Contacte Butlletí

Nova Publicació | Construcció de pau i DDHH

23-01-2012

Hondures a l'Informe Mundial 2012 de HRW

La manca de justícia davant les violacions de drets humans comeses pel govern instaurat després del cop d'estat de 2009 i la persistència de fets de violència i amenaces a diferents sectors socials constitueixen alguns dels principals fets remarcats pel 22 º Informe Mundial de Human Rights Watch.

Durant l’any 2011, Hondures no va fer justícia en els casos de violacions de drets humans comeses pel govern de facto instaurat després del cop militar de 2009. Una gran quantitat de casos continuen impunes, tot i que el maig de 2010 el govern va crear una Comissió de la Veritat que analitzaria els successos relatius al cop d'estat i dels esforços de la Fiscalia Especial de Drets Humans del Ministeri Públic per investigar els abusos.

També van persistir els fets de violència i les amenaces contra periodistes, defensors de drets humans, activistes polítics i persones transgènere. Són pocs els casos en què es jutja els responsables d'aquests abusos.

Impunitat d'abusos posteriors al cop

Després del cop militar de 2009, el govern de facto va suspendre diverses llibertats civils fonamentals, com la llibertat de premsa i de reunió. En els dies posteriors, l'Exèrcit va ocupar diversos mitjans opositors i va cancel.lar la seva transmissió de forma provisòria. Tant policies com militars van respondre a les manifestacions majoritàriament pacífiques amb un ús excessiu de la força. Aquest patró d'ús desproporcionat de la força va derivar en diverses morts, nombrosos ferits i milers de detencions arbitràries.

El juliol de 2011, la Comissió de la Veritat creada pel president Porfirio Lobo per investigar els esdeveniments previs i posteriors al cop d'Estat va presentar el seu informe. Els comissionats van documentar els casos de 20 persones, i van concloure que 12 d'elles havien mort com a resultat d'un ús excessiu de la força per policies o membres de l'Exèrcit, i que 8 havien estat assassinades deliberadament per agents del govern. La comissió també va informar que policies i militars havien participat en l’"obstrucció sistemàtica" de les investigacions sobre aquests abusos, a través de, per exemple, alterar l'escena del crim i documents oficials, actuar de manera negligent i ajudar els presumptes responsables a escapar.

Segons informació proporcionada l'octubre de 2011 per la Fiscalia Especial de Drets Humans del Ministeri Públic, cap persona havia estat condemnada penalment pels greus abusos que haurien estat comesos per les forces de seguretat després del cop d'estat i en el marc de manifestacions a favor del president deposat Manuel Zelaya. Els fiscals de drets humans continuen enfrontant obstacles en les seves investigacions, com col.laboració limitada per part de les forces de seguretat, insuficiència de recursos i falta d'implementació d'un programa de protecció a testimonis.

Atacs contra periodistes

Des de que Porfirio Lobo va assumir la presidència el gener de 2010 fins novembre de 2011, agressors no identificats van assassinar almenys 12 periodistes –com a mínim tres d'ells durant l’any 2011–.  Moltes de les víctimes havien repudiat el cop d'estat o havien informat sobre casos de corrupció o violacions de drets humans. Altres periodistes han rebut amenaces de mort.

El juliol de 2011, el periodista de ràdio Nery Jeremies Orellana, de 26 anys, es dirigia en motocicleta al seu treball a Candelaria, departament de Lempira, quan agressors armats no identificats li van disparar al cap. Va morir a l'hospital poques hores després. Orellana dirigia la Radio Joconguera de Candelaria, un mitjà que va informar sobre violacions de drets humans a la zona i en diverses ocasions havia difós l'opinió d'opositors al cop. Orellana hauria rebut anteriorment diverses amenaces de mort.

En la majoria d'aquests crims, les persones responsables no han estat identificades ni acusades penalment. Al març de 2011, la Secretaria de Justícia i Drets Humans va informar al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que quatre casos estaven sent analitzats per la justícia i que sis encara estaven sent investigats. Diversos funcionaris governamentals, entre ells el secretari de Seguretat i la Secretaria de Justícia i Drets Humans, han rebutjat assenyalaments que asseguren que els assassinats estarien relacionats amb l'activitat professional de les víctimes.

Violència rural

Més de 30 persones van ser assassinades entre gener i agost de 2011 a la vall del Bajo Aguán, una zona fèrtil de producció d'oli de palma al nord d'Hondures. Al maig va esclatar un conflicte per la terra que té dècades de vigència, després que un grup de camperols va ocupar terrenys que estaven sent cultivats per grans companyies agrícoles de propietat privada. Moltes de les víctimes eren membres d'associacions de camperols que presumptament haurien estat abatuts per guàrdies de seguretat privada armats que treballaven per a aquestes companyies. Alhora, quatre guàrdies de seguretat privada van morir després de rebre trets l'agost del 2011, quan un grup de persones es van presentar amb fusells i altres armes i van intentar ocupar un hisenda. No ha estat possible aclarir les circumstàncies de cada un d'aquests incidents davant la falta d'investigacions penals adequades. Fins al setembre, cap persona havia estat acusada pels assassinats a la regió del Bajo Aguán.

Ús excessiu de la força contra manifestants

Al març de 2011, van transcendir denúncies creïbles que membres de la policia nacional van llançar gasos lacrimògens indiscriminadament i van colpejar a manifestants durant les protestes organitzades per sindicats de docents que s'oposaven a una sèrie de reformes proposades al sistema d'educació pública. Ilse Velázquez Rodríguez, docent i membre d'una organització de drets humans, s'hauria desmaiat després de ser colpejada al front per un cartutx de gas lacrimogen i va morir pocs minuts després de ser atropellada per un automòbil.

Violència contra persones transgènere

Els atacs dirigits específicament a persones transgènere representen un problema greu a Hondures. Sis dones transgènere van ser assassinades entre novembre de 2010 i gener de 2011 a la via pública o en els seus habitatges a Tegucigalpa, la capital del país, i en Comayagüela i San Pedro Sula. Els atacs van incloure des d’agressions armades fins prendre foc a les víctimes. Algunes víctimes haurien estat torturades abans de ser assassinades. Entre gener i novembre de 2011, quatre nous casos d'homicidi de dones transgènere han estat documentats per activistes de drets humans locals.

La suposada participació de membres de la policia hondurenya en alguns d'aquests violents abusos resulta particularment preocupant. Són poques les instàncies en què, després d'aquests fets, s'impulsen investigacions rigoroses, i molts menys els casos en què s'aplica alguna condemna penal. El gener de 2011, la Secretaria de Justícia i Drets Humans va condemnar els "crims d'odi" contra membres de la comunitat de lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere (LGBT). Al febrer, el govern va crear una unitat especial al Ministeri Públic que s'encarregaria d'investigar l'assassinat de dones transgènere i de membres d'altres grups vulnerables, i al novembre es va conformar una altra similar a San Pedro Sula.

Hondures no té lleis contra la discriminació i la seva legislació penal vigent exposa a membres de la comunitat de LGBT a detencions arbitràries per conductes que han estat definides de manera summament imprecisa com "faltes contra els bons costums".

Independència judicial

Fins fa poc, la Cort Suprema de Justícia gaudia de poders absoluts sobre qüestions de maneig del personal del poder judicial. Al maig de 2010, va aplicar aquests poders de manera abusiva per destituir a quatre jutges que s'havien manifestat obertament en contra del cop d'estat, acusant-los d'haver participat en política, mentre que no va adoptar cap mesura contra jutges que havien donat suport públicament l'enderrocament del expresident Zelaya. A l'agost de 2011, el Consell de la carrera judicial va confirmar la destitució de tres dels jutges, va atorgar una indemnització a només un d'ells i reincorporar al quart jutge.

Al febrer de 2011, el Congrés Nacional va aprovar una sèrie de reformes constitucionals que van crear un nou organisme, el Consell de la Judicatura i de la carrera judicial, un òrgan electe encarregat de nomenar i destituir a jutges. El novembre de 2011, després de prolongades demores com a resultat de diferències polítiques, el Congrés va aprovar diversos articles clau d'una llei que regula la integració i les facultats del Consell. Els legisladors van acordar no incloure a un representant del poder executiu en el Consell, els cinc membres serien elegits pel Congrés després de celebrar audiències públiques.

Defensors de drets humans

En alguns casos, funcionaris del govern han fomentat una actitud d'hostilitat per part d'alguns sectors del públic respecte de defensors de drets humans que promouen els drets de víctimes d'abusos policials. Al maig de 2011, la titular de la Fiscalia Especial de Drets Humans del Ministeri Públic, Sandra Ponce, va rebre una sèrie de missatges de text intimidatoris després que el subsecretari de Seguretat la critiqués públicament per haver iniciat una investigació sobre la mort de set joves que presumptament eren membres d'una “pandilla” a Ciudad Planeta, prop de San Pedro Sula.

Leo Valladares, un dels defensors de drets humans més reconeguts d'Hondures i ex president de la Comissió Interamericana de Drets Humans, va explicar a Human Rights Watch que havia rebut amenaces telefòniques, i va advertir que el seu habitatge va ser vigilat i que va ser seguit per individus després de qüestionar el poder cada vegada més ampli que té el Exèrcit d'Hondures des del cop d'estat de 2009.

Actors internacionals clau

Al juny de 2011, l'Assemblea General de l'Organització dels Estats Americans va votar a favor de la readmissió d'Hondures, la seva participació havia estat suspesa immediatament després del cop de 2009. Uns dies abans, Zelaya va posar fi al seu exili i va tornar a Hondures després que un tribunal d'apel.lació d'aquest país desestimés les acusacions de corrupció en contra seu.

El juny de 2011, el Centre pels Drets Constitucionals (Center for Constitutional Rights) va interposar una demanda en el marc de la Llei de Reclamacions Civils per a Estrangers dels Estats Units (United States Alien Tort Statute) contra l'expresident de facto Roberto Micheletti en representació dels pares de l'adolescent Isis Obed Murillo, assassinat per trets de membres de l'Exèrcit hondureny durant una manifestació contra el cop d'estat. Al moment de la redacció d'aquest informe, la demanda civil encara es trobava pendent davant d'un Tribunal de Districte Federal del Districte Sud de Texas.

La Comissió Interamericana de Drets Humans ha tingut un rol clau a Hondures des del cop d'estat, i ha elaborat informes exhaustius on es documenten abusos com assassinats, amenaces i atacs contra periodistes.

Des d'agost de 2010, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans manté un assessor de drets humans a Hondures, que ofereix assessorament al govern sobre estratègies de protecció i promoció dels drets humans, així com consells i suport a organitzacions de la societat civil que defensen els drets humans.

El president Lobo va continuar donant suport durant 2011 la creació d'una comissió internacional recolzada per l'ONU contra la impunitat a Hondures, en el context de mesures internacionals destinades a oferir assistència als governs per lluitar contra la delinqüència organitzada, el narcotràfic i la corrupció a Amèrica Central.
 

Podeu accedir a l'Informe Mundial 2012 de HRW complet fent clic aquí.