Durban: "Darrera els números: una crida per a la justícia social, econòmica i climàtica al turismo"

Tourism Watch / Church Development Service (EED), Ecumenical Coalition On Tourism (Ecoter), Arbeitskreis Mercator & Entwicklung (Aktea), Naturefriend International (NFI), Fair Trade in Tourism South Africa (FTTSA), impulsen una declaració recolzada pel Fòrum de Turisme Responsable i altres 32 organitzacions de tot el món, entre elles Alba Sud, amb vista a la COP 17 /  Conferència Climàtica de Durban, a Sud-àfrica, que haurà de resoldre com s’encara la política ecològica mundial durant aquest segle, ja que el Protocol de Kyoto, en vigència actualment, venç l'any que ve.

La crida centra la seva atenció en el turisme i, en especial, en la necessitat d'impulsar negociacions per regular el transport aeri internacional i limitar les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle, avançant d'aquesta manera cap a la superació de l'actual situació que han fet intocable a la indústria turística i la de l'aviació. Amb aquesta iniciativa les organitzacions que la subscriuen pretenen enfortir la seva capacitat d'incidència per tal que la COP17 adopti decisions adequades sobre el transport internacional per aconseguir una mitigació adequada, que inclogui la reducció d'emissions i finançament per a la mitigació i adaptació en els països en desenvolupament.

Darrera crida a Durban

"Més enllà dels números: una crida per la justícia social, econòmica i climàtica al turisme"

Un desenvolupament més just i sostenible del turisme és necessari per reduir el seu impacte en el clima a nivell mundial, i per contribuir eficaçment a la reducció de la pobresa i la creació d'oportunitats a les destinacions turístiques per a les comunitats i els diferents actors interessats.

Que el turisme sigui utilitzat com una excusa per evitar qualsevol regulació global i vinculant de les emissions de l'aviació és un tema que preocupa a organitzacions no governamentals (ONG) i la ciutadania, tant dels països del Sud com del Nord. Els grups d'interès de la indústria turística argumenten que un marc regulador per a limitar les emissions del trànsit aeri internacional podria tenir un impacte negatiu en els ingressos del turisme, que se suposa contribueixen a la reducció de la pobresa als països en desenvolupament. El seu missatge és, en resum: "Un règim climàtic vinculant per al turisme podria soscavar el desenvolupament i els seus objectius."

Les organitzacions que recolzen la present crida qüestionen aquest argument, i demanen un debat real sobre el turisme i la reducció de la pobresa en les negociacions relatives a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (coneguda per CMNUCC, o UNFCCC, per les seves sigles en anglès). Fins ara, la indústria dels viatges i el turisme ha protegit els seus interessos comercials en nom de la lluita contra la pobresa. És urgent posar en relleu els complexos impactes socials, culturals, econòmics i ambientals del turisme als llocs de destinació, especialment perquè aquestes afecten el personal que treballa al sector i a les comunitats, i cridar l'atenció sobre la postura irresponsable de la indústria turística en el procés de la UNFCCC. El debat sobre el paper del turisme per aconseguir una "economia verda" ha d'anar més enllà de les declaracions repetides fins la sacietat que presenten només el costat econòmic positiu del creixement del turisme. És el moment de debatre seriosament sobre el ràpid creixement que ha conegut el sector turístic i els seus impactes en el clima, la biodiversitat i els recursos naturals, el benestar humà i el desenvolupament. Cal un enfocament centrat en les persones i en els drets humans, per trencar les barreres que impedeixen establir normes obligatòries per a les emissions causades pel transport internacional i aplanar el camí per a pràctiques de turisme sostenible.

El turisme representa al voltant del 5% de les emissions antropogèniques de CO2, però la seva contribució global al canvi climàtic, si es mesura com forçament radiatiu de tots els gasos d'efecte hivernacle, és de l'ordre de 5,2 al 12,5% (Scott et al., 2010). L'aviació representa el 40% de les emissions de CO2 del turisme, el transport en automòbil el 32% i l'allotjament el 21%. El 7% restant prové de les activitats dels turistes (4%) i altres formes de transport (3%), inclosos els creuers. Entre 2005 i 2035, es preveu que les emissions de carboni procedents del turisme creixeran en un 162% (OMT, 2008). No obstant això no hi ha encara legislació per reduir les emissions procedents del turisme. De fet, el sector del turisme en la seva totalitat no ha estat debatut en cap de les negociacions polítiques internacionals sobre el clima que s'han celebrat fins ara (Respect, 2009).

En el marc de la UNFCCC només són negociades les emissions de l'aviació, juntament amb les emissions procedents del transport marítim (els anomenats "combustibles pesants del transport aeri" o "bunkers"). En un estudi recent, els autors del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) conclouen que, considerant les millors estimacions disponibles per als efectes diferents del CO2, l'aviació mundial va contribuir el 2005 un 4,9%, i en el pitjor dels casos fins i tot un 14%, al canvi climàtic causat per l'ésser humà (Lee et al., 2009). Aquests impactes climàtics dels viatges aeris són originats per una fracció relativament petita de la població mundial, al voltant del 2%, que és la que participa activament en el transport aeri. Fins ara les negociacions sobre "combustibles del transport aeri" s'han realitzat d'una manera poc entusiasta i, després de molts anys, encara no estan incorporades en cap dels objectius de reducció obligatòria d'emissions. Els combustibles del transport aeri no estan inclosos en el Protocol de Kyoto. El 1997, la responsabilitat de reduir les emissions de l'aviació va ser traspassada a la Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI). Es va encarregar a aquesta organització el desenvolupar un mecanisme de protecció del clima adequat per al sector i ha fracassat estrepitosament: després de 14 anys, l'OACI encara ha de demostrar que és capaç d'assolir alguna mesura o objectiu significatiu i vinculant a nivell internacional.

En les negociacions sobre el clima, la indústria del turisme ha aconseguit fins ara protegir els seus interessos comercials en el nom del desenvolupament i l'eradicació de la pobresa. A través d'organismes internacionals com la OACI o l'Organització Mundial del Turisme (OMT), els grups d'interès del sector turístic argumenten que qualsevol mecanisme de reducció d'emissions vinculant per a l'aviació –per exemple, un impost global sobre el combustible o un sistema de comerç de les emissions– es traduiria en majors costos per al transport de passatgers, el que al seu torn tindria un efecte negatiu en les economies dels països en desenvolupament. S'afirma que les persones a aquests països, que depenen en gran mesura dels ingressos del turisme, es veuran doblement afectades: d'una banda, a través dels impactes directes del canvi climàtic, i d'altra banda, per la reducció dels ingressos i mitjans de vida associats amb l'arribada de turistes.

Fins i tot l'OMT (agència especialitzada de l'ONU que actua com un fòrum intergovernamental sobre la política mundial del turisme) pren la postura que les regulacions sobre el clima no han de suposar una càrrega excessiva per al sector turístic privat i no han d'alterar la seva capacitat de créixer. No obstant això, ni l'OMT ni l'OACI han anat mai més enllà d'aquesta posició "defensiva", ni han fet cap proposta concreta sobre el disseny de solucions de regulació climàtica per al sector de l'aviació, l'obtenció de fons per finançar mesures de adaptació en els països en desenvolupament, i formes d'avançar sobre com abordar el principi de "responsabilitats comunes però diferenciades" que estableix la Convenció.

La imatge, sovint repetida, que el creixement del turisme és igual als ingressos que proporciona, el que equival a reduir la pobresa, és molt simplista. També ho és la noció que aquest càlcul es veurà afectat per qualsevol tipus de compromís climàtic vinculant. Per tant, per tal de complir tant amb els objectius climàtics com amb els de desenvolupament, cal discutir obertament la mesura que el creixement del turisme incontrolat o no planejat realment contribueix a la reducció de la pobresa al Sud Global. Contribueix el turisme en realitat a reduir la pobresa? I si és així, com? Limitaran realment les regulacions sobre el clima els viatges i el potencial de la indústria del turisme per fer front a la pobresa?

Fer front a aquestes qüestions exigeix ​​una nova reflexió sobre el paper del turisme en el desafiament del canvi climàtic mundial:

-El Moviment per al Desenvolupament Mundial (WDM, per les seves sigles en anglès) ha publicat un informe amb la New Economics Foundation (NEF), que investiga l'impacte que tindria aturar l'augment de l'aviació al Regne Unit sobre el turisme als països en desenvolupament: la gran majoria dels passatgers d'avió del Regne Unit van a Europa, i després a les més riques regions del món com Amèrica del Nord i Japó. Això il.lustra el fet que la major part del turisme mundial té lloc entre els països desenvolupats. Al voltant del 60% de totes les arribades de turistes internacionals es pot atribuir al grup de Països Altament Desenvolupats, mentre que només el 10% dels turistes viatgen a països en desenvolupament. Inicialment, aturar l'augment de l'aviació es pot aconseguir centrant-se en els vols de curta distància, el que necessita fomentar la pastanaga de millors serveis ferroviaris i el pal de la pujada d'impostos sobre l'aviació, així com la fi de l'ampliació massiva dels aeroports. I aquestes mesures no tindrien impacte per als països en desenvolupament.

- El grup de Països Menys Avançats (PMA) rep només el 1,2% de les arribades de turisme global. Si el turisme del Regne Unit cap als països en desenvolupament es frenés, això només tindria un petit impacte en el creixement econòmic dels països que reben un nombre proporcionalment gran de turistes del Regne Unit. Si els viatges de llarga distància sortint del Regne Unit es limitessin, l'economia de Kenya, Tailàndia i la República Dominicana perdria entre un 0,1 i 0,4% de creixement del PIB el 2020 (WDM i NEF, 2008). Per tant, seran necessàries mesures per compensar aquests països o excloure'ls de les mesures per reduir l'augment dels viatges de llarga distància.

-L'informe del Grup d'Alt Nivell sobre Finançament en matèria de Canvi Climàtic, que assessora el secretari general de Nacions Unides, preveu que les mesures podrien suposar un augment de costos del transport aeri al voltant d'un 2-3% (Informe AGF, 2009 ). Les investigacions indiquen que cap impost d'aquest tipus reduirà tot just la demanda, especialment en el cas dels viatges de llarga distància, on la demanda és menys elàstica que la de curta distància per la manca de bones alternatives per als viatges llargs en comparació amb els trajectes curts , que es poden realitzar en cotxe, tren o vaixell (IIED, 2011).

- També s'ha de qüestionar quina quantitat dels ingressos generats pel turisme arriba finalment als  “pobres". Diversos estudis demostren que fins a un 85% dels ingressos per turisme "s'escapa" dels països en desenvolupament (citat a Bolwell i Weinz, 2008), a causa de diversos factors i sobretot al poder dels tour operadors internacionals (Broham, 1996 ), la propietat estrangera i l'alta propensió a la importació del turisme (Jules, 2005).

- A més, la proporció dels ingressos del turisme que roman en l'economia nacional no beneficia automàticament als pobres. Com molts exemples demostren, les inversions en turisme en els països en desenvolupament sovint gairebé beneficien a les petites elits i deixen a la població local sense accés al mercat turístic o un treball decent. La investigació duta a terme amb l'ajuda del programa britànic sobre turisme "pro-pobre" (www.propoortourism.org.uk) posa de manifest en repetides ocasions que la gent pobra necessita suport a través d'enfortiment de les seves capacitats i de vincles comercials, per seguir el ritme de creixement del turisme i beneficiar significativament d'aquest. La falta d'aquest suport es tradueix inevitablement en "oportunitats perdudes" per al desenvolupament i fins i tot en resistència per part de la població local, per exemple a Egipte on la dictadura i la seva clientela es van beneficiar del turisme a costa de la majoria de la població egípcia (Tourism Watch Nº 64, 2011). A la República Dominicana, l'auge del turisme durant 20 anys no ha aconseguit impulsar el desenvolupament humà tal com expressa clarament l'Índex de Desenvolupament Humà dels últims anys. I en el fràgil arxipèlag de corall de les Maldives, les comunitats pesqueres es troben en crisi mentre es desplega la indústria turística i la meitat de la població segueix vivint sense electricitat (Aktea, 2009).

- Hi ha exemples en què el desenvolupament del turisme provoca o atia la pobresa en privar les comunitats locals de la seva base econòmica. Famílies i comunitats pobres tendeixen a ser menys resistents davant els impactes negatius del turisme d'ordre socioeconòmic, cultural i / o ambiental en comparació amb aquelles que es beneficien directament del sector a través d'una ocupació o del subministrament de béns i serveis. Hi ha casos en què, en nom del creixement del turisme i del desenvolupament, les poblacions indígenes i altres habitants i actors de les destinacions turístiques són objecte de discriminació, veuen la seva llibertat d'expressió restringida i s'obstrueix la seva participació en els processos de presa de decisions. Les forces mercantils de l'oferta i la demanda inflen els preus de la terra i d'altres recursos vitals, de tal manera que la pròpia població local no pot accedir-hi. Els recursos naturals són sovint desviats pel bé dels turistes però en detriment de les poblacions locals, que lluiten per l'accés a l'aigua o a la terra per a les seves necessitats diàries.

- Existeixen innombrables exemples de les formes en que el desenvolupament del turisme no planificat o forçat resulta en degradació ambiental, explotació social i violacions dels drets humans. Els impactes del canvi climàtic s'exacerbaran aquestes conseqüències i amplificaran els conflictes entorn de l'aigua, l'energia i altres recursos.

L'"èxit" en el desenvolupament del turisme no pot expressar-se i definir-se en termes purament econòmics, com la quota de mercat i el producte interior brut (PIB), tal com ho presenten en el procés de la UNFCCC dels grups d'interès de la indústria del turisme. Com en molts altres sectors, en el turisme és necessari desenvolupar nous criteris que tinguin en compte la plena sostenibilitat socioeconòmica, cultural i ambiental de les estratègies i les solucions utilitzades en aquest sector.

Un punt de partida per resoldre el desafiament del canvi climàtic i la pobresa per al sector turístic podria ser la recomanació de l'AGF de garantir que "no hi ha incidència neta" per als països en desenvolupament, com a resultat de qualsevol mesura adoptada per generar fons per el clima provinents del transport internacional. Dins d'aquest concepte que "no hi ha incidència neta" seria possible proporcionar una bonificació anual per als països en desenvolupament per neutralitzar qualsevol càrrega econòmica derivada de la disminució de les arribades de turisme. Els ingressos restants, principalment de països desenvolupats, es destinarien a l'acció contra el canvi climàtic en els països en desenvolupament. A més, per reduir al mínim les possibles conseqüències negatives sobre els països en desenvolupament més vulnerables, s'hauria d'aplicar l'enfocament dels "llindars mínims". L'efecte d'aquests llindars hauria de ser eximir el trànsit cap a i/o des dels Petits Estats Insulars en Desenvolupament i els Països Menys Avançats. Estats amb menys de l'1% de l'activitat de l'aviació mundial també estarien exempts de les mesures basades en el mercat. Això significaria que, si bé les mesures reguladores s'aplicarien únicament al voltant de 22 països, amb això s'estaria capturant prop del 80% de les emissions de l'aviació internacional.

Els grups que subscriuen el present document:

• Reconeixen que les regulacions sobre el clima no han d'entrar en conflicte amb les metes de desenvolupament i desafavorir econòmicament a les persones en el Sud. Fan èmfasi en què les interdependències entre el canvi climàtic, el turisme i el desenvolupament són molt complexes i van més enllà de les meres xifres de creixement del turisme i els objectius de reducció d'emissions;

• Expressen la seva profunda preocupació per la manera indiferenciada i irresponsable en què aquestes dificultats són presentades pels grups d'interès de la indústria turística en el marc de la UNFCCC, i la manca general de voluntat política per trobar solucions reals que beneficiïn el Sud Global. La suposada important funció del turisme com "motor de desenvolupament" està sent constantment utilitzada com un instrument en contra de qualsevol avenç per a la inclusió de l'aviació en les polítiques mundials sobre el clima;

• Demanen a la 17 Conferència de les Parts (COP 17, per les seves sigles en anglès) reunida a Durban que desenvolupi directrius forts per l'OACI, inclòs un objectiu ambiciós de reducció d'emissions vinculat a terminis clars per crear un marc que permeti reduir ràpidament les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'aviació internacional. Al mateix temps, la COP 17 ha de garantir una contribució equitativa del sector de l'aviació al finançament de mesures de mitigació i adaptació en els països en desenvolupament, alhora que garanteix que "no hi hagi incidència neta" en les comunitats pobres dels impactes de les mesures per a la protecció del clima;

• Demanen a l'Organització Mundial del Turisme (OMT) que jugui un paper constructiu en el procés de la UNFCCC, caracteritzat per un debat seriós i en profunditat amb els seus membres sobre com minimitzar les possibles càrregues econòmiques que poden derivar per als països en desenvolupament. El concepte proposat que "no hi ha incidència neta" pot ajudar a trobar solucions que realment beneficiïn als pobres.

• Convoquen a una transformació fonamental del turisme mundial per crear models de negoci i desenvolupament justos, equitatius, sostenibles i participatius, i que respectin els drets humans. Les comunitats en les destinacions turístiques han de ser apoderades per participar en els beneficis del creixement turístic i prendre part en els processos de presa de decisions que els afecten.

Aquest document ha estat elaborat per les següents ONG:

• Tourism Watch/ Church Development Service (EED)

• Ecumenical Coalition On Tourism (ECOT)

• arbeitskreis tourismus & entwicklung (AKTE)

• Naturefriends International (NFI)

• Fair Trade in Tourism South Africa (FTTSA)

Aquests grups signen el document:

• CETRI - Centre tricontinental, Belgium

• World Council of Churches

• Tourism Concern, UK

• Acción por un Turismo Responsable

• Coastal Development Partnership, Bangladesh

• National Council of Churches, India

• Institute for Tourism Research + Planning

• Community Tourism Council of Prainha do Canto Verde, Ceará, Brazil

• ALBA SUD, Spain

• Asian Muslim Action Network (AMAN)/ Asian Resource Foundation (ARF)

• Peace for Life, Philippines

• Asia and Pacific Alliance of YMCAs

• The United Church of Canada

• FASTENOPFER, Switzerland

• Asia Pacific Ecumenical News

• Foro de Turismo Responsable – FTR, Spain

• ATE Swiss Association for transport and environment

• forum anders reisen e.V.

• atmosfair gGmbH

• Andaman Discoveries and the North Andaman Community Tourism Network

• Alternative Tourism Group, Palestine

• KABANI - the other direction, India

• The Blue Yonder, India

• Traverdo GmbH

• Alliance Sud

• ECPAT Switzerland

• SWISSAID, Swiss Foundation for Development Cooperation

• Ujamaa Centre for Community Development and Research, South Africa

• VCD - Verkehrsclub Deutschland (Transportation Club Germany)

• Germanwatch

• Bread for the World

• Transport & Environment

• Pacific Conference of Churches

Versió en català a partir de la traducció de l'anglès al castellà realitzada per Ana Revuelta Alonso d'ICID per al FTR.