Inhijambia, mujer luchadora

L'Asociación Inhijambia és un projecte educatiu i d'atenció social adreçat a nens, nenes, adolescents i joves en risc, especialment amb problemes de toxicomania, abús i explotació sexual que té la base de treball a Managua. Actualment, segons càlculs del Govern, hi ha uns 25.000 nens, nenes i adolescents vivint als carrers de Nicaragua. La majoria procedeixen de famílies en situació d'extrema pobresa que viuen en barris marginals, als mercats o edificis en ruïnes, destruïts durant el terratrèmol que va devastar la capital del país el 1972. Provenen de llars desintegrades en les que la violència, el maltractament i l'abús sexual estava molt present. A conseqüència d'aquest entorn hostil, en alguns casos fugen de casa i se'n van a viure als carrers, on es troben amb altres nois i noies en la mateixa situació. Regularment venen als semàfors objectes diversos d'escàs valor o netegen els vidres dels automòbils. La prostitució també és freqüent. Als carrers es reprodueixen els mateixos patrons masclistes i de violència, i fins i tot d'explotació sexual, per part dels seus mateixos companys. Aviat s'inicien i habituen al consum de drogues, especialment inhalen cola, molt més barata que altres substàncies, però també alcohol, pedra o crack.

Es pot descarregar el llibre en pdf AQUÍ.

Inhijambia va començar a funcionar l’any 1999. A través d'una metodologia d'intervenció dividida en tres fases, l'Associació treballa des del moment en que viuen als carrers fins que arribar a consolidar una vida autònoma i independent.

Nens i nenes als carrers de Managua. Fotografia de Javier Bustos Lozano.

La Primera Fase s'identifica amb la paraula Wayna, un vocable misquito que vol dir dona. En aquesta etapa s'atenen nenes, nens, adolescents i joves, encara que en la seva majoria són homes, que viuen i/o treballen als carrers i són addictes majoritàriament a la cola que fan servir els sabaters, crack, alcohol o altres substàncies tòxiques. Una part de l'atenció es fa directament als carrers, però també es disposa d'una Casa d'Acollida per a alguns d’ells.

La Segona Fase s'anomena Jambalaya, una paraula misquita que anomena una cançó i, alhora, un menjar típic de la costa caribenya nicaragüenca. En aquesta etapa s'atén regularment a una cinquantena de nenes, adolescents i joves de fins a 18 anys (encara que en determinats moments algunes d'elles ha superat aquesta edat). Només es treballa amb dones. La majoria s'integren en les activitats del Centre de Dia, obert des de primera hora del matí fins a mitja tarda, però per a aquelles nenes i adolescents que estan en situació d'extrem risc Inhijambia disposa també d'una Casa Llar, on viuen sota les atencions de la institució. En aquesta fase primordialment s'intenta consolidar l'autoestima i empoderament personal de les noies amb una atenció i cura de caràcter integral. De forma progressiva cada vegada més s'ha anat intervenint amb les famílies i responsables adults de les nenes i adolescents.

Jove mare als carrers de Managua. Fotografia de Javier Bustos Lozano.

Quan les noies estan preparades per treballar i responsabilitzar-se de si mateixes, i dels seus fills si en tenen, passen a una tercera fase caracteritzada com Vida Independent. Actualment ja són 86 les noies que han passat a aquesta fase. En aquesta darrera etapa no es trenca del tot la relació amb Inhijambia, que manté un cert acompanyament i suport per tal de garantir el bon resultat d'aquests processos d'autonomia i empoderament personal. A més de tenir sempre les portes obertes de l'associació i poder arribar a parlar amb el seu personal quan ho necessiten, o tenir entrevistes amb les psicòlogues, les joves reben algunes capacitacions de caràcter pràctic orientades a donar resposta als nous reptes que estan enfrontant. Estan relacionades amb qüestions com la gestió dels pressupostos familiars o el control del temps, per exemple. Algunes d'elles viuen a les cases de les seves famílies, altres continuen o s'integren en les Llars Grupals i, a mesura que els recursos econòmics ho permeten, l'associació construeix i els cedeix habitatges particulars. També les ajuden amb el manteniment dels seus fills en els Centres de Desenvolupament Infantil (CDI), perquè així elles puguin treballar i continuar estudiant. De fet, cada vegada són més les que estan arribant a la universitat i s'estan formant com a professionals. La integració laboral és una altra de les qüestions que més preocupen en aquesta fase i que, al seu torn, és més difícil d'afrontar, donada la situació del mercat laboral de Nicaragua. D'una banda s'ajuda les noies a buscar feina, per altra s'han creat algunes Unitats Econòmiques de Producció pròpies, i algunes s'integren com a treballadores del mateix equip tècnic de Inhijambia, fonamentalment com a promotores.

Baralla al Mercado Oriental, Managua. Fotografia de Javier Bustos Lozano.

Aquesta sistematització, elaborada per Ernest Cañada i amb fotografies de Javier Bustos Lozano, va ser encarregada per l'Associació Ciutadana Anti Sida de Catalunya (ACASC) a Alba Sud i va comptar amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la col.laboració de l’Asociación Apoyo Global a Iniciativas Locales (AGIL).  Es publica a l'Editorial Enlace de Nicaragua.