L'emergència del moviment camperol a Argentina

El setembre de l'any 2010 el Moviment Nacional Camperol Indígena (MNCI), sota el lema "Som terra per alimentar els pobles", celebrava el seu primer congrés. Reafirmaven d'aquesta manera el seu compromís en la lluita per la Reforma Agrària Integral i la Sobirania Alimentària. Es van manifestar pels carrers de Buenos Aires per fer visible "l'altre camp": el dels marginats, ocultats, els pobres, els exclosos de l'imaginari social, nacional, i també de l'accés als béns necessaris per al desenvolupament una vida digna.

L’"altre camp", en oposició "al camp" de l'agronegoci, de la soja transgènica, de la gran estada, del monocultiu, integrat històricament per petits i mitjans productors o grans propietaris. Aquest "altre camp" es compon per milers de famílies camperoles indígenes amb trets comuns: economies de subsistència, sense títols de propietat ni drets de reg, amb possessions comunitàries ancestrals sobre les seves terres, amb escàs accés als serveis públics, a l'educació , a la salut. És l’"altre camp" que resisteix desallotjaments i pateix la violència i impunitat de "camp" poderós.

Aquest "altre camp" es fa visible i irromp en els marges de la política: disputa i reivindica l'accés als béns naturals i la distribució de la terra. Així mateix, discuteix les formes de producció i les polítiques agràries del govern.

Emergeix perquè havia estat ocultat, invisibilitzat, exclòs en el procés de construcció i consolidació de l'Estat-Nació dut a terme per l'elit dominant, culta, blanca i il.lustrada. Els seus membres representaven "la civilització". Per a ells, el camperol, l’indígena, el de l'interior, representava "la barbàrie", i s’havia d’eradicar. La nova nació que van imaginar es conformaria a partir de la conjunció de totes les races que anessin a habitar el sòl argentí, però no dels que ja l'habitaven.

La construcció d'una identitat nacional basada en els interessos dominants de la classe propietària i comercial de Buenos Aires i el litoral no reflectia el component rural de la resta del país. A la regió de la Pampa mitjançant diversos mecanismes disciplinaris es va consolidar la gran “estància” i es va convertir al camperol indígena en un treballador dependent i sense terra. No obstant això, a l'interior del país la qüestió és més complexa ja que existeix gran quantitat de zones marginades de la producció agroexportadora. En elles la gran “estància” no va aconseguir consolidar-se territorialment, el que va permetre la permanència de camperols i indígenes sense títols de propietat.

Les noves condicions econòmiques que es desenvolupen a partir de la globalització neoliberal van produir fortes transformacions en l'àmbit rural, principalment a causa de l'expansió agroindustrial i a la consolidació d'un nou règim alimentari mundial. L’ agronegoci va incorporar terres marginades a la producció de monocultius a gran escala. A causa del desenvolupament tecnològic es van fer susceptibles d'explotació. L'avanç de la frontera agropecuària va desencadenar forts conflictes socials per l'ús de la terra. En aquest marc, davant la despulla violenta, la incapacitat de mantenir les seves formes de vida, les seves pràctiques culturals, la seva economia de subsistència, sorgeixen els nous moviments camperols.

En aquest treball s’analitzen les condicions que van propiciar l'emergència del MNCI i les transformacions aconseguides com a producte de la seva praxi política alliberadora, intentant emmarcar aquest procés en les tesis polítiques de la filosofia de l'alliberament desenvolupades per Enrique Dussel.

Podeu descarregar el document complet aquí:

Ana Katia Troncoso, L'emergència del moviment camperol a Argentina: de la seva invisibilització a la lluita política emancipatòria, Alba Sud, Col.lecció Opinions en Desenvolupament - Programa Sobirania Alimentària, núm. 2, març 2012.