Educació i societat turística a les Illes Balears

Joan Amer és doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005) amb la tesi "Turisme i política. L'empresariat hoteler de Mallorca. El període autonòmic de 1983 a 2003". Recentment va publicar a la revista Investigaciones Turísticas (núm. 2, juliol-desembre, 2011, pàg. 66-81), de la Universitat d'Alacant, part dels resultats d'una investigació en curs sobre l'educació en societats altament turistitzats, “Educación y sociedad turística turística en Baleares. Las políticas públicas educativas ante el impacto de la economía de servicios turísticos en el abandono escolar”. Amer posa en evidència en el seu estudi com aquest tipus de societats, característiques de la costa mediterrània espanyola, presenten elevats índexs d'abandonament educatiu post-obligatori. Segons explica això té a veure amb un model turístic que requereix un mercat de treball poc qualificat, que en èpoques de bonança es converteix en un important factor d'atracció de mà d'obra, entre la qual s'inclouen una part significativa de joves majors de 16 anys, que abandonen el sistema educatiu. En moments de crisi, com la situació actual, aquest segment de població, amb uns elevats nivells d'atur, enfronta amb grans dificultats la nova conjuntura. Preocupats pel que està passant i com ho estan enfrontant els diferents actors socials, entrevistem a Joan Amer.

Planteges al teu article que a les societats on l’economia turística té un fort pes, com pot ser el cas de les Illes Balears, l’abandonament de l’ensenyament post-obligatori és molt elevat, més que el de societats on el sector no és tan predominant. De quines evidències parteixes i com ho expliques?

Les dissonàncies que pot percebre l’alumnat entre, d’una banda, la formació necessària per incorporar-se a un mercat de treball turístic poc qualificat i, d’altra, els requisits que els hi demanen en la seva etapa escolar, poden estar en l’arrel de les causes de l’abandonament educatiu. Aquí també influeixen de manera decisiva les trajectòries laborals familiars, especialment quan aquestes se produeixen en l’àmbit de la mà d’obra no qualificada requerida en els serveis turístics.

De la mateixa manera, per entendre les altes taxes d’abandonament, també cal tenir present (com recorda el sociòleg de l’educació Fernández Enguita) com s’han redefinit els objectius escolars en relació a la transició a la vida adulta i l’accés al mercat laboral: s’han substituït els aprenentatges en el mercat laboral, i l’èxit escolar en la secundària obligatòria és determinant per poder accedir a ensenyaments professionals.

Sembla que es produeix una forta relació entre l’abandonament  educatiu i les característiques específiques del model turístic de les Illes Balears, i específicament pel tipus de mà d’obra que s’està demandant. Com funciona aquesta relació?

El turisme de masses de sol i platja descansa sobre l’estacionalitat i la producció a gran escala. Les característiques del model, amb salaris baixos i jornades intenses en temporada alta, comporta la incorporació de força de treball poc qualificada.  Per tant, el mercat de treball permet una incorporació primerenca en feines del sector serveis tot desincentivant la permanència en els estudis.

Tot això et porta a parlar d’un model educatiu “turistitzat”, quines serien les seves principals característiques i fins a quin punt es pot parlar d’un model que va més enllà de l’experiència balear?

A l’equació entre turisme, educació i modernització social, podem parlar d’un model educatiu “turistitzat”. Aquest model educatiu se caracteritza per alts índexs de fracàs escolar i abandonament educatiu. Els baixos nivells d’èxit acadèmic no han dificultat, emperò, l’obtenció d’elevades taxes de desenvolupament i “prosperitat” econòmica. El model “turistitzat” es caracteritza per uns elevats percentatges de creixement econòmic subministrats pel turisme que no han anat paral•lels amb els llindars educatius assolits per la societat. Els escenaris d’enriquiment fàcil i demanda de mà d’obra poc qualificada han comportat escenaris de desigualtat social i vulnerabilitat educativa.

Més enllà de l’experiència balear, trobem escenaris semblants a diferents indrets de la costa mediterrània de l’Estat espanyol, així com a les Canàries (tot i que l’abandonament a les Canàries no és tant accentual com a les Balears). L’economista de l’educació Jorge Calero ha subratllat aquest element diferencial als territoris turístics de l’Estat. A continuació, caldria fer un exercici més i adoptar una perspectiva comparada amb altres racons turístics de la Mediterrània, tot fent una ullada als seus indicadors educatius. Aquesta perspectiva restaria pendent.

Quin impacte té el model quan arriben els períodes de crisi i creix la desocupació?

Tot consultant les dades del Consell Econòmic i Social de les Balears relatives al mercat de treball, podem veure que les persones amb menys estudis continuen sent les més afectades en períodes de crisi. A l’any 2009, el nivell formatiu de 3 de cada 4 joves menors de 30 anys en atur és inferior a la secundària postobligatòria. En el cas dels homes, aquesta situació afecta al 81.09% i en el de les dones al 69.03%. Si utilitzam la classificació internacional de nivell d’estudis, es pot veure que la població jove aturada se distribueix de la manera següent: un 28.74% amb estudis inferiors als corresponents a la secundària obligatòria, un 46.91% amb estudis corresponents a la secundària obligatòria, un 17.24% amb estudis corresponents a la secundària postobligatòria i un 7.09% amb estudis superiors.

A Balears el Govern han aplicat diverses polítiques públiques, que descrius al teu article dirigides a combatre l’abandonament educatiu  prematur i corregir les deficiències en la formació de la mà d’obra, quin són a grans trets els seus continguts i quin balanç se’n pot fer?

Les polítiques contra l’abandonament inclouen (entre d’altres) els programes de qualificació professional inicial, els programes d’intervenció socioeducativa, la millora de l’oferta de cicles formatius i l’impuls de l’educació d’adults o educació de segona oportunitat. En el cas dels cicles formatius, s’ha augmentat l’oferta en la família professional d’hoteleria i turisme i s’han desenvolupat programes amb el calendari acadèmic adaptat a la temporada turística.

En conjunt, cal promoure polítiques públiques amb continuïtat en el temps, incentivar la contractació de treballadors qualificats, aprofitar la crisi per augmentar les taxes educatives i atorgar a les famílies un paper central en les trajectòries educatives dels seus fills.

Què creus que s’hauria de fer en aquests temps de crisi per fer front a l’abandonament de l’ensenyament post-obligatori que, en darrera instància a qui més perjudica és als treballadors i treballadores més joves?

El context de la crisi econòmica i l’augment de les taxes d’atur pot ser el moment per a incrementar els nivells educatius de la població jove balear. En concret, donada la falta d’ocupació, es donen les circumstàncies estructurals propícies per intentar disminuir l’abandonament escolar i fomentar la permanència d’alumnes en el sistema educatiu. Alhora el sistema escolar ha de formular propostes més atractives per aquells estudiants amb vocacions més pràctiques tot impulsant els ensenyaments professionals i d’oficis.

Ens podem trobar amb estratègies laborals familiars que incentivin la incorporació de filles i fills al mercat laboral. Això pot dur-se a terme per situacions parentals d’atur de llarga durada fruit de la crisi. Per millorar les estratègies de creixement de l’escolarització post-obligatòria en contextos de crisis i falta d’ocupació, cal augmentar els programes de sensibilització entre les famílies, i especialment entre les mares i els pares. Es tracta de programes que subratllen la importància del fet que els seus fills augmentin els seus nivells formatius. Això implica, en un context de retallades en la inversió pública, major nombre de programes i professionals en l’àmbit de l’orientació socioeducativa i la intervenció comunitària. Aquests programes i professionals són especialment necessaris en les zones turístiques i costaneres.

Quin paper estan jugant els sindicats davant la situació descrita i què creus que s’hauria de fer?

Històricament, els mercats de treball de l’Europa mediterrània han tendit a discriminar a favor dels caps de família masculins, i en contra de les dones i els joves. Es produeix un dualisme o dintre/fora molt acusat: sectors centrals de la força de treball han tingut fins ara una protecció acceptable contra l’acomiadament i la desocupació, mentre que la resta de treballadors tenen una protecció escassa. Tradicionalment, les negociacions col•lectives han estat orientades principalment a la maximització dels salaris dels que ja tenen ocupació, en detriment de la expansió de l’ocupació als exclosos laborals.

Actualment, el desmantellament de l’Estat del Benestar està comportant que en el àmbit de la negociació col•lectiva també els sectors històricament més protegits contra la desocupació estiguin perdent posicions de manera accelerada. Tot això en un context “thatcherià” neoliberal d’aprimar al màxim el poder dels sindicats.

Davant aquesta realitat, entenc que els sindicats han de recuperar el seu perfil més combatiu i/o reinventar-se. A les societats turístiques, la seva activitat reivindicativa hauria d’impulsar la legitimació de la figura de l’ensenyant i pressionar per a que la mà d’obra turística estigui qualificada. En un marc de retallades educatives i de desprotecció laboral, la tasca esdevé gegantina.