Megaprojectes turístics amenacen les àrees naturals protegides a Chiapas

Un fantasma recorre les regions indígenes de Chiapas: l'expansió territorial i econòmica del turisme transnacional, que posa en risc la vida productiva, la cultura maia mil.lenària i el medi ambient, elements que la propaganda dels inversors diu, per contra, protegir. L'epicentre de la imminent reconversió cultural i productiva està a Palenque, però també apunta a les llacunes de la selva Lacandona, principalment Miramar, encara un dels grans prodigis naturals de Mèxic.

Els inversors es freguen les mans a Palenque. Malgrat els contratemps d'ordre social que han despertat els projectes i megaprojectes programats per a la regió (expressats en l'oposició activa de comunitats indígenes en resistència que serien afectades), i a imprevistes limitacions pressupostàries durant l'actual govern, es calcula que en dos anys, amb la notable zona arqueològica com a epicentre, aquesta regió del nord de Chiapas entraria al mercat global -específicament dirigit al consumidor nord-americà- com a destinació de primer nivell, d'aventura light (tipus Costa Rica).

Durant el govern de Calderón s'ha proclamat que aquests projectes turístics i de comunicacions detonarien el desenvolupament.

D'acord amb el testimoni d'un agent turístic d'àmplia experiència, que de manera emfàtica va sol.licitar l'anonimat, però que està plenament identificat per aquest reporter, les autoritats pretenen privatitzar la destinació, és a dir, privatitzar les àrees naturals protegides, i en els fets ja es van fusionar aquí les secretaries de Turisme i Medi Ambient i Recursos Naturals, així com l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, en un projecte que compta amb el suport financer d'agències nord-americans com USAID.

L'informant preveu, com també ho fan les autoritats i els inversors, la resistència de pobladors i prestadors de serveis tradicionals, que serien desplaçats per una nova generació de guies, mentre els transportistes serien relegats per un simpàtic tren arqueològic o per autobusos que traslladarien als turistes directament del nou aeroport, la construcció del qual ara sí que sembla avançar.

Amb aquesta fusió institucional es busca superar les incòmodes contradiccions i confusions legals entre parc nacional, zona arqueològica i zona turístic-hotelera. Van per tot, diu l'entrevistat. Les grans cadenes hoteleres construirien els seus hotels a la zona de la zona arqueològica (a 9 quilòmetres de la ciutat de Palenque), amb centres comercials i tots els serveis. És a dir, un turisme enllaunat que prescindiria dels serveis de la població local.

Com s'ha vist en anys recents, el principal obstacle són les poblacions indígenes considerades en el projecte (com les que viuen a Agua Azul, Aigua Clara o Roberto Barrios), on els pobladors estan dividits o enfrontats, uns en favor dels projectes, altres en resistència.

A l'àrea medul.lar de Palenque hi ha sobretot dues propietats que, de no acceptar vendre-les a preus de riure, serien expropiades, i ja s’han assegurat els mecanismes perquè intervingui la força pública, si cal, a la comunitat indígena El Taronger, veïna de la zona arqueològica, l'altra són unes cabanes turístiques a l'àrea protegida. Això s'assegura als grups de guies que són entrenats en el projecte binacional per a un turisme de nou tipus que s'acosta.

Els guies han estat seleccionats en comunitats chols, tzeltals i lacandons, entre els grups oficialistes, evitant que tinguin vincles entre si. La seva formació omet coneixements històrics, en favor d'un turisme de natura i un entrenament de supervivència dissenyat per a les maneres de fer gringues, fins els alimenten (als indígenes) amb hamburgueses Burger King, com si fossin la gran cosa.

Article publicat originalment a La Jornada, 24 de març de 2012.