ALERTA: Lluita pels recursos naturals a l’Amazònia peruana

Una masacre anunciada

Divendres passat sis de juny de 2009, enfrontaments entre indígenes i policies al nord del Perú van deixar centenars de ferits i més de 40 morts, 34 camperols i 9 agents segons xifres oficials. El govern argumenta que havia d'actuar per controlar les protestes indígenes que es mantenien des del mes d'abril. La població indígena exigia mitjançant talls de carreteres i l’ocupació d'instal•lacions la derogació de les lleis presentades per l'executiu per adaptar-se al Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb els Estats Units. Segons la població indígena, aquests decrets governamentals vulneren la sobirania peruana i els drets dels pobles indígenes de l'Amazones ja que faciliten, per exigències del TLC, la privatització de les terres comunals indígenes i la venda de territoris selvàtics a empreses transnacionals en nom del desenvolupament.

L'esclat violent d'aquest divendres, durant el qual la policia va disparar als manifestants des d'helicòpters, només és una expressió d'un conflicte que s'arrossega des de fa temps. L'agost del 2008, diversos grups indígenes ja van llançar una mobilització i vaga que es va suspendre amb una acta presidencial signada pel president del Congrés. Es van derogar dos dels Decrets Legislatius que amenaçaven les seves terres i l'estructura de les comunitats i es va acordar conformar una Comissió del Congrés que avalués els altres Decrets Legislatius pendents de reclam. Però el Congrés va paralitzar el procés i, contràriament, va imposar noves normes que afecten a les comunitats i els pagesos, com la Llei de Recursos Hídrics (Llei de l'Aigua #29338), que posa en qüestió la prioritat del recurs de l'aigua per a l'agricultura, obre les portes a privatitzar l'administració d'aquest recurs i dóna major poder als interessos de les empreses mineres i extractives. Una altra llei polèmica és la Llei Forestal i de Fauna Silvestre, que genera condicions permissives per a la tala i explotació de zones forestals protegides.

En resposta a les protestes iniciades des d'abril, l'executiu va imposar el 8 de maig l'estat de setge a la zona amazònica. Com va denunciar la presidenta del Fòrum Permanent per a les qüestions Indígenes de Nacions Unides, Victòria Tauli: "L'estat de setge està donant lloc a la suspensió de les llibertats personals i polítiques dels pobles indígenes a la regió amazònica, la criminalització dels líders indígenes i dels defensors dels drets humans i el creixent militarització dels territoris indígenes;"

No obstant això, el president de la Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), Alberto Pizango, va anunciar que realitzaran una mobilització nacional el pròxim 11 de juny per exigir que continuï el treball d'avaluació de la resta de Decrets Legislatius. La protesta compta amb el suport de nombroses organitzacions socials com la Confederación Nacional de Trabajadores del Perú (CGTP), la Confederación Nacional Agraria (CNA), la Confederación Nacional de Comunidades del Perú Afectadas por la Mineria (CONACAMI), etc. A més, les mostres de solidaritat i la condemna de la massacre del divendres 6 de juny han estat nombroses: des de la Cort Interamericana de Drets Humans a la Comissió Permanent dels Pobles Ondígenes de Nacions Unides, ONG ambientalistes i organitzacions socials peruanes, a més de les comunitats camperoles de la zona amazònica, que han anunciat sumar-se a la lluita dels veïns indígenes.

D'altra banda, algunes organitzacions indígenes de Morona, en Loreto, han desallotjat de les seves instal•lacions a l'empresa petroliera canadenc Talismà i han resolt acabar amb les activitats petrolieres, argumentant que contaminen i que no comporten beneficis per als seus pobles. Igualment, les poblacions indígenes de la Amazonía nord, frontera amb Equador, anuncien radicalitzar la seva lluita. Al mateix temps, el govern recull crítiques per les seves accions desmesurades, fins i tot dins de la mateixa policia peruana.

Un conflicte que afecta a Llatinoamèrica sencera

El conflicte s'emmarca dins d'una de les problemàtiques que afecten bona part de Llatinoamèrica actualment: l'extracció dels recursos naturals i la degradació del medi ambient en detriment dels pobles indígenes i el camperolat i la biodiversitat. A Guatemala, Equador, Xile, Brasil, Colòmbia... els grups indígenes s'enfronten a les empreses transnacionals que arriben a explotar la mineria, el petroli o la fusta. A l'Equador, les comunitats amazòniques han portat a terme un procés judicial contra la multinacional Texaco, que va provocar un desastre ecològic a la regió entre els anys setanta i moventa. El judici encara no ha acabat però ha creat un precedent històric.

Molts dels governs dels països afectats, igual com fa el d'Alan García al Perú, defensen les seves aliances amb les transnacionals argumentant que la presència d'aquestes al país contribuirà al desenvolupament i a reduir la pobresa (amb les regalies i els llocs de treball). No obstant això, alguns mandataris s'han mostrat més receptius a les demandes de la població i estan intentant arribar a solucions negociades. A Bolívia, per exemple, el president Evo Morales ha renacionalitzat les reserves d'hidrocarburs i ha renegociat amb les empreses les condicions d'extracció, de manera que els beneficis es distribueixin més equitativament entre la població necessitada. No obstant això, les consultes de bona fe organitzades pels mateixos indígenes i les protestes s'estenen pels països amb recursos naturals i els acords entre governs i poblacions afectades semblen encara lluny.

Les posicions dels govern i els pobles indígenes posen en evidència no només l’enfrotament per interessos econòmics, sinó entre dos models de desenvolupament. En la lògica neoliberal, les extraccions aporten més ingressos i (suposant que es gestionin bé) això augmentarà el nivell de vida de la població; en la lògica indígena, els seus territoris no només són un mitjà de vida sinó també el seu lloc originari i part de la seva estructura cultural i d’organització social. Per això no van a acceptar ser desplaçats a altres territoris o vendre les seves terres a canvi de diners. A més, la seva concepció de desenvolupament és més integral i no només econòmica.

A aquesta situació s'afegeix, en el cas peruà, la corrupció del govern en la concessió irregular d'hidrocarburs (vegeu l'escàndol dels “petro-àudios”) i les crítiques dels seus opositors per no traslladar els beneficis del creixement econòmic que ha registrat el país els últims anys, ja que la pobresa encara voreja el 36% però les regalies ja superen els 1000 milions de dòlars. En qualsevol cas, el govern està incomplint el Conveni 169 de l'OIT subscrit pel Perú, que obliga a l'Estat a consultar a les comunitats i reconeix el dret dels pobles indígenes a la participació en els projectes de desenvolupament que es donin en els seus territoris. Igualment, d'acord amb la Quarta disposició final de la Constitució peruana, els tractats de Drets Humans tenen rang constitucional, per la qual cosa el Conveni 169 és vinculant per a tots els poders de l'Estat.

De moment, la taula de diàleg entre govern i representants de les comunitats indígenes sembla haver fracassat amb el bloqueig a l'estudi de la derogatòria dels decrets polèmics i el reinici de les protestes per part dels pobles indígenes. El president de la AIDESEP (un dels interlocutors i líders indígenes) té ordre de detenció i s'ha refugiat a l'Ambaixada de Nicaragua i els altres dirigents indígenes es troben amagats després de la declaració del toc de queda en les seves províncies. Existeix un número desconegut de detinguts en parador desconegut i les protestes van a continuar.