Apropiació de terres i la "colombianització" de la guerra al Bajo Aguán

Els abominables fets esdevinguts en els últims dies al Bajo Aguán, semblen indicar que és l'inici d'una nova etapa, on la guerra de baixa intensitat que s'ha vingut donant en aquesta zona del país adquireix una nova dimensió, que generarà com a resultat l'increment de la violència en contra dels grups de camperols organitzats.

El conflicte del Bajo Aguán sorgeix de l'acaparament de terres efectuat en la dècada dels anys 90 del segle passat, quan durant l'administració de Rafael Callejas es va donar la contrareforma agrària, auspiciada pels organismes financers internacionals; generant com a resultat més de 400 mil famílies sense terra al país, convertint certes zones en potencials conflictes socials.

El palmero de la mort, Miguel Facussé, s'ha convertit en l'epicentre de la discòrdia nacional, degut a la seva tendència a promoure despulles i utilitzar el seu exèrcit privat per imposar-se a les zones que pretén fer seves o a les que ja ha aconseguit establir-se.
Els fets esdevinguts el passat diumenge a la finca "Pas Aguán", propietat del palmero de la mort, on van morir cinc guàrdies privats, han estat abordats pels mitjans de comunicació nacionals, sobretot per la premsa escrita afí a la SIP, com una invasió més a les plantacions de palma africana.

El representant de la companyia de Miguel Facussé, Corporació Dinant, Roger Pineda, va assenyalar que els responsables de l'atac pertanyen als moviments camperols MUCA i MARCA. No obstant això "les autoritats policials consideren que en el sector conflictiu hi ha un altre tipus d'interessos i no per part dels grups camperols que demanen la tinença de la terra, sinó de suposats narcotraficants".

La violència en el Bajo Aguán i la informació difosa pels mitjans de comunicació de l'existència de forts grups armats a la zona, ha estat aprofitada pel Ministeri de Seguretat per iniciar un operatiu militar denominat Xatruch II.

Amb l'anunci públic del palmero de la mort de la suspensió unilateral de l'acord de venda de 4075 hectàrees a l'Estat, amb el propòsit de traspassar-les als grups camperols organitzats, el Bajo Aguán es converteix en una zona de guerra asimètrica, on les Forces Armades d'Hondures i la Policia Nacional, comptant amb el suport dels Estats Units crearan un escenari destinat a espantar les famílies desposseïdes que han dipositat totes les seves esperances en poder viure en un règim de justícia social.

Des de fa diversos anys hi ha una campanya de difamació en contra dels grups camperols de l’Aguán, instigada pels mitjans de premsa propietat de Canahuati Larache -un dels més fervents promotors del cop d'Estat- assenyalant la presència de colombians lligats a supòsits grups subversius. Els últims dies apareixen aus de rapinya dedicats a la pràctica d'un periodisme sensacionalista revivint la sinistra acusació. Ja l'any 2009 s'havia assenyalat la presència de presumptes colombians lligats a grups paramilitars, que estarien "assessorant" als sicaris del palmero de la mort.

És clara l'esquizofrènia de l'actual administració governamental, hereus del procés iniciat pel colpisme, al dedicar-se a crear una imatge cap a l'exterior d'un país que viu en una situació de normalitat, mentre la violència arriba a extrems superiors a països que viuen conflictes bèl.lics, i la corrupció arriba a nivells greus en un país on és part inherent de la governabilitat.

El prospecte de subhastar el país en retalls, conegut com Regiones Especiales de Desarrollo (RED),on s'ha escollit el territori que va des de la Bahía de Trujillo fins al Río Sico,una franja de 100 quilòmetres de llarg i 25 d'ample, incloent d’aquesta manera part del conflictiu territori de l’Aguán. Per a dur a terme la republiqueta que somia Paul Romer, el nou William Walker, es requereix d'una "neteja social", i així poder desarticular qualsevol amenaça per als inversors coreans i canadencs entusiasmats amb la nova Banana Coast.

Per a OFRANEH el conflicte agrari del Bajo Aguán no és més que el resultat del règim feudal imposat per l'imperi en les últimes dècades i consolidat a través del cop d'Estat de l'any 2009. No perdem l'esperança de veure els grups camperols del MUCA i MARCA obtenir de nou les terres de les que van ser despullades amb estratagemes els anys 90 i que els pertanyen amb tota la raó.