A l'hostaleria s'ha perdut la qualitat del treball i la qualitat del servei. Entrevista amb Lorenzo Bravo.

"... Vaig arribar a Balears, els anys 70 -va rememorar Bravo- i quan se celebrava el Dia del Turisme els treballadors i els turistes ho passàvem molt bé. Nosaltres trèiem unes propines de l'hòstia i volíem que tot l'any fos com el 27 de setembre. Avui això ha canviat, perquè abans hi havia un tracte directe, professional amb el client, hi havia més qualitat, també més respecte i menys massificació. Avui tenim el bufet, i molt pocs treballadors saben fer servir una pinça. Pràcticament s'ha perdut la professió. Hem disminuït la qualitat del treball, alhora que ens hem carregat el territori i l'ambient.

 
Cal debatre sobre el futur del turisme i cap a on anem -va continuar-, i no propostes d'algun il.luminat. Els treballadors volem ser part d'aquest debat a través dels sindicats i de la negociació. Cal acabar amb tanta precarietat, perquè als hotels portem uns ritmes endimoniats, i les pobres cambreres de pis han de prendre tota classe d'analgèsics per seguir treballant.

Jo vinc dient des de fa molts anys -i amb això faig una autocrítica- que els sindicats estem acollonits- va emfatitzar Bravo-, perquè ens critiquen tots: el ministre d'Economia, els poders fàctics, els mitjans de comunicació que estan en mans dels poderosos. Però nosaltres hem de caminar amb el cap ben alt, que es noti que on hi ha delegats sindicals les condicions de treball són millors, que puguem dir que els delegats sindicals fan bé la seva feina i informen als treballadors (...).

Espero que aquestes jornades serveixin per a això, per parlar del nostre treball i dels nostres problemes, del turisme que volem... ", va concloure.

-T'has endut els grans aplaudiments en la tarda d’avui....

-Bé, és que un parla el que veu, amb honestedat i des de la indignació que em produeix tanta injustícia...

- Entens que el treball en l'hostaleria sempre va ser igual?

-No, tots aquells que tenim uns anys notem una gran deformació, i avui el treball en aquest sector és poc professional perquè així ho imposa el model. En el passat un realitzava la seva tasca amb un somriure, perquè era grat treballar en la restauració i en l'hostaleria.

 -Vas parlar del deteriorament ambiental...

-És que quan s'aposta més per la quantitat que per la qualitat, cada any es necessita l'ingrés de més gent. El model explota tant al treballador, a la treballadora, com a l'ambient. El deteriorament és general i l'activitat és insostenible. En tot això els sindicats tenim la nostra culpa, perquè la lluita que hem donat no ha estat suficient. D'altra banda, moltes de les conquestes que havíem aconseguit no es van saber defensar.

-Vas parlar de les condicions de treball de les cambreres. Terrible!

-El treball de les cambreres és terrible als hotels. Recordo que quan vaig arribar a Eivissa una cambrera feia de sis a vuit habitacions. Avui poden fer-ne fins a 25 en una jornada. Per això tenen tant estrès, passen tanta ansietat i tenen els seus cossos destruïts. Si mires dins de la cartera d'una cambrera, segur trobes una quantitat d'antiinflamatoris, antidepressius, analgèsics, i això no pot ser.

Article publicat originalment a la Web de la Rel-UITA el passat 25 de novembre de 2011.