La problemàtica i reptes de la Responsabilitat Social Corporativa

La UITA representa diversos milions de treballadors i treballadores de l'hoteleria, la restauració i el turisme.

Partint de la premissa que les activitats de les empreses del sector impacten en aspectes com ara territori, ocupació, cohesió social i medi ambient, considero que la Responsabilitat Social no pot quedar únicament en mans de la iniciativa privada.

Avui, la pràctica comuna és que aquests processos, siguin adoptats unilateralment per la direcció de les empreses, sense la participació d'altres actors, entre ells, els SINDICATS.

La Responsabilitat Social Corporativa s'ha de concebre com una oportunitat per a la transformació de les empreses cap a un model innovador: amb relacions laborals participatives i democràtiques, valorant i cuidant el medi ambient i tenint al TREBALL DECENT com un element bàsic de les seves polítiques.

Una empresa que compleixi únicament amb la legislació vigent, no ha de ser definida com socialment responsable.

En realitat, és important preguntar-nos a través de quin instrument s'ha de canalitzar la Responsabilitat Social:

Hi ha d'haver una llei o una Directiva que la reguli, o s'ha d'inscriure en el marc del diàleg social i de la negociació?

El que sí que és clar, és que la Responsabilitat Social no ha de funcionar a través d'iniciatives estrictament unilaterals, de codis de conducta dissenyats i utilitzats per les pròpies empreses, interessades només en publicitar les seves actuacions i millorar la seva imatge institucional.

Per a nosaltres, la Responsabilitat Social Corporativa és una cosa que va més enllà del simple compliment de la llei.

Una empresa que compleixi únicament amb la legislació vigent, no ha de ser definida com socialment responsable.

Ens resta determinar si, a més, es pot parlar de Responsabilitat Social Corporativa quan les empreses anuncien haver près lliurement la decisió de ser-ho, però al mateix temps dissenyen i governen aquests processos unilateralment, sense lligams ni controls de ningú, és a dir, justament, sense Responsabilitat Social.

Si no hi ha nivell algun exigència, debat i fiscalització, la Responsabilitat Social no deixarà de ser un mer instrument més de relacions públiques i de màrqueting: un altre exercici de publicitat enganyosa.

Nosaltres entenem que el DIÀLEG SOCIAL és una eina fonamental per dotar de credibilitat a la Responsabilitat Social Corporativa, ja que fa possible consensuar normes i instruments que garanteixin transparència, participació i avaluació, elements imprescindibles per consolidar la seva valoració social i sindical.

A més, s'ha d'implementar una normativa global amb l'objectiu d'assegurar que les empreses transnacionals assumeixin compromisos orientats a mantenir en tots i cada un dels llocs on actuïn, un conjunt d'estàndards que incideixin positivament en el desenvolupament del Treball Decent, la llibertat sindical, el respecte de l'ambient i l'eliminació del treball infantil, entre d'altres punts importants.

Finalment, cal assenyalar, que la manca de Responsabilitat Social i Ètica en sectors clau de l'economia, molt ha tingut a veure amb l'actual crisi que sacseja les estructures de diversos països.

Una crisi, a més, que no ha de ser utilitzada com a coartada per justificar retrocessos en la qualitat de l'ocupació i els drets laborals .