“Do not disturb Barceló”: la història no oficial de la cadena hotelera d’origen mallorquí

Joan Buades, investigador del Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori de la Universitat de les Illes Balears i col•laborador d'ALBA SUD, acaba de publicar amb Editorial Icaria el llibre "Do not disturb Barceló. Viaje a las entrañas de un imperio turístico". Sens dubte estem davant d'un llibre imprescindible per entendre críticament el funcionament de les empreses transnacionals del sector turístic i el seu procés d'expansió accelerada i internacionalització.

Joan Buades treballa des de fa anys en l'anàlisi del fenomen turístic. Amb un peu ancorat a Balears, on ha realitzat una lectura molt crítica i rigorosa de les conseqüències socials i ambientals de la turistització de les Illes, s'ha preocupat també per analitzar i documentar el procés d'internacionalització de les cadenes hoteleres d'origen balear i les implicacions que això comporta per a les societats on s'han instal.lat. Entre les seves obres destaquen: “On brilla el sol. Turisme a Balears abans del Boom”, Res Pública Edicions, Eivissa, 2004; Exportando paraísos. La colonización turística del planeta, La Lucerna, Palma de Mallorca, 2007 i "Dessalar la Mediterrània? De quimera, negocis i béns comuns" a Scripta Nova. Revista Electrònica de Geografia i Ciències Socials, Universitat de Barcelona, vol. XII, núm. 270 (30), 1 d'agost de 2008. Temps enrere, Buades es va dedicar intensament a l'activitat política, sent diputat pels Verds en el Parlament de les Balears entre els anys 1999 i 2003. La seva tasca a favor de la fiscalitat ecològica sobre el turisme, l'anomenada "ecotaxa", va despertar les ires del sector empresarial, poc acostumat a aquest tipus de regulacions.

En aquesta ocasió, el seu llibre, encarregat per l'associació catalana Acció per un Turisme Responsable, afronta el repte de trencar alguns dels mites millor assentats del panorama empresarial espanyol: les bondats del procés de creixement i expansió internacional del sector hoteler. Al seu llibre, partint del cas concret del Grup Barceló, com podria haver estat el de qualsevol altre dels que dominen el panorama hoteler espanyol (Sol Meliá, Ríu, Iberostar o Fiesta, per exemple), mostra quines han estat les claus de l'èxit d'aquests aplaudits empresaris. Fent gala de la contundència en l'anàlisi que el caracteritza, Buades va explicar en el “paper” publicat per ALBA SUD "L'imperi turístic balear: on mai no es posa el sol", una entrevista conjunta amb Macià Blàzquez, les raons que ajuden a entendre el procés d'aquest grup d'empreses: "la clau ha estat haver sabut estar sempre en el moment oportú amb els amics necessaris perquè els seus negocis prosperessin sense por de cap regulació de tipus democràtic, ambiental o social. De fet, totes elles són fruit de la simbiosi amb els reeixits tour-operadors britànics i alemanys dels anys seixanta i setanta, operada amb el suport actiu de la dictadura franquista. L'arribada de la democràcia i la creixent transparència sobre els costos paisatgístics i l'atorgament de drets sindicals als treballadors, va empènyer a aquestes empreses primer a l'arxipèlag canari i, a partir de meitat dels vuitanta, a l'estranger, començant per llocs "segurs" com la República Dominicana o la Indonèsia de Suharto. La seva "cultura empresarial" és típicament neoliberal: són indiferents al caràcter democràtic o no dels països on s'instal.len, l'únic que exigeixen és que els seus governs els deixin fer els seus negocis sense posar el nas i que els garanteixin pau social, a fi que puguin operar sense problemes i ningú els demani que reinverteixin els beneficis obtinguts en aquests estats en desenvolupament humà o conservació ambiental. (...) En lloc d'"innovar", la seva obsessió ha estat guanyar grandària allà on podien entrar sense molèsties, clonant fora els seus primitius negocis a les Balears. " (pàg.5)

En aquesta lògica general, Buades explica la trajectòria particular d'una d'aquestes empreses. I per a això reconstrueix la seva història, des dels seus inicis a l'Espanya franquista fins a l'època de la globalització neoliberal, dominada pel capital financer especulatiu, allò que l'autor qualifica com a "turbocapitalisme". Alguns de temes en els quals Buades fixa una especial atenció són: les vinculacions amb capitals assentats a paradisos fiscals i de dubtosa procedència o vinculats a personatges com Dick Cheney, ex - vicepresident dels EUA; la lògica de la seva expansió empresarial en diferents territoris del planeta buscant les millors oportunitats de negoci; o l'altra cara d'estratègies com la Responsabilitat Social Empresarial.

Esperem que aquest llibre contribueixi a ampliar l'atenció pública sobre una activitat econòmica estratègica en aquesta etapa de la globalització capitalista. Sens dubte, les aportacions de Joan Buades són fonamentals per estendre una mirada crítica, radicalment democràtica i ecològica, sobre una faceta del desenvolupament capitalista que els seus empresaris han sabut ocultar per massa temps.