment conquerits com al centre de Sofia on van cridar l'atenció, entre molts altres, els logotips d'Allianz, H & M, Zara, Lidl. Però també estan presents en terrenys fora d'Europa com va explicar al seminari Diògenes Oruejela de la Central Unitaria de Trabajadores de Colòmbia, on unes 20 ETN europees com BBVA, BP, Repsol, Telefónica, etc. aprofiten i es beneficien de les privatitzacions imposades.

Els processos que porten a la determinació de la política comercial europea en general i de les mesures molt concretes són poc transparents, molt complexos i no massa democràtics. L'actual Tractat de Lisboa, en vigor des del desembre del 2009, per exemple, va ser elaborat per comissions, "experts" i delegats les identitats i motivacions no queden rellevades. Mentre que la societat civil - qui de nosaltres té present els temes, agendes o polítics a Brussel.les? - no està ben informada i demostra poc interès en assumptes de política europea, els lobbies de les ETN i grups financers a Brussel estan ben organitzades i situades: 15'000 (sic!) lobbyists busquen cada dia defensar "els seus" interessos i influenciar "els seus" polítics, aconseguir avantatges per a l'empresa o grup d'interès que representen i que els paga. La publicació “Bursting the Brussels Bubble (Trencant la bombolla de Brusel.les)” d'Alter-EU exposa aquesta pràctica de manipular la política europea per part de les grans empreses.

L'objectiu del seminari de dos dies a Sofia era intercanviar coneixements i experiència concrets sobre l'impacte d'aquesta política comercial de la Unió Europea i les estratègies empreses per part de les organitzacions presents per sensibilitzar la societat civil i aconseguir la seva informació sobre i la seva participació en les negociacions internacionals en marxa (EPAs, TLCs). Tom Kucharz Ecologistes en Acció va denunciar la política neoliberal de dretes de la Unió Europea que està disposada a defensar els interessos del gran negoci però no els de la societat civil o dels i les petits emprenedors, minant els èxits i drets socials, els drets laborals, la protecció del medi ambient i la sobirania dels pobles i estats. Així els representants d'organitzacions d'Hongria i de Bulgària van descriure els impactes en la producció agropecuària i en les poblacions d'aquests països des de que formen part de la UE: l'abandonament de la producció col.lectiva i de subsistència, el canvi des de la provisió de productes elaborats cap a la provisió de matèria primera, la pèrdua de cultius estratègics i de la sobirania alimentària. Anikó Juhász de Védegylet Egyesület va informar que gairebé un 20% dels hongaresos i hongareses ja no tenen accés al menjar bàsica i que més de la meitat (56%) tenen problemes per alimentar-se, en un país que fa dues dècades era autosuficient. I Georgi Medarov de Za Zemiata va explicar el procés de transformació de les zones rurals a Bulgària, on l'agricultura no va aconseguir seguir la lògica d'un lliure mercat, imposat per la UE, i va deixar als i les petits productors sense terrenys, va crear mercats il.lícits, va baixar la qualitat del menjar, instal.lar la dependència d'importacions i minar la sobirania alimentària i política nacional.

I pitjor encara és l'impacte d'aquesta política en els països no europeus: La necessitat de créixer a l'estranger va portar a negociacions dures, per exemple amb països africans (els EPA), que amenacen la producció local, nacional i panafricana, que creen dependència de les importacions, que destrueixen llocs de treball, que provoquen inseguretat alimentària permanent, que redueixen els ingressos governamentals per via d'impostos i que aniquilen iniciatives d'integració regional, com va relatar Lodwick Chizarura de Zimbabwe del SEATINI-network. I aquesta volta cap a sistemes colonials també confirmen les organitzacions de la societat civil a Amèrica Llatina, per exemple en el Perú o a Colòmbia, on els processos de privatització, resultats dels acords de lliure comerç, enforteixen un sistema de corrupció, vulneració de drets Humans, saqueig dels recursos naturals i la pèrdua de biodiversitat, acompanyat per atacs als drets bàsics i la persecució de sindicalistes i altres activistes, com va relatar Diógenes Oruejela de la Central Unitaria de Trabajadores de Colombia. La conquesta de matèria primera, recursos energètics, capitals, nous mercats i terrenys és un procés devastador. Entre Argentina, Brasil i Paraguai es produeix soja transgènic (de les ETN Bayer, Du-Pont Pioneer, Monsanto i Syngenta) en una àrea de mida d'Alemanya, principalment per als pinsos necessaris per a la producció de carn a Europa, com va explicar Stanka Becheva de Friends of the Earth (Brussel.les), amb tots els seus efectes ben coneguts: desforestació, expulsions forçades, aplicació de gran quantitats de pesticides, pèrdua de biodiversitat, contaminació del sòl i de l'aigua, destrucció de llocs de treball, violacions de drets humans etc. etc.

Finalment vam reflexionar sobre els perdedors i guanyadors d'aquesta política comercial europea i vam concloure que el balanç depèn dels indicadors que s'inclouen en aquest càlcul, que si es tenen en compte no només indicadors de creixement econòmic d'uns pocs o si s'inclouen també factors com l'erosió de la democràcia, l'augment de gasos hivernacles, l'augment de la demanda per energia i les conseqüents guerres com a Líbia, els devastadors efectes de les grans plantacions, la pèrdua de la qualitat dels productes etc. El nostre paper com a ciutadans es redueix cada vegada més al paper de mers consumidors i consumidores - o shoppers - que semblen ser interessats exclusivament en el cost dels productes i la seva disponibilitat durant tot l'any i en cada regió europea. El segrest de la producció agropecuària, la seva transformació i distribució per les grans cadenes de supermercats i discounters crea dependències nacionals i colpegen la seva sobirania, l'especulació amb cultius d'alimentació bàsica porta a fam.

Però hi ha també cada vegada més individus, grups, organitzacions, xarxes que lluiten contra aquestes tendències i que ofereixen alternatives concretes, tant per recuperar els seus drets democràtics a nivell local, nacional i europeu com per adquirir productes sans i de producció sostenible. El seminari a Sofia ha demostrat que hi ha molts temes per solucionar i per tant moltes maneres de lluita contra els models impostos i hi ha diferents capacitats i interessos, però que tenim un objectiu comú: tornar a recuperar el paper actiu dels ciutadans en la definició de una política econòmica, energètica, financera i agropecuària de la Unió Europea.

Per a la gent inquieta que vol implicar-se:

- Creating Coherence on Trade and Development:

- Seattle-to-Brussels-Network

- Enlazando Alternativas

Notes:

(1) Seminari "Del Comerç al Desenvolupament. L'impacte de les polítiques de comerç de la Unió Europea a Europe de l'Est i en països del Sud. Construint estratègies per a la societat civil per enfortir la coherència entre les polítiques de comerç i les de desenvolupament", organitzat per l'ONG búlgara Za Zemiata, membre del consorci" Creating Coherence on Trade and Development ". Aquest consorci està format per les següents organitzacions europees: MAIS (Itàlia), BothENDS (Holanda), Campagna per la Riforma della Banca Mondiale (CRBM) (Itàlia), Xarxa de Consum Solidari (Catalunya), Za Zemiata (Bulgària), Védegylet Egyesület / Protect the Future Society (Hongria) i Fair Watch (Itàlia). En el seminari participaven organitzacions búlgares, de Brussel.les, holandeses, hongareses, italianes, de Colòmbia i de Zimbabwe, per part de l'Estat espanyol havia representants d'Alba Sud, Ecologistes en Acció, Entrepobles, Observatori del Deute en la Globalització, SETEM-Catalunya i la Xarxa del Consum Solidari.