30-04-2012
La seguretat com a valor comunitari
Ileana Gómez Galo
Ileana Gómez Galo, investigadora de la Fundació PRISMA a El Salvador, destaca la importància de llaços comunitaris forts com a factor clau per a la seguretat pública. La comunitat esdevé una institució social fonamental que possibilita la cohesió, la integració i la solidaritat.
Crèdit Fotografia: Joves a El Tamarindo, sota la presència de les "maras". Fotografia d'Ernest Cañada / Alba Sud
Una idea més integral del benestar social comprèn el sentit de seguretat dels ciutadans en el seu entorn més quotidià. Sent El Salvador un dels països amb més episodis de violència al nivell mundial cal considerar no només les situacions que permeten la reproducció de la violència, en les seves diverses dimensions, sinó a més cal revisar aquells casos en què aquesta no es produeix i, contràriament, els ciutadans i ciutadanes reconeixen que un dels avantatges dels seus llocs és la seguretat que senten en el seu entorn. És precisament aquí on podem trobar pistes que ens ajudin a trobar les solucions al problema.
Una investigació en marxa que busca definir el perfil de les dones rurals joves (14-35 anys) a Amèrica Llatina en el segle XXI està trobant que un dels valors més preuats per aquest grup és precisament la seguretat. A El Salvador l'estudi és a càrrec de Fundación PRISMA com a part del Programa "Nuevas trenzas", coordinat per l'Instituto de Estudios Peruanos. En grups focals realitzats amb dones joves en cinc zones rurals del país es va trobar que com a mínim a quatre d'aquestes zones les dones tenen una alta percepció de seguretat, elles afirmen que el que més aprecien dels llocs on viuen és la "sensació d'estar segures i tranquil.les ", la justificació d'aquesta seguretat l'expressen en el fet que "no hi ha maras" però també l'expliquen amb elements que permeten entendre la importància de mantenir els llaços de suport comunitari, ja que es tracta de llocs on, segons les participants en aquests grups focals, "la gent es cuida entre uns i altres", "hi ha preocupació per el veí o la veïna" i per tant hi ha tranquil.litat per deixar la porta oberta i caminar de nit sense preocupació. En aquests casos la inseguretat ve de fora, de persones externes a la localitat, de nouvinguts al territori amb els quals no s'arriben a construir llaços comunitaris.
Precisament l'existència de forts llaços comunitaris és una de les característiques que tenen les comunitats rurals amb baixos nivells de violència, on la comunitat és la reproductora de les relacions de convivència, solidaritat i reciprocitat, el que en l'argot sociològic es coneix com a "capital social", concepte que ha estat molt usat i del que fins i tot s’ha abusat en el discurs dels programes i polítiques de desenvolupament.
No obstant això, a El Salvador encara no hi ha polítiques públiques que realment condueixin a enfortir aquest capital social, en part perquè tampoc hi ha estudis que aprofundeixin en la comprensió de la seva importància, naturalesa, característiques i expressions en la societat rural del país. Si bé hi ha estudis de cas que mostren com el capital social és bàsic per assegurar l'èxit dels programes que busquen la millora dels mitjans de vida rurals a través del foment de la producció, la recerca de mercats, el canvi de pràctiques agrícoles etc., perquè a les zones rurals les famílies no són nuclis aïllats, sinó conglomerats de famílies extenses i comunitats que han sabut sobreviure i fins i tot desplegar alternatives de desenvolupament local a partir de recolzar-les unes a les altres compartint força de treball o tenint cura dels fills i filles, intercanviant llavors, animals i plantes medicinals. Aquesta xarxa de reciprocitat i confiança permet que tots i totes es coneguin i reconeguin com a part d'una comunitat.
Els territoris rurals estan lluny de ser espais lliures de violència però aquesta segueix sent un fenomen que afecta molt més als àmbits urbans. L'informe realitzat per la Comissió Nacional per a La Seguretat Ciutadana i Pau Social el 2007 ja afirmava que la violència és un fenomen més urbà, centrat en les ciutats caracteritzades per suburbis amb alts índexs de marginalitat. El mateix informe reconeix una sèrie de factors que contribueixen als alts nivells de violència com la iniquitat, la desocupació, la deserció escolar. Aquests factors entre altres com la migració, la desarticulació de la dinàmica productiva agrícola, la proliferació d'armes, la falta d'oportunitats d'inserció no només laboral sinó social, són una pluja de causes que s’han pogut amalgamar per produir una desestructuració social de tals dimensions que es tradueix en la violència com a fenomen que s'expressa en els espais públics i privats, però que també ha donat pas a la creació d'estructures paral.leles que permeten una "socialització" alternativa, una subcultura que usant la violència com a font de poder basat en el control d'armes i territoris redefineix la pertinença a un col.lectiu que es torna un contrapoder, aquest és el cas de les colles conegudes com “mares” delinqüencials.
En les quatre zones rurals estudiades per “Nuevas Trenzas” a El Salvador, les “mares” no tenen èxit perquè la comunitat és la institució que a través de diversos mecanismes manté la cohesió social, mitjançant la generació de llaços de solidaritat, proporciona un sentit de pertinença i permet, tot i amb escassos recursos, la creació d'alternatives per a la reproducció dels mitjans de vida de les famílies. Per a això les comunitats es recolzen en una xarxa d'organitzacions locals o fins i tot construeixen vincles amb organitzacions fora del país; també ha estat clau el rol de les municipalitats, reorientant recursos, fomentant el capital humà local, definint polítiques per a la equitat de gènere, incorporant als joves i les dones en experiències productives innovadores, un altre element important han estat les estratègies per a la distribució de terres, sobretot després del conflicte armat.
Certament no a totes les zones rurals trobem llaços comunitaris forts i cohesionats, però les experiències en estudi donen una guia per reconèixer la importància de reconstruir o enfortir la comunitat com una institució social que possibilita la cohesió, la integració i la solidaritat. Enfortir la vida comunitària és clau per eradicar les estructures que fan de la violència i de l'organització delinqüencial una manera de vida que ja està tocant fons. Per això les comunitats rurals d'El Salvador que tenen bons nivells de cohesió ens poden donar valuoses lliçons sobre això.
Publicat originalment al diari digital Contrapunto el dia 15 d'abril de 2012.
Notícies Recents
-
Co'ox Mayab. Escenari d'aprenentatges
Notícies Generals | 20-12-2024 -
Brasil acull la Primera Trobada Iberoamericana sobre turisme comunitari, cultura viva i patrimoni rural
Notícies Generals | 19-12-2024 -
Turisme comunitari: desafiaments i resistències
Notícies Generals | 17-12-2024 -
On el turisme i la memòria es toquen. Experiències i propostes per a un turisme memorial a Barcelona
Notícies Generals | 12-12-2024 -
Barrio Padre Carlos Mugica, ex villa 31: les polítiques públiques obren camí al turisme
Notícies Generals | 10-12-2024 - | Arxiu de notícies »