Bajo Lempa: Després de l'emergència

Enel marc de la col.laboració entre Alba Sud i Entrepobles, que històricament ha vingut acompanyant les comunitats del Bajo Lempa, Maria Cilleros, documentalista i col.laboradora d'Alba Sud, es va desplaçar als pocs dies de l'inici de les pluges al Baix Lempa acompanyada per una delegació d'Entrepobles i ACUDESBAL, el seu soci local, per enregistrar la situació i els testimonis i opinions de la població local. El reportatge, de poc més de 6 minuts de durada, sintetitza els fets que van ocórrer, les seves causes profundes vinculades al canvi climàtic i les formes d'enfrontar, així com les possibles alternatives expressades per les organitzacions comunitàries del Bajo Lempa.

DESPUÉS DE LA EMERGENCIA:

Reproduïm a continuació el Comunicat d’Entrepobles sobre la situació d’emergència al Bajo Lempa:

El Salvador: Baix Lempa, més enllà de l'emergència. El canvi climàtic té rostres i també responsables.

La regió de la desembocadura del riu Lempa i les comunitats que hi viuen són un dels exemples del que cada vegada succeirà amb més freqüència com a conseqüència del Canvi Climàtic i de l'absència de polítiques globals i locals per enfrontar-ho.

Com diverses zones d’Amèrica Central i moltes altres regions del món, són territoris condemnats a lluitar permanentment amb les alternançes de sequeres i inundacions.

En el Baix Lempa la qüestió s'agreuja, segons van denunciar les pròpies comunitats en un comunicat publicat en aquesta mateixa web, per una gestió  dels cabals del riu per part de la Comissió Executiva Hidroelèctrica del Riu Lempa, que preval els interessos econòmics vinculats a la producció d'energia, per sobre de les vides, habitatges i cultius de les comunitats. També per la falta de polítiques públiques realment eficients de prevenció i gestió de riscos.

Volem manifestar que la principal causa de desbordament del riu Lempa, són les descàrregues sense control que realitza la presa hidroelèctrica, que per l'afany pervers de produir energia i incrementar els guanys d'uns pocs, passen per desapercebut que aigües a baix habitem milers de famílies camperoles que ho perdem tot amb les inundacions, principalment els nostres mitjans de subsistència, com són els grans bàsics.

No ha estat possible que la Comissió Executiva Hidroelèctrica del Riu Lempa CEL, doni suport a la construcció d'obres de protecció, sembla que els incomoda gastar-se uns quants dòlars dels centenars de milions de guanys que obtenen cada any, després de sobre explotar els recursos naturals, i posar en perill la vida de les milers de famílies humils que a la zona del Baix Lempa habitem.

El Ministeri d'Agricultura i Ramaderia, posa de manifest la seva falta de voluntat política per atendre de manera integral la problemàtica de les inundacions a nivell nacional, i específicament a la zona del Baix Lempa, aquesta asseveració la fonamentem en la conducta expressada al moment de realitzar les reparacions de les parts danyades de les obres de contenció, les quals són mancades d'ètica professional i de qualitat tècnica, això succeeix per ajustar-se al recurs econòmic abans que a l'estudi i disseny de l'obra, i, com a conseqüència a la primer crescuda del riu i increment de les descàrregues per abocador que realitza la presa hidroelèctrica col·lapsen.

Per si això fos poc el territori de les comunitats de la zona es veu amenaçat en els últims anys per l'existència d'un mega-projecte turístic en el qual estan dipositats els interessos especulatius dels grups més poderosos del país, i que seria incompatible amb l'actual vocació agrícola i ramadera extensiva de les comunitats, així com amb una estratègia de sobirania alimentària per a El Salvador, ja que el Baix Lempa és un dels “graners” del país. Per tant, tampoc és tan sorprenent la falta de polítiques de suport a les comunitats per a la gestió dels desastres, ja que aquesta falta de polítiques, per activa o per passiva, ve jugant a llarg termini a favor dels interessos especulatius.

Diverses de les comunitats del Baix Lempa tenen una llarga història d'organització, lluita i defensa dels seus interessos col·lectius. Per això no s'han quedat inerts davant aquests problemes. Amb al suport de diverses organitzacions nacionals i internacionals, entre elles Entrepobles, han vingut organitzant plans comunitaris de prevenció i resposta immediata per enfrontar els recurrents desastres. Aquesta organització ha estat decisiva a l'hora que mitigar els efectes del canvi climàtic a la zona i, no hi ha dubte que la intervenció i l'autoajut comunitari s'ha demostrat la primera i la més eficaç, sinó l'única, davant la precarietat i indolència de la iniciativa pública.

Però les comunitats no s'han encarregat solament de prevenir i fer front a les contingències naturals. També s'han encarregat de fer front a les causes polítiques. A l'estiu del 2009 el Baix Lempa va ser escenari d'una Trobada del Moviment Comunitats Afectades pel Canvi Climàtic (MOVIAC), un moviment que està començant a generar-se a diversos països d'Amèrica Llatina per reclamar polítiques públiques a nivell nacional i per plantejar el Deute Ecològic i Climàtica de la qual són creditores a nivell internacional.

Aquest és, doncs, un dels casos en els quals es manifesta més clarament l'estreta vinculació entre Canvi Climàtic, Sobirania Alimentària i Deute Ecològic, i que, per tant, requereix un enfocament i un abordatge global implicant la sensibilització, la denúncia i l'educació als països que, com els nostres, són “deutors” per les altes emissions de carboni del nostre model de producció i consum.

La inhibició dels governs i l'anomenada “comunitat internacional” en les grans cimeres mundials, com les de Copenhaguen o Cancún, per afrontar el Canvi Climàtic es veu augmentada en aquests temps de crisis en els quals els criteris de sostenibilitat ambiental queden totalment relegats a un segon pla enfront de la crisi econòmica. I, no obstant això, tots els estudis, encara que ara els mitjans de comunicació ja no els prestin tanta atenció com a anys enrere, vénen a confirmar que s'estan complint les prediccions més crítiques sobre l'escalfament global.

Per això i, per tots els anys que portem cooperant amb les comunitats del Baix Lempa, des d'Entrepobles/Entrepueblos/Entrepobos/Herriarte volem manifestar la nostra solidaritat i la nostra determinació d'acompanyar a aquestes comunitats en la divulgació de la seva situació i denúncia, a donar a conèixer les seves demandes, així com de seguir treballant sobre aquesta temàtica des de les diferents dimensions de la cooperació solidària (cooperació, denúncia, educació sobre les causes i sobre les responsabilitats Nord/Sud, incidència política, etc.).