Migracions a Amèrica Central, en el centre d'un canvi econòmic estructural

Durant les últimes tres dècades a Amèrica Central són milers els treballadors i treballadores que cada any han d'emigrar, tant als Estats Units com a altres països de la regió, per poder sobreviure i trobar els recursos necessaris per garantir el benestar de les seves famílies. S'estima que més de dos milions de salvadorencs, prop d'un milió d'hondurenys, milió i mig de guatemalencs i entorn a tres-cents mil nicaragüencs viuen als EUA. D'altra banda la població nicaragüenca a Costa Rica és d'unes set-centes mil persones i sobre les cent mil a El Salvador. Els conflictes armats, la pobresa, un model de desenvolupament excloent, la falta d'ocupació i oportunitats han expulsat a una part molt destacada de la població centreamericana. Molts emigren indocumentats. No sempre aconsegueixen el seu objectiu i pateixen lesions o moren en el trajecte, són deportats i s'enfronten a violacions als seus drets més fonamentals. No obstant això les causes estructurals que provoquen aquests moviments segueixen presents i la migració no s’atura, malgrat totes les dificultats que troben en el camí.

Els que aconsegueixen arribar al seu lloc de destinació inicien aleshores el repte de lluitar per un futur millor per a ells i els seus fills. L'enviament de remeses permet que moltes famílies centreamericanes millorin les seves condicions de vida, encara que els costos i impactes de tota mena que comporta aquest model de desenvolupament no són menors. Aquest creixent pes de les remeses en l'economia de l'Amèrica Central, la principal font d’obtenció de divises, posa al descobert el paper de la regió com a proveïdora de mà d'obra barata en el mercat internacional. Això afecta tant als patrons de mobilitat de la població centreamericana com a les dinàmiques territorials. La migració es revela, d'aquesta manera, com un fenomen global i complex que està reconfigurant de forma radical la regió.

Tenint en compte aquesta centralitat, l'article analitza la transformació ocorreguda en les últimes dècades en l'economia centreamericana i el paper cada vegada més important de la mà d'obra migrant com a forma particular d'inserció en el mercat internacional. A continuació s'analitzen els territoris de destinació de la migració dins la pròpia Amèrica Central, amb especial atenció a Guanacaste i la Zona Nord de Costa Rica, que han atret mà d'obra nicaragüenca associada a la construcció i el turisme en el primer cas, i a la collita de nous cultius per a l'exportació, com la pinya, en el segon. La precarietat i informalitat que caracteritza el treball en aquestes destinacions dóna peu a l'accentuació de la vulnerabilitat dels treballadors davant els seus patrons. Seguidament s'analitzen els impactes provocats als territoris d'origen de la migració, posant l'accent en qüestions com la desagregació familiar i comunitària, el paper contradictori de les remeses, els processos de diferenciació social o l'afectació sobre els recursos naturals.

Aquest document ha estat elaborat en el marc de la producció del documental Y me fui i altres recursos educatius encarregats per la Fundación PRISMA de El Salvador a ALBA SUD.

Podeu descarregar el “paper” AQUÍ.