Lectura crítica de l'Informe del Banc Mundial “Una nova geografia econòmica”

La publicació de l’Informe del Banc Mundial 2009 Una nova geografia econòmica (pot veure aquí un resum en castellà), presentat a Washington el novembre del 2008, ha generat fortes crítiques a aquesta institució des de diversos sectors i perspectives.

En síntesi l'Informe considera que les polítiques més eficients per promoure el creixement a llarg termini són aquelles que faciliten la concentració geogràfica i la integració econòmica dins d'un país i entre diferents països. Prenent com a exemples el que ha ocorregut a Amèrica del Nord, Europa occidental i Àsia oriental, conclou que cal adoptar mesures que contribueixin a l'aglomeració, la migració i l'especialització. I que, per tant, no té sentit promoure una distribució equilibrada a l'espai de les activitats econòmiques; al contrari, “combatre aquesta concentració equival a combatre la prosperitat”, va afirmar Indermit S. Gill, director de l'Informe, durant la seva presentació.

Les implicacions polítiques d'aquestes orientacions, que es tradueixen en forma de préstecs i accions de govern concretes, són enormement greus. És per això que considerem necessari avançar en una anàlisi crítica i detallada dels continguts d'aquest Informe. En aquest sentit, destaquem l'article The World Development Report 2009 “reshapes economic geography”: geographical reflections (In Transactions, No. 34, pp. 128-136), elaborat pels geògrafs Jonathan Rigg de la Universitat de Durham; Anthony Bebbington de la Universitat de Manchester; Katherine V.Gough, Jytte Agergaard i Niels Fold de la Universitat de Copenhagen; Deborah F. Bryceson de la Universitat de Glasgow i finalment Cecilia Tacoli del International Institute of Enviromment and Development de Londres. Sobre els principals temes de la seva crítica, conversem amb Anthony Bebbington, professor del Institute of Development Policy and Management de la Universitat de Manchester.


Ernest Cañada: En què consisteix de forma resumida la proposta que desenvolupa el Banc Mundial en aquest Informe?

Anthony Bebbington: És una proposta de desenvolupament que es fonamenta bàsicament en la combinació entre el que l'Informe considera com a l'eficiència del mercat i el paper actiu de l'Estat en dos rols principals, per una part la provisió de béns col•lectius, sobretot en infraestructura i institucions, que poden facilitar el funcionament dels mercats, i d'altra banda en la política social, destinada a reduir les desigualtats entre persones com a resultat del funcionament del mercat. L'Informe no té en compte el paper de l'Estat en la promoció del desenvolupament regional o en la disminució de les desigualtats espacials a través de l'activitat econòmica. La seva visió és que la concentració espacial de l'activitat econòmica genera eficiències i que, per tant, no cal fer front a les desigualtats que genera. Des d’aquesta perspectiva el rol de les polítiques públiques és incentivar que les persones es traslladin cap als centres d'inversió i llocs de treball, però no promoure ocupació allà on fa falta.

Ernest Cañada: L'Informe parla d'una “nova geografia econòmica”, tanmateix la seva visió de la geografia és molt limitada i parcial. Quina opinió tens sobre aquest aspecte?

Anthony Bebbington: Per als redactors de l'Informe sembla que l'única geografia econòmica que existeix és la que practiquen els economistes (tipus Krugman, Venables,…). I en efecte, l'Informe menysprea a la geografia com disciplina. Gairebé no cita a geògrafs. En conseqüència, la seva interpretació de la distribució espacial de les activitats i oportunitats econòmiques és molt unidimensional. Estan absents les dimensions polítiques, mediambientals i culturals. És una lectura del món sense sentit de la història o de la justícia. Sé que això va provocar desacords dins del mateix Banc Mundial; sobre el missatge i el to de l'Informe. Tinc la sensació que el següent Informe, sobre el Canvi Climàtic, tindrà un to molt diferent. Veurem.

Ernest Cañada: En el vostre article poseu en evidència les limitacions de l'Informe pel que fa a la seva forma de construir els arguments i les dades empíriques amb les que se sosté. Pots explicar-nos-ho?

Anthony Bebbington: Sento que l'Informe cerca tant la simplicitat i una determinada estructura de presentació que els seus arguments resulten insuficientment matisats. El nombre màgic en l'Informe és el 3. Es parla del desenvolupament en termes de “3 D”: densitat, distància i divisió. Relaciona les 3 D amb tres tipus de geografia: humana, física i política. Identifica tres forces de canvi: aglomeració, migració i especialització. Té tres seccions…., i així. També cerca termes que són, en realitat, més cridaners que matisats. No nego que convé tenir una estructura i una forma de presentació que faciliti la lectura i que resulti fàcil de recordar. Però tinc la sensació que el resultat ha estat que l'Informe acabés presoner del seu propi argot i estructura. Aleshores, per adequar les dades a aquesta estructura (i no el revés), no aprofundeix en una anàlisi d'excepcions; classifica els països amb un parell de categories, i cerca la simplicitat, no la complexitat. Per a qui ha llegit el llibre “Seeing like a State”, del conegut politòleg James Scott, aquest Informe s'ofereix a polítiques i formes de govern que cometran tots els errors que Scott identifica. S'ofereix a una forma de govern d'“alt modernisme”, excloent tota la informació que es necessita perquè el procés de govern pugui ser adaptat, flexible i contínuament creatiu.

Ernest Cañada: L'Informe es ressent també per l'absència d'anàlisis referits a qüestions com els impactes socials i ambientals del desenvolupament econòmic. Quines conseqüències creus que té això?

Anthony Bebbington: En les primeres pàgines de l'Informe es diu que, donat que es tracta d’un treball de geografia econòmica, no s’aborden temes ambientals i socials. Dels molts problemes derivats d'aquesta decisió, permetem assenyalar dos en concret. Primer, és una lectura de l’economia molt reduccionista, i que realment no trobaria suport entre la majoria dels geògrafs econòmics, qui entenen l'espai i l'economia com a productes de processos i relacions socials i polítiques, estretament interrelacionats amb el medi ambient. Segon, és internament inconsistent. En diverses parts de l'Informe s’insisteix que cal entendre que el capital humà és endogen al procés de creixement econòmic, i un es pregunta: i no és així també per al capital natural i el capital social? I si són endògens, com es pot justificar una geografia econòmica que els exclou de les seves anàlisis? Una altra cosa que l'Informe exclou és la història.

Ernest Cañada: Sí, en aquest sentit, l'Informe té també un problema de simplificació de les qüestions relacionades amb la política.

Anthony Bebbington: L'informe usa la història com a punt de comparació i font de justificació per als seus arguments, però no analiza la història com a procés. En conseqüència entén els arranjaments institucionals com a formes susceptibles al canvi, sense poder simbòlic i independents de les lluites o dinàmiques sòcio-polítiques que van acabar generant les institucions que existeixen en un moment donat. Aquí es produeixen diversos (d)efectes analítics. Primer, subestima –i de fet no ho té en compte– les resistències i els exercicis de poder que calen perquè les institucions canviïn. Veu el canvi institucional com a un desafiament tecnòcrata i no polític (òbviament, és ambdues coses a la vegada). Segon, no té en compte com les poblacions interpretaran un canvi institucional. Aleshores, i per exemple, recomana una flexibilització dels mercats de terra rural (per facilitar que la gent surti del camp i migri als centres de concentració de l’activitat econòmica) sense considerar les formes com diferents actors interpretaran i respondran a aquesta flexibilització. Com hem vist recentment al Perú, el cost humà, polític i econòmic de subestimar això pot ser molt alt. Tercer, fa que tinguem un Informe que parla molt de polítiques però gairebé gens de la política.

Ernest Cañada: Quina és, en definitiva, la vostra valoració política d'aquest Informe?

Anthony Bebbington: En primer lloc, i per ser transparent, és necessari que jo reconegui que he participat en la preparació de dos Informes de Desenvolupament Mundial, el del 2000-2001 sobre pobresa i el de 2006 sobre equitat. Òbviament crec que són documents importants. De fet, crec que cal llegir bé els Informes de Desenvolupament Mundial perquè et permeten entendre els temes de debat dins del Banc Mundial i dins la disciplina hegemònica. També t'ajuden a veure quins seran els possibles camps d'acció futura del Banc. En aquest cas, crec que una de les funcions d'aquest Informe és oferir una justificació analítica per a l'expansió d'inversions en infraestructura a gran escala. De fet, ja veiem aquesta tendència, i crec que seguirà. Això porta un munt d'implicacions ambientals, socials, polítiques i, òbviament, econòmiques.