Dia Mundial de Turisme 2024: una oportunitat per a la pau?

El lema del Dia Mundial del Turisme promogut per ONU Turisme per a aquest 27 de setembre de 2024 és Turisme i Pau. En un context de fort creixement dels conflictes armats que posen de nou al planeta davant l'abisme, la proclama ressona en excés voluntarista quan només s'esmenten una sèrie de bondats associades a aquesta activitat. Llegir que un món amb més visites turístiques conduiria a societats més pacífiques provoca, com a mínim, incredulitat i estupefacció. En aquest sentit, s'argumenta que l'activitat turística pot ser un factor decisiu i vital per al foment de l'enteniment intercultural, crear ocupacions i estimular el desenvolupament sostenible. No obstant això, en abordar aquesta relació, entre turisme i pau, és crucial no perdre de vista les realitats més complexes i, sovint, contradictòries del rol que juga en l'actualitat el turisme global.

No hi ha pau en la guerra

Mentre ONU Turisme anuncia nous rècords postpandèmia en el nombre de turistes internacionals, el mes de juny passat vam aconseguir una altra xifra de rècord: el nombre de guerres en el món arribava fins a les 56, amb 92 països implicats. El pic bèl·lic més alt des de la II Guerra Mundial.

Fer referència avui a la pau, en un món sumit en la violència, implica un compromís moral i polític per a posar fi a les guerres i els actes de genocidi que assolen al món. No obstant això, en abordar aquesta qüestió amb un mínim d'empatia només se'ns ocorre una paraula: escàndol. Efectivament, és escandalós el que s'està vivint a Gaza en aquests moments, on milers de bombes israelianes cauen sobre civils palestins i en un any de guerra ja són més de 40 mil les persones assassinades, entre elles gairebé 14 mil nenes i nens. El genocidi que s'està cometent contra el poble palestí és de dimensions inenarrables.

Fuente: Manifestació a Barcelona, abril 2024. Imatge de Pedro Mata | Fotomovimiento. 

Així mateix, les estimacions de persones mortes i ferides amb motiu de la guerra entre Rússia i Ucraïna, quan es compleixen tres anys de l'inici del conflicte armat, ja arriben a les 500 mil persones, mentre es continua apostant a la derrota militar com a manera de resoldre el conflicte, la qual cosa ens porta al risc d'una guerra nuclear que posa en perill la mateixa pervivència de la humanitat. I aquests són conflictes visibles, que apareixen en els mitjans de comunicació, mentre que en molts altres llocs els crims contra la humanitat continuen produint-se sense que se'ls pari esment. A Àfrica, on es concentren bona part dels recursos naturals que són essencials per a la reproducció del capital, els conflictes bèl·lics s'estenen àmpliament. Per exemple, la guerra a Sudan arriba ja a unes cent cinquanta mil persones mortes i es pateix una crisi de fam de desplaçaments de proporcions històriques.

La realitat del món s'allunya extremadament de visions edulcorades en les quals el turisme seria un antídot capaç d'afavorir processos de pacificació. Al contrari, vivim en un planeta cada vegada més violent, ecològicament deteriorat, amb societats cada vegada més desiguals i excloents, amb territoris que sota les lògiques de la turistificació són més desiguals i empobrides.

Fer front a les contradiccions del turisme

Per a ONU Turisme, tal com ho presenta en la seva declaració del 27 de setembre, el turisme tindria una sort de qualitats curatives i profilàctiques que ens milloren com a éssers humans i ens predisposen a ser més pacífics i civilitzats. No sabem si s'inspiren en la famosa frase de l'escriptor espanyol Miguel de Unamuno quan deia que “el racisme es cura viatjant”. Lamentablement, mai s'havia viatjat tant i el racisme, no obstant això, continua present, i la violència que aquest implica no fa més que créixer.

El turisme avui majoritari és el resultat d'una societat amb uns estils de vida accelerats, hiperconsumistes i que generen tanta desigualtat i injustícia social com deteriorament dels ecosistemes naturals. I això no sembla que millori per a res els índexs de felicitat humana.

En alguns països, el turisme genera ingressos econòmics significatius. No obstant això, els seus beneficis no es distribueixen equitativament. Les grans corporacions i fons d'inversió acaparen la major part dels beneficis mentre que les micro i petites empreses i la seva població treballadora, que és part de les comunitats locals, són qui menys se’n beneficia i, a més, són qui han de suportar la càrrega dels impactes negatius. A més, el turisme es caracteritza per ser un dels sectors que majors nivells de precarietat laboral, associada també a una forta feminització de la seva mà d'obra. Aquesta dinàmica perpetua les desigualtats econòmiques i socials, contradient la idea que el turisme pot ser una eina de pau i desenvolupament equitatiu.

D'altra banda, l'activitat turística contribueix, directa i indirectament, a la generació d'impactes ambientals. La construcció d'infraestructures turístiques, el consum excessiu de recursos naturals i la generació de residus són només alguns dels problemes ambientals associats amb els processos de turistificació. Aquests impactes no sols afecten el medi ambient local, sinó que incideixen en el benestar i subsistència de les comunitats. A més, en alguns contextos, el turisme pot exacerbar els conflictes existents o fins i tot crear-ne de nous. L'apropiació de terres per al desenvolupament turístic, la privatització de recursos naturals, la mercantilització de la cultura i el desplaçament de residents són problemes recurrents. Els processos d’elitizació turística, incrementen les dinàmiques de despulla i desigualtat.

Font: Manifestació a Barcelona, juliol 2024. Imatge de Carla Izcara. 

És més, el turisme és també usat recurrentment per estats compromesos amb les vulneracions de drets humans i crims de lesa humanitat com un instrument de propaganda i de projecció d'una imatge de normalitat. Per això són cada vegada més les veus que des dels moviments socials reclamen el boicot als productes d'aquests països, també en l'àmbit del consum turístic.

En definitiva, no hi ha pau per a qui ha de defensar les zones costaneres o altres ecosistemes fràgils de projectes immobiliaris i infraestructures que atempten contra la preservació ambiental. No hi ha pau per a aquelles persones que ja no poden accedir a un habitatge permanent perquè el lloguer turístic és més rendible, o donar-se el gust de prendre un cafè o esmorzar en un restaurant perquè els preus són per a turistes. Tampoc hi ha pau per als qui, treballant en l'hostaleria, sofreixen llargues jornades, assetjament i persecució sindical i no arriben per pagar totes les seves despeses, mentre els seus ocupadors s'omplen les butxaques.

Però no caurem en el parany d'establir la correlació contrària i dir que més turisme implica menys pau i més guerra. No es tracta d'això, i en una certa manera ens convertiria en el mirall, també ridícul, del que fa ONU Turisme amb aquesta declaració. Des d'Alba Sud defensem que és possible un turisme completament diferent del model mercantilitzat i destructiu en el qual vivim i que s'ha desenvolupat des de la II Guerra Mundial, que pot desenvolupar-se sota lògiques totalment diferents a les de la reproducció del capital.

Turisme, qualitat de vida i justícia social

Si bé la idea que el turisme pot promoure la pau és atractiva, és important abordar aquest plantejament amb un cert escepticisme i contenció discursiva. La pau no s'aconsegueix simplement a través de l'intercanvi cultural i del desenvolupament econòmic. Construir escenaris de pau demanda un esforç continu (De Villiers, 2014). A més és un camí complex, i no pot concebre's com a quelcom que puguem donar per acabat, perquè existeixen nombrosos aspectes que poden evitar-ho. Res d'aquest procés té a veure amb solucions automàtiques justificades per interessos econòmics dels quals realment poc sabem si beneficiaran a la majoria de la població. El fet d'intentar promoure una activitat turística relacionada amb la pau haurà d'enfrontar-se a nombrosos reptes: que puguin existir diferents visions, i una falta d'acord, sobre el conflicte o els fets que han ocorregut, la trivialització o abús del terme “pau” per tal de mercantilitzar-la (Alluri et al., 2014), entre altres. Requereix, per tant, d'un compromís profund amb la justícia social i l'equitat. Això implica reavaluar les pràctiques turístiques actuals i promoure models de gestió comunitària i de preservació ambiental.

Així com el turisme no pot ser considerat la causa de tots els mals, tampoc pot resoldre tots els problemes. D'aquí resideix la necessitat d'una planificació democràtica i amb criteris d'equitat, així com de polítiques públiques centrades en la millora de la qualitat de vida de les persones que habiten les ciutats. No hi ha fórmules, cada territori, és a dir, els col·lectius, grups i institucions de cada lloc, hauran de definir quines són les prioritats, els problemes i desafiaments. La política turística podrà acompanyar aquestes estratègies, a través de programes de turisme social, associatiu i de base comunitària, de regulacions, de creació d'infraestructures socials al servei de la majoria i de foment d'iniciatives educatives que acompanyin processos de reparació històrica i de memòria contra la impunitat, per citar un exemple.

Font: arxiu SESC Bertioga. 

Són diferents les experiències públiques i associatives que transcendeixen la retòrica del discurs per a portar els seus principis al territori, a la gestió quotidiana, i garantir pràctiques turístiques més equitatives i inclusives, social, econòmica, cultural i ambientalment. Els programes de turisme social que fins a finals de l'any passat implementava el govern argentí o les propostes del SESC São Paulo al Brasil, o les moltes iniciatives comunitàries, reflecteixen, entre altres, l'aportació que poden fer unes certes formes d'organització del turisme com una proposta de benestar, capaç de promoure l'activació de les persones i el seu entorn, i contribuir a una millora en la qualitat vida i la generació de noves habilitats en el camp de la cultural, la naturalesa i l'esport. En aquests contextos, la pràctica turística constitueix una oportunitat per a generar consciència històrica, ecològica i comunitària; per a configurar nous models de comportament social, més respectuosos amb les comunitats i el seu ambient. Un turisme que, en definitiva, privilegiï les experiències vivencials, pausades, empàtiques amb les poblacions locals, les seves històries, gastronomia i naturalesa. A Alba Sud tenim el convenciment que si hi ha un turisme que pot contribuir a la pau d'alguna forma, ha de tenir aquestes característiques. No diem que sigui fàcil, però creiem fermament que l'esforç val la pena.

El model de desenvolupament que defensa ONU Turisme és el producte d'una societat capitalista que devora i destrueix la naturalesa, genera injustícia, desigualtats, i conseqüentment, violència i guerres. En una societat que es construeixi sobre bases igualitàries, justes, solidàries i en pau amb el planeta hem de construir un altre turisme, i podem reconèixer les experiències ja existents encara que minoritàries. Però aquesta altra manera de fer turisme haurà d'establir les seves bases en les necessitats humanes de benestar, salut, descans, de desenvolupament personal, i haurà de relocalitzar-se majoritàriament en la proximitat geogràfica als llocs de residència. Aspirem que la seva materialització realment pugui contribuir un món realment amb pau, equitat i justícia social.