12-03-2012
Tola: La Playa del Pueblo, una lluita justa
Manuel Fandiño, redactor de la revista Enlace i col.laborador d'Alba Sud, recull els testimonis dels protagonistes de la lluita comunal per conservar la Playa del Pueblo al municipi de Tola, Nicaragua. Una de les moltes històries de resistència enfront dels processos de despossessió.
Crèdit Fotografia: Platja de Jiquilisque, Tola. Fotografia de Manuel Fandiño
Parlar de les platges de Tola és parlar de turisme, d'inversió i de conflictes, perquè molts d'aquests llocs que fa quinze anys eren municipals i no valien res, avui valen or. Va ser aparèixer els turistes, i disparar-se el preu de la terra, l'especulació i la lluita per apoderar-se d’aquesta... Encara que fos a costa de les comunitats, que havien gaudit lliurement d'aquests llocs per generacions.
Això mateix va passar a la Playa del Pueblo, una part de la platja Jiquiliste, sempre al municipi de Tola, com explica William Zuñiga, poblador de El Limón # 2 i un dels seus lluitadors: Aquesta ha estat la platja del poble tot el temps. El lloc són dues illes de terra entre el mar i un estuari, amb abundants arbres per prendre la fresca a l'ombra, i un bon tros de platja per banyar-se, jugar futbol o passejar. Aquí sempre han arribat les famílies de totes les comunitats del voltant: El Limón # 1 i # 2, Virgen Morena i Las Salinas, a recrear-se, a passar els dies festius o per Setmana Santa, per això la comunitat no va estar d'acord quan l'alcaldia la va donar de lloguer per 99 anys. Formem un comitè per a la defensa de la nostra platja i ens vam ficar a aquesta lluita perquè era justa, perquè aquest terreny sempre havia estat de la comunitat. Si ens treien aquesta platja on anàvem a anar a passejar, com anàvem a protegir-nos del sol?
Willma Zúñiga y Benita Bonilla, comunitarios de Tola.
La Playa del Pueblo, una lluita cívica
La lluita de la comunitat de El Limón # 2 i # 1 per la seva platja va ser una lluita cívica sense agressions ni danys, recolzada per tot el poble que va durar més de 10 anys. Van haver de barallar amb advocats, viatjar als jutjats de Tola, Rivas i Granada, i al final, per defensar una causa justa, els seus líders van ser fins i tot condemnats a presó... encara que es van salvar de complir la pena en l'últim moment, com explica senyora Benita Bonilla, una de les líders d'aquest moviment: La lluita de la comunitat ha estat llarga... Primer el poble es va aixecar quan l'alcaldia va donar la nostra platja de lloguer per 99 anys a un particular, i després vam haver de barallar amb una família que va voler apropiar-se d'ella per fer negoci... Encara que no tenien papers, quan es van adonar del valor que té aquesta costa, van posar tanques a la nostra platja, van buscar un advocat i van començar a enfrontar-se amb la comunitat!
La primera lluita no va ser tan difícil perquè el senyor que la va començar a llogar no va voler enfrontar-se amb la comunitat, però la segona va ser dura, perquè les autoritats estaven de part de la família que reclamava la nostra platja. Va ser terrible! Ens van acusar de lladres, que els del Comitè volíem fer-nos els amos, quan estàvem barallant el dret de tots! També va suposar una despesa enorme en advocats, viatges als jutjats, papers ...!
La comunitat ens va donar suport aportant cadascú el que podia, però també vam haver de posar diners de la nostra butxaca ... Va ser una lluita en conjunt, sense colors polítics. Si no hagués estat per aquesta unitat no ho haguéssim aconseguit. I mentrestant, la família que volia apoderar-se a la força de la nostra platja, es deia que estava barallant sense gastar res, prometent al seu advocat i a les autoritats que la recolzaven un lot del nostre terreny si guanyaven!
Després d'anys d'anar i venir, d'apel.lar les sentències, que sempre eren contra nosaltres, encara ens van condemnar als 9 líders que encapçalàvem el Comitè a un i dos anys de presó. Alguns van fugir cap a Costa Rica, altres vam haver de deixar les nostres cases i dormir a la muntanya, per por que en qualsevol moment arribés la policia a portar-nos ... Això va costar una barbaritat: suor, llàgrimes, incertesa, diners!
Al final, just quan anàvem a anar presos, amb el suport de l'alcaldessa de Tola, la senyora Loida García, que acabava d'assumir el seu càrrec, es va parar tot i vam obtenir una certificació de l'alcaldia, aprovada pel consell municipal, confirmant que aquesta platja és de la comunitat ... Després d'això encara vam haver de gastar 35.000 córdobas per esborrar l’historial de la policia, perquè un queda tacat!
Què si va valer la pena tant sacrifici? I tant que va valer la pena, perquè estàvem defensant la llibertat que sempre hem tingut d'anar a passejar a la nostra platja! Avui, gràcies a la nostra lluita, la Playa del Pueblo segueix sent el nostre balneari i el de tothom qui vulgui arribar-hi ... "
Una versió més curta d'aquest article serà pròximament publicat al número 100 de la revista Enlace.
Notícies Recents
-
Crònica del Primer Taller d'Enfortiment de Capacitats del projecte SUREST (Erasmus+)
Notícies Generals | 03-12-2024 -
Presentació de l'informe «Turismo social en Argentina»
Notícies Generals | 29-11-2024 -
La jornada laboral a Brasil i els moviments reivindicatius del temps lliure
Notícies Generals | 28-11-2024 -
Turisme comunitari: desafiaments i resistències
Notícies Generals | 27-11-2024 -
Les promeses fallides del mal nomenat desenvolupament: recompte del (mega)projecte turístic de la Bahía de Tela
Notícies Generals | 26-11-2024 - | Arxiu de notícies »